Què amaga el gir de Sánchez sobre el Sàhara?

La cancel·lació del viatge oficial del ministre d’Exteriors espanyol, Albares, a Algèria, on tenia previst reunir-se amb el president Abdelmayid Tebune representa una nova bufetada a la política cap el Magreb de Pedro Sánchez, que rep així les conseqüències del seu gir de 180 graus respecte del problema del Sàhara, que va provocar en el seu moment una congelació de les relacions diplomàtiques i comercials d’Espanya amb Algèria que, a pesar dels intents espanyols, es manté sota mínims, provocant greus problemes a les empreses espanyoles que mantenen relacions comercials amb el país nord-africà.

Així, els analistes xifren el dèficit comercial d’Espanya amb Algèria en més de 6.000 milions d’euros el 2023, amb una caiguda brutal de les exportacions espanyoles, mentre s’incrementaven les exportacions de gas algerià. Una caiguda com la que s’ha donat del negoci de les empreses espanyoles que no s’ha pogut veure compensada amb l’increment de les relacions amb el Marroc, per molt que des de l’Executiu de Pedro Sánchez s’ha volgut vendre de manera diferent.

El fet és que Albarés donava una gran importància al seu viatge a Algèria convençut que representaria un inici del descongelament no sols en l’àmbit diplomàtic, sinó també en l’àmbit comercial. Aposta tenia en la seva agenda una reunió amb els empresaris espanyols, a més d’una entrevista amb el president Tebune. La cancel·lació anunciada a sols dotze hores del viatge, s’ha explicat de manera massa concisa, al·legant problemes d’agenda, la qual cosa indica, en llenguatge diplomàtic, l’existència de diferències, entre les dues parts, en l’enfocament del viatge i els seus objectius. I hi ha qui ha filtrat un motiu especial en la decisió de la diplomàcia algeriana, i és la manifestació feta per part del ministre Albarés a l’hora de confeccionar l’agenda i el contingut de les converses entre els responsables de la diplomàcia, però de manera especial en les converses previstes en la recepció del president Tebune, de no tractar el tema del Sàhara, ateses les diferències insalvables en la posició dels dos governs.

D’aquesta manera s’escenifica un nou capítol en la relació entre dos països veïns, i el tancament d’oportunitats que els empresaris espanyols desitjaven, que es veuran novament ajornades, sine die, com s’ha ajornat el viatge que havia de representar un nou rellançament també en l’àmbit comercial.

Mentre, l’aïllament parlamentari de Pedro Sánchez, respecte de la seva política exterior cap al Nord d’Àfrica es va fent més visible en tant que les forces polítiques presents al Congrés dels Diputats perceben la debilitat del president i utilitzen el seu aïllament com un element més que accentuï aquesta debilitat i fins i tot permeti visibilitzar el distanciament entre Sánchez i els grups que el van fer president votant la seva investidura.

Fa poc més d’una setmana en el Congrés dels Diputats es va assistir a una nova derrota dels socialistes, quan es va debatre i votar una Proposició No de Llei del Grup Popular, en el si de la Comissió d’Exteriors, que reclama recuperar el consens respecte del contenciós del Sàhara i que l’Executiu doni compliment a allò que es va acordar a l’anterior legislatura, defensant el dret d’autodeterminació del poble Saharaui. El suport de tots els grups a la proposta, excepte el socialista, posa en evidència que no sols els grups que van votar la investidura retreuen a l’Executiu l’enfoc equivocat de la seva posició respecte del Sàhara Occidental, sinó que també ho fa el grup de Sumar, que forma part del mateix govern.

La iniciativa ha rebut 24 sís y 13 nos. “Se trata de recuperar el consenso sobre uno de los principales dosieres de la política exterior de España”, ha explicat el diputat popular Pablo Hispán. “Como tantas otras cosas el consenso ha sido roto por Pedro Sánchez”, ha denunciat Hispán, que ha afegit que de “la decisión unilateral” del presidente del Gobierno y su carta a Mohamed VI “se desconoce quién la elaboró y la trasladó el monarca marroquí. “Es un hecho que ni siquiera ha sido explicado a los españoles y que este Parlamento ha desautorizado en hasta tres ocasiones durante la anterior legislatura”, ha reiterat.

En la proposició no de llei dels populars es demana a més a l’Executiu que “informe al Congreso de los Diputados del calendario pactado con Marruecos para la reapertura de las aduanas comerciales y que a día de hoy sigue siendo secreto”; “incremente la cooperación en los campamentos de población refugiada saharaui, al igual que con Marruecos, especialmente en las zonas afectadas por el terremoto del pasado mes de septiembre”; “informe sobre las actividades y propuestas formuladas por el enviado del secretario general de Naciones Unidas para el Sáhara Occidental, Staffan de Mistura, así como de la situación y trabajos de la MINURSO”

“España tiene una responsabilidad histórica y política de la que no podemos desertar y un vínculo sentimental que va más allá de las diferencias ideológicas que nos puedan separar", va finalitzar.

Per la seva part, el diputat del PNV, Aitor Esteban, va afirmar que "hay una deuda histórica y una responsabilidad de la que el Estado español no puede escaparse". "Saludo la propuesta. Dudo que el PP la hubiera presentado si estuvieran ustedes en el gobierno. El pueblo saharaui se usa como elemento para la gresca parlamentaria y lanzárselo los unos a los otros. Y lo lamento. Debemos presionar más para lograr una solución en este asunto", ha explicat.

Estic d’acord amb Aitor Esteban quan denuncia que possiblement el PP tindria una altra consideració de l’estratègia diplomàtica si governés, però el fet és que avergonyeix que tot l’arc parlamentari aïlli el grup socialista al Congrés i que aquest assumeixi amb una disciplina i una submissió insòlites la decisió personalíssima del president del Govern que ha optat “per la vergonya mansa dels lladrucs” en paraules d’Espriu, davant el monarca-feudal del Marroc a qui Sánchez a tornar rendir pleitesia en el darrer viatge, de fa pocs dies, al Marroc.

Els ciutadans i els seus representants parlamentaris mereixen una resposta clara del president, que ha d’aclarir d’una vegada per totes, els motius reals del seu canvi de posició respecte d’una qüestió cap a la qual mils i mils de ciutadans de tot l’Estat, mantenen una sensibilitat que els fa sentir traïts per l’entrega submisa del Govern espanyol a la voracitat del rei Mohamed VI.

Ramon Orfila i Pons