Biden, col·laborador necessari en els crims de Gaza

És cooperador necessari d’un delicte la persona que participa en l’acció delictiva sense ser l’autor d’aquesta.

La majoria dels codis penals del món occidental estableixen la responsabilitat dels cooperadors necessaris i en alguns casos com l’espanyol equiparen a la de l’autor material del delicte considerant que és igualment responsable atès que sense la seva cooperació el delicte no es podria haver comès.

Quina responsabilitat podem atribuir, per tant, al president dels EUA, en els crims que Netanyahu i les forces armades d’Israel cometen dia a dia a la Franja de Gaza, i que ja han causat prop de 31.000 morts, més de 8.000 desapareguts possiblement morts que encara romanen baix els escombres dels edificis esbucats, i més de 70.000 ferits, molts d’ells greus.??

És prou conegut que el suport incondicional del president dels EUA a Israel en la guerra que Netanyahu ha desencadenat a la Franja de Gaza, s’ha traduït, des del primer dia, en un subministrament massiu d’armes convencionals i municions a l’exèrcit Israelià, i que són bombes de fabricació nord-americana les que causen cada dia dotzenes de morts entre la població palestina que aguanta indefensa un dels pitjors atacs indiscriminats contra població civil que es recorden.

Biden tampoc ha amagat el seu suport, a tots els nivells, i sense condicions al Govern de Netanyahu en una guerra que dura ja més de 5 mesos i que, d’acord amb les previsions del govern d’Israel ha de tenir encara una durada molt més llarga. El president nord-americà es fa corresponsable, per tant, a través de les seves declaracions, dels objectius destructors del govern d’Israel, i li facilita les eines per dur a terme les seves finalitats, que no són altres que la destrucció d’una bona part del poble palestí refugiat a la Franja de Gaza, la zona que va ser coneguda al llarg de molts anys com la presó a l’aire lliure més gran del món.

Una de les característiques de la guerra a Gaza, és el bloqueig al qual Israel ha sotmès als més de dos milions de gazànies, als que intenta sotmetre i eliminar a través de la fam, la set i la manca de recursos per garantir la salut dels habitants de la zona, que han vist com es bombardejava fins a la destrucció total, els hospitals i centres de salut, per molt que aquests fossin gestionats per organismes internacionalment reconeguts com a neutrals, com és la Mitja Lluna Roja. Tant és així que els responsables d’aquests organismes neutrals han començat a denunciar la mort per malalties i per manca de menjar o d’aigua, especialment entre el fragment de la població palestina més dèbil, com són els ancians i els fiets.

Els aliats d’Israel s’han mostrat incapaços d’imposar l’obertura de vies per fer arribar aigua, aliments o medicaments, i quan s’han implementat ho han fet de manera tan insuficient que no ha servit pràcticament per res.

Ara, Biden, preocupat pel càstig al qual alguns electors els ha sotmès a les Primàries de les eleccions presidencials, on un percentatge dels votants demòcrates, especialment els més joves, han expressat el seu rebuig a la gestió que el president està fent del conflicte de Gaza, està intentant una rectificació que resulta tan ridícula i ineficaç que està rebent desqualificacions des de tots els àmbits. El propòsit del EUA de construir un port de mercaderies a les platges de Gaza, a través del que s’enviarien de manera massiva els subministraments necessaris per a la supervivència dels dos milions de gazànies, no resisteix un mínim anàlisi pel que fa a la seva efectivitat. Primer perquè, segons els mateixos militars americans, necessitarien un mínim de 60 dies per fer-lo efectiu, segon perquè no tindrien cap organisme capaç a Gaza d’organitzar la distribució del material, si tenim en compte que des dels mateixos Estats Units, van bloquejar els suports econòmics i materials a l’Agència de l’ONU pels Refugiats Palestins que ara per ara li ve just sobreviure, i sobretot, perquè aquest pont marítim d’aliments no pot coexistir amb el manteniment dels brutals atacs aeris d’Israel que han obligat a fugir de Gaza a les dotzenes de cooperants internacionals que podrien complir aquesta funció. I finalment perquè ningú ha estat capaç encara de respondre a la pregunta de per què Israel permetria subministrar per la mar el que no està permetent a través dels passos que manté tancats amb la frontera d’Egipte que no exigirien cap nova obra i podrien funcionar des de demà mateix.

Una operació d’estètica, per tant, que tampoc aconseguirà tornar la credibilitat a un Biden dèbil, senil i incapaç de liderar una sortida a un problema que ell mateix està alimentant amb els seus enviaments incondicionals d’armes i bombes que s’empren per destruir tot allò que ell ara manifesta, hipòcritament, voler salvar.

Ramon Orfila i Pons