Article Opinió – Montse Morlà – “L’aventura d’anar en bici”

Fa un parell d’anys vaig decidir no desplaçar-me amb el meu cotxo si no era totalment necessari. Era un compromís individual per lluitar contra el canvi climàtic, posar en marxa una mobilitat més sostenible.

Vaig i venc de la feina amb bicicleta. Visc a Sant Lluís i la meva feina és a Maó, al barri de Ses Vinyes al costat del IES Joan Ramis i Ramis.

Pel carril bici de Sant Lluís a Maó fa bon anar, teòricament.

Dic teòricament perquè cada dia visc situacions “delicades”. Serà per una generalitzada manca d’educació vial o del desconeixement de les normes de circulació, no ho sé, la qüestió es que podria escriure les anècdotes a un diari.

Arrel d’aquestes vivències, he fet una classificació dels tipus de conductors de VMP, vehicles de mobilitat personal, i vianants que ens podem trobar en un carril bici.

Els ignorants, no saben que és un carril bici, no tenen gens clar per a on han d’anar, si pel costat dret o pel costat esquerra, si és per anar en bici o per caminar, per córrer o per dur el ca o per estar-se quiet i xerrar amb les persones que es van trobant.

Els equilibristes, sense agafar el manillar, ben erguits i manejant el seu dispositiu mòbil!, espectacular!

Els invisibles, sense llums, ni casc, ni roba reflectant. No els veus fins que no estan bé davant!

Els kamikaze, fan el que els dona la gana, ziga-zagues, van tant pel carril bici, com per la part dels vianants, van esquivant persones i tant es que vagin molt a poc a poc observant el paisatge, despistats com si s’haguessin fumat un porret o molt ràpid com un llampec.

Les amigues o els amics, caminen i xerren, s’aturen i caminen, normalment fora del carril bici. Si estan dins, solen decantar-se per deixar pas, a vegades, però, estan tant entusiasmats conversant, que una part del seu cos està dins el carril i la resta fora d’aquest.

Les/Els runners, solen córrer pel carril bici, els hi és més còmode córrer per l’asfalt d’aquest que per damunt les rajoles de formigó que moltes borinen. En hi ha de més educades i educats que corren en el sentit contrari i quan et veuen et deixen pas. En canvi altres, passen olímpicament, van escoltant música i van pel carril bici sense passar cap pena.

He volgut de forma divertida exposar el que veig cada dia.

Ho podem debatre un altre dia.

Salut