Supòs que imbuït per l’esperit nadalenc, el Rei Emèrit, des del seu refugi a Abu Dhabi ha fet publica la seva intenció de tornar a Espanya, preferiblement per Nadal, i la veritat és que m’ha sorprès , fins i tot venint d’un personatge com Juan Carlos, capaç de generar situacions que semblarien inversemblants si no vinguessin de “sa seva emèrita majestat”.
L’ex rei Borbó, te entre altres mèrits, dubtosos mèrits hauria de dir, el de ser l’ex cap d’estat d’un país de la civilitzada Europa, que està subjecte a més investigacions administratives i judicials, per part de la justícia d’estats tan diversos com son Suïssa, Gran Bretanya i la mateixa Espanya.
Fa tres anys, el fiscal suís Yves Bertossa, va obrir diligències judicials a partir del registre d’una entitat financera a Ginebra, que va permetre trobar documentació que suposadament lligaria Juan Carlos amb un compte bancari secret, al que es van transferir 65 milions de dòlars provinents de l’Aràbia Saudí. En el formulari d’ingrés de la transferència, feta des del Ministeri de Finances Saudí, sembla que sols hi figuraria la referència a un “pur regal” del Rei Abdalà bin Abdelaziz al seu “germà” Juan Carlos de Borbón.
La noticia de dilluns passat de l’arxiu, per part de la fiscalia suïssa, de la investigació conté un altre cop amagat contra l’ex monarca atès que, si be decideix arxivar el cas, ho fa deixant clar que “constata la voluntat d’encobrir” la donació dels 65 milions, encara que no pot demostrar un vincle amb les obres de l’AVE a la Meca. La traducció política es clara: més que mai son necessàries unes explicacions per part de Juan Carlos que vagin més enllà d’aquell “Lo siento, me he equivocado, no volverá a ocurrir”.
Tot fa suposar que els 65 milions de la transferència entre els germans monarques serien els mateixos que, després, l’Emèrit va transferir a un compte bancari a nom de Corina Larsen, la seva ex amant a la que, després d’acabar el seu romanç, va reclamar que li fossin tornats, sense èxit. I açò ens porta a les diligències obertes pel Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, arran de la denuncia presentada per Corina Larsen, per uns presumptes delictes d’assetjament, espionatge i amenaces, en els què es van utilitzar fins i tot els serveis d’espionatge espanyols, el CNI. Uns fets que haurien tingut lloc des del 2012, després que ella posés fi a la relació i es negués a tornar el regal dels 65 milions.
Tot es centra ara, en aquest procediment, en la resposta que el Gobierno de España doni al tribunal anglès respecte de si Juan Carlos forma o no part de la Casa Reial Espanyola, i si l’empara algun tipus d’immunitat que pogués impedir la continuïtat de la causa.
L’ex monarca espanyol, va ser apartat de l’entorn de l’actual Rei d’Espanya, i fill seu, a partir de diferents escàndols relacionats amb l’obtenció de quantitats importants de diners no declarats a la Hisenda Pública, i fins i tot se li va retirar la percepció d’una assignació anual, procedent de la Casa Reial i per tant dels Pressuposts Generals de l’Estat i pel que sembla va rebre una diplomàtica invitació a deixar d’utilitzar el Palau de la Zarzuela com a habitatge habitual, amb el clar objectiu de fer-lo enfora del seu fill i actual monarca, la imatge del qual podria perjudicar.
Estant així les coses, i després d’una llarga temporada vivint a un hotel del més alt “standing” a Abu Dhabi, és quan l’emèrit hauria manifestat la seva voluntat de tornar. Però la sorpresa, quina capacitat de sorprendre i sempre de manera problemàtica te aquest homo, ha vingut donada per les “condicions” que l’ex rei hauria posat, supòs que al seu fill i actual rei. Unes condicions que van des d’exigir tornar a viure al Palau de la Zarzuela, residència reial, a que se li retorni la percepció econòmica que li permetés “viure amb dignitat”, i que el darrer any que la va percebre arribava a uns 160.000 euros anuals, imagin que amb l’actualització corresponent.
Una mala papereta per l’actual monarca, un mal regal de Nadal del seu pare, ja que, si accepta les condicions Felip VI estaria reconeixent que es va equivocar quan ell mateix les va imposar per evitar embrutar la seva imatge, i estaria exposat, quan les actuacions judicials suïssa, anglesa i la pròpia investigació de la fiscalia espanyola, acabin, a que la imatge de la monarquia es vegi mal ferida.
Un vertader dilema, i una greu equivocació per part de l’ex rei Borbó, al que la supèrbia li impedeix acotar el cap per molt que la seva actitud perjudiqui al seu propi fill i la monarquia com a institució.
No es estrany que ja hi hagi algú que, des del republicanisme més pragmàtic reivindiqui la tornada del emèrit amb les condicions fixades…..una garantia per avançar cap a la República, diuen.