Article Opinió – Ramon Orfila – “Mentre ens desconfinàvem”

Aprofitant l’inici del desconfinament, el Govern de les Illes Balears ha aprovat un Decret Llei de mesures per a la reactivació econòmica, d’aquelles que donaran molts mals de cap. El Decret Llei es pot resumir -respecte d’altres iniciatives legislatives aprovades pel PP, i per la mateixa esquerra, aprofitant situacions de crisi- amb l’expressió: MÉS DEL MATEIX.

Així, l’executiu que presideix Francina Armengol semblaria que s’ha dedicat a recollir el llistat de reivindicacions d’un sector de l’empresariat que no s’han pogut dur a terme fins ara, pel fet que les normes vigents ho fan impossible, podríem dir que “per imperatiu legal”. Així doncs, el Govern suposadament progressista i d’esquerres ha optat per la via de canviar la llei, si amb aquest canvi algú pot fer negoci, i com solia fer “la dreta”, no ha tingut cap vergonya a l’hora de saltar-se els aspectes de la llei que garantien els controls de les administracions públiques en el compliment de les normes més conservacionistes.

I no ho ha fet precisament en el sentit que reclamaven molts dels que, des de posicions d’esquerres, demanaven imaginació i creativitat a l’hora de dissenyar una sortida econòmica que aprofités el moment per posar les bases, per donar un exemple, d’una nova via, molt més respectuosa amb el medi natural. Tot el contrari, han aprofundit en els mateixos errors de sempre, i han rebut, de manera immediata, les enhorabones de VOX i del PP, que fins i tot han donat la benvinguda del Govern a les “formes i continguts de les polítiques del PP”.

Avui no faré un article en el sentit clàssic, em limitaré a reproduir tres reflexions que he escrit aquests dies, pensades sols per compartir amb els amics més propers, sobre el contingut del Decret Llei. Sense afegir-hi res més.

14 de maig del 2020

“Quan l’esquerra utilitza les formes de fer política que ha criticat a la dreta, com és la via del Decret Llei, amb tot el que implica d’opacitat i de manca de debat; quan l’esquerra, amb les mesures que aprova, rendeix “pleitesia” als poders econòmics de sempre, als que permet burlar, de manera excepcional, les normes que aplica a la resta de la ciutadania, per molt que ho justifiqui amb la necessitat de dinamitzar l’economia, està perdent l’AUCTORITAS en el sentit d’autoritat moral, per després fer complir la llei als demés ciutadans. Com podran denegar, per exemple, una llicència d’obres d’un habitatge si el projecte supera l’edificabilitat permesa, si ho han permès abans, i ho han consagrat per llei, al sector hoteler?

Acusem la dreta d’aprovar normes pensant en l’interès de particulars, però quan ho fa l’esquerra és doblement greu, perquè està renegant de l’autoritat moral que li atorga el caràcter d’exemple de les seves actuacions, que sempre, sempre, s’han de regir per la defensa de l’interès general i pel principi d’igualtat en l’aplicació de les normes.

El llençol que ha perdut l’esquerra en el Govern, en aquesta bugada, és dels que fan història, i donarà ales als que prediquen que, a l’hora de la veritat, no hi ha diferència entre dreta i esquerra”.

16 de maig de 2020

“Algú es recorda de les apassionades declaracions del conseller Yllanes, d’Unidas Podemos, quan, a principis d’aquest mateix any, anunciava mesures contundents contra la proliferació de sales de joc pel territori de les Illes Balears?? En aquell moment, el conseller-jutge s’omplia la boca d’arguments per lluitar contra la ludopatia, afirmant que la presència d’aquestes sales, cada dia més visibles a totes les Illes, s’ha convertit en un problema social, alertant de la necessitat d’impedir que les Illes Balears es convertissin en “Las Vegas low cost”. Al cap de poques setmanes, el ministre Alberto Garzón ho intentava imitar -sense massa èxit, s’ha de reconèixer-, omplint-se igualment la boca de justificacions per prendre mesures de control del joc.

I ara, el mateix Govern del que forma part Yllanes, aprofitant la crisi del coronavirus, inclou entre les mesures de reactivació de l’economia una bonificació del 75% de la taxa fiscal a les sales de joc d’atzar.

Visca la coherència!!

S’han posat vermells Yllanes i la resta del Govern de suposat progrés, quan ho han votat?? Segur que ni això. En fi…”.

17 maig del 2020

“D’entre les mesures per reactivar l’economia decretades pel Govern, n’hi ha una que durà cua, i que deu ser un dels intents més descarats d’afavorir uns particulars que s’han saltat els planejaments municipals, les normes d’ordenació territorial del Consell de Mallorca, la Llei del sol rústic de les Illes Balears, i fins i tot la Ley del Suelo estatal.

Em refereixo a la possibilitat de crear espais, en sol rústic, destinats a la construcció d’emmagatzematge i manteniment d’embarcacions. Una mesura pensada per poder donar sortida a algunes instal·lacions d’aquest tipus existents a prop del Port d’Andratx, que la Comissió de Medi Ambient s’ha negat a legalitzar i que vulneren totes les normes locals, insulars, de la CAIB i de l’Estat. Una veritable convidada a que altres tinguin iniciatives semblants, a Mallorca o a les demés illes, i un escarni per als empresaris nàutics que han ubicat les seves empreses a polígons industrials, amb el que això implica de competència deslleial, atesa la diferència del preu del sòl industrial respecte del sòl rústic. Un exemple del que no s’ha de fer mai si es vol vetllar per l’interès general.

Una propera llei legalitzarà els “aquaparks” il·legals instal·lats a sòl rústic??

Una burla als que actuen respectant la llei i un premi als que la vulneren. I un precedent del que es valdrà la dreta quan governi i vulgui aplicar polítiques agressives contra el medi ambient semblants a les que consagra el Decret Llei aprovat fa pocs dies.

Em cau la cara de vergonya sols de pensar que, en algun moment, he parlat d’aquest Govern com si fos d’esquerres, perquè no, no ho és.