Durant aquests mesos, hem vist molts moments en què, aprofitant aquest estat d’alarma, i les forces de seguretat ho han fet, s’han passat per alt els drets humans exercint violències de manera desproporcionada. D’aquesta manera, s’ha reforçat amb actituds masclistes, racistes o LGTBI-fòbiques, així com actituds de poca consciència de la crisi climàtica.
Cal recordar doncs, que malgrat que estem vivint moments d’excepcionalitat, això no és cap excusa, ja no n’hi havia cap abans, per vulnerar els drets de les persones. En aquesta situació augmenten les desigualtats de la mateixa manera que ho fan els discursos que les fomenten, així que, no siguem més racistes o masclistes ara.
Posant com a exemple totes aquelles persones que han dit que la culpa de tot ho té la manifestació del 8M. Resulta que al principi, per molts de nosaltres, aquest semblava un argument que queia pel seu propi pes però darrerament als mitjans de comunicació s’ha donat veu a aquella idea.
Aquest argument funciona perquè ja va bé trobar una excusa per criminalitzar el moviment feminista i augmentar la misogínia. Però no és gaire difícil de desmentir, només cal tenir en compte que el 8M no va ser una manifestació de Madrid o de Barcelona únicament, sinó que a moltes altres ciutats i països del món també es va dur a terme i la situació s’ha pogut controlar, a més hi va haver molts altres actes multitudinaris aquell cap de setmana, concretament el mateix 8 de març on, en algun d’aquests, malauradament, hi havia persones amb representació institucional que tenien símptomes i van actuar com si res.
Com si tot això fos poc, el 9 de març les escoles, botigues i oficines també van seguir obertes, i són llocs on es va poder contagiar molta gent. Potser serà que les feministes no tenim la culpa de tot…
Segurament s’haurien d’haver pres mesures molt abans del 8M però això de ser tots experts en coses un cop ja les hem viscut és molt fàcil. I no és el que hem de fer. Ara ens hem de centrar a prioritzar la salut pública per davant de tot, per davant del sistema capitalista inclús, malgrat això per alguns sembli impossible, recordem que sense persones no hi ha economia.
A més si tant ens preocupen els contagis com per culpar al 8M, com pot ser que les persones que ocupen llocs de treball precaritzats com les temporeres, hagin de seguir anant a treballar, sense cap mena de regularització i presentant símptomes de malaltia? Si no ens conscienciem, seguiran guanyant els mateixos.
Ara que fa pocs dies vam veure els rics del barri de Salamanca sortint a manifestar-se, m’agradaria recordar que aquesta gent l’únic que vol és poder recuperar els privilegis dels quals abans gaudia i que això no es pot comparar amb cap altre tipus de manifestació de la classe obrera, on la gent reclama drets fonamentals. Això ha passat sempre, però potser ara, en aquest procés cap a la nova normalitat, hauríem d’intentar canviar allò que abans era “normal” però que així i tot no era legítim, hauríem de plantejar si aquest és el sistema que volem.
Res pot servir d’excusa per oblidar els privilegis, per oblidar el racisme, el masclisme o la crisi climàtica. D’aquesta darrera també sembla que ens n’hem oblidat els darrers mesos. Tot això del confinament sens dubte ha estat un descans per la terra, la capa d’ozó s’ha recuperat, ha baixat la contaminació…
Però tot aquests aspectes positius sembla que s’obliden ràpid. Amb petits gestos com llançar les mascaretes d’un sol ús a terra o amb grans decrets com el promulgat darrerament pel Govern Balear estem demostrant que encara no hem après a valorar i preservar el que tenim, que ni al mig d’una apocalipsi podem ser més conscients.
Amb tot això, estic segura que d’aquesta crisi de la COVID-19 en sortirem reforçades i reforçats però així i tot, no podem oblidar el que tants anys ens ha costat interioritzar o que encara ho estem fent. No hem de sortir d’una crisi per entrar-ne en una altra.