Article Opinió – Fanni Ruidavets – “Valors comuns“

Des de fa anys, i arreu de tot l’Estat espanyol, els moviments pedagògics, les associacions de mares i pares i els sindicats educatius han reivindicat la necessitat d’arribar a un pacte educatiu. Menorca no n’és una excepció.

Les motivacions per reclamar aquest pacte són ben evidents i, al meu entendre, absolutament raonables. La legislació educativa no pot ser canviada cada pocs anys segons el partit polític que forma govern. Cal un marc estable que doni continuïtat i serenor a la pràctica educativa.

En la meva opinió, aquest pacte educatiu, malgrat les diferències ideològiques, ha estat fins ara possible. Si més no, en els darrers dies aquesta possibilitat ha volat pels aires.

L’atac ferotge de la dreta, i no faig distincions, a l’escola pública i l’aval a mesures clarament retrògrades i fins i tot il·legals, com ara l’infame pin parental, fan inviable qualsevol tipus d’acord. I és que el consens ha de partir forçosament d’un valors comuns, i és precisament això el que la dreta ha dinamitat.

Així, hem sentit invocar, tergiversant-lo, l’article constitucional que parla del dret dels pares a escollir l’educació que volen per als seus fills. Allò que no s’esmenta és, però, just el punt anterior, el 27.2, que textualment assenyala:

“L’educació tindrà com a objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertats fonamentals”.

Vet aquí, llavors, els valors que haurien de ser comuns. Els valors que la dreta, en la seva deriva neo-franquista, actualment de fet rebutja.

Quin desenvolupament de la personalitat humana pot haver-hi sense una necessària i saludable educació sexual? Quin respecte a la convivència tenen aquells que justifiquen el masclisme i la violència de gènere? Quin respecte als drets i llibertats podem trobar en els que fomenten l’odi contra les persones LGBTI, contra els immigrants, contra tots els que no s’avenen als seus malaltissos esquemes mentals?

La dreta, tota és extrema, s’ha col·locat fora del marc democràtic. No deixa de ser indignant –i patètic– que els mateixos que es defineixen a si mateixos com a constitucionalistes emprin i malbaratin el text constitucional en favor dels seus interessos sectaris.

Així, aquesta dreta extremista, nostàlgica del franquisme, escassament democràtica, ha fet inviable qualsevol pacte educatiu, l’ha fet impossible. Des de les seves posicions ideològicament cada vegada més reaccionàries, ha fet miques allò que haurien de ser els valors comuns.