Article opinió – Ramon Orfila – “Missió complerta???”

“Misión cumplida”, amb aquesta exclamació, Pedro Sánchez, president del Gobierno de España va donar per finalitzada l’operació d’evacuació del contingent d’espanyols que encara es trobaven a Afganistan després de l’anunci de la retirada de l’exercit dels EEUU d’aquell país.

Amb una satisfacció poc acord amb la cruesa del moment, que va dur el Gobierno a presumir del paper suposadament central d’Espanya dins el mon occidental en la retirada, precipitada i poc planificada, d’estrangers d’Afganistan, l’operació concloïa amb l’evacuació de poc mes de 2.000 espanyols, europeus i afganesos que, havent col·laborat amb les forces d’ocupació podien considerar-se candidats preferents a patir una persecució “immisericorde” per part dels talibans vencedors d’una guerra de tan llarga durada.

Sense voler treure mèrit a l’esforç, però intentant trobar l’equanimitat necessària per evitar els  triomfalismes que impedeixen aprendre les lliçons que possibiliten la correcció futura d’errors, tenim que recordar que els EEUU van poder evacuar més de 100.000 persones, el Regne Unit 15.000, Alemanya 5.139 i Itàlia 4.400, la qual cosa no desmereix el desplegament espanyol que va aconseguir arribar als 2.206 evacuats.

Si que he trobat a faltar, en canvi, la necessària autocrítica des del Gobierno de España, que intenti analitzar les causes d’una derrota sense pal·liatius com la que han patit les tropes dels EEUU i els seus aliats, entre els que s’hi troba España, en aquesta guerra que ha durat 20 anys i en la que un exercit de guerrillers talibans, han foragitat d’aquell país al contingent militar que representava una bona part dels exercits mes poderosos del món. En aquest sentit s’ha de recordar que sols l’exercit dels EEUU va arribar a tenir al país asiàtic més de 100.000 efectius els anys 2010-2012.

I, lògicament, l’actitud autocrítica ha de començar analitzant la mateixa decisió de participar, enviant tropes, en una guerra, a l’altre cap del món, amb una justificació, que s’ha demostrat equivocada, de lluitar contra el terrorisme internacional, i sense estudiar de manera suficient l’experiència igualment fracassada de la guerra russo-afgana del 1978-92 que va ocasionar mes de 15.000 morts sols en el contingent rus.

Altres països han entès que no es pot passar pàgina d’un desastre com el que ha succeït, sense analitzar-ho de manera rigorosa i alliçonadora, per que mai més es tornin acumular tants errors. Així, els EEUU , investiguen el que ha succeït i els motius que els van dur a cometre tantes i tan greus equivocacions que han originat una derrota sols equiparable a la del Vietnam, que ha contribuït al desprestigi del exercit i del govern del país més poderós del món, apart de les pèrdues en vides i les econòmiques que son sincerament esgarrifoses.

Així, segons estimacions del Projecte de Costs de Guerra de la Universitat de Brown, en els 20 anys que van des dels atemptats del 11 de setembre del 2011, els EEUU ha gastat mes de 2 bilions de dòlars en la guerra d’Afganistan, es a dir, 300 milions de dòlars diaris al llarg de 20 anys. I han perdut 2.448 membres de les seves forces armades i casi 4.000 membres d’empreses militars privades, contractades pels EEUU com a col·laboradors.

A més de 66.000 militars i policies afganesos i 47.000 civils morts a aquesta guerra que, analitzen, no haurà contribuït a fer més segur el món, ni a garantir millor la seguretat dins del propi territori dels EEUU.

No vull dubtar de la valentia dels efectius del contingent espanyol però, com deia abans, trob a faltar la valentia dels responsables polítics actuals a l’hora de treure lliçons, i no em valen les declaracions de la Ministra de Defensa, Margarita Robles, que “troba sorprenent que algunes formacions intentin fer política amb l’operatiu espanyol a Afganistan i no es valori el paper de les Forces Armades a aquell país posant en risc la seva vida”

No es això, Sra. Robles, no es això, fer política, i vostè en fa cada dia des del seu ministeri, és ser exigent amb l’ús dels doblers públics, i Espanya hi ha deixat  en aquesta guerra fracassada mes de 3.500 milions d’euros, i la rigorositat dels servidors públics que fan política els ha d’obligar a  exigir  una valoració real, sincera i exhaustiva dels errors que ens van conduir a una guerra de la que també les Forces Armades espanyoles, han sortit estruendosament derrotades, deixant, això si, 102 morts que ningú podrà restituir.

Si es perd de vista tot açò, es corre el perill de posar únicament l’accent i la mirada en el suposat èxit de l’operació d’evacuació, sense voler mirar i cercar les causes d’una derrota que ens ha sortit tan cara…parodiant l’Amo en Xec podríem dir, idò, que l’operació d’evacuació ha anat bé, però que Madona, és morta.