Carta als Reis d’Orient

Estimats Reis d’Orient,

Crec que el 2025 ha estat un bon any i que m’he portat bastant bé. Com us vaig prometre l’any passat, he intentat reduir el nombre d’hores diàries de mòbil i, en general, ho he aconseguit. També he aconseguit mantenir a retxa l’estrès i l’ansietat, i he après a controlar el FOMO i la necessitat de ser sempre pertot. He reduït un poc el volum de feina, però he continuat fent hores extres en projectes altruistes i per amor a la terra i la llengua. Sobretot, però, he maldat per menjar bé i de proximitat, per no comprar tanta roba —en açò hi ha marge de millora—, per fer esport i per ser a prop de la gent que m’estim. 

Crec, idò, que ha estat un bon any. És per açò que la llista de desitjos és un poc ambiciosa, però què seria del món sense ambició?

1. En primer lloc, voldria demanar-vos que dugueu a Occident la cura per a la indiferència. Que feu el possible perquè les societats occidentals no girem l’esquena a segons quins països del món i que no convertim la Mediterrània en un cementeri un any més. Que la justícia s’estengui arreu i que Palestina sigui, finalment i per sempre, lliure.

2. En segon lloc, m’agradaria que duguéssiu empatia i respecte als més necessitats. Que espargíssiu sentit comú i consciència entre la gent, i que ens recordàssiu a tots la importància dels drets humans, de la tolerància i de la democràcia. Tal vegada d’aquesta manera aconseguiríem aturar l’onada d’extremismes que ens cau a sobre.

3. En tercer lloc, voldria que tothom tingués un sostre digne. Que l’habitatge no fos un luxe, sinó un dret, que s’acabassin els desnonaments i l’especulació, i que les cases del centre de Ciutadella i de la resta de pobles tornassin a ser per a qui hi viu i no per a qui els visita.

4. En quart lloc, us demanaria que ens ajudàssiu a preservar el territori i el patrimoni. Que duguéssiu als nostres governants un llibre sobre la importància de la Menorca talaiòtica i que els donàssiu idees per evitar destruir aquest llegat que tant ens representa. Si no trobau cap llibre que els pugui servir, tal vegada simplement els podeu dur un Tauli per hom.

5. En cinquè lloc, m’agradaria que la nostra llengua deixàs de ser motiu de pugna i de discòrdia política. Que darrere d’una suposada estima al menorquí no s’hi amagassin més intents reiterats d’afeblir-lo a favor del castellà. Que la unitat de la llengua no es posàs més en dubte, que València mantingués l’accent obert i que els textos normatius en matèria lingüística vetlassin realment pels drets dels ciutadans de Menorca.

També us voldria demanar que ens ajudàssiu amb la lluita contra els desastres naturals i el canvi climàtic, però l’any passat ja em vau dir que ens hi havíem d’esforçar un poc més. Finalment, m’agradaria que em duguéssiu el nou vinil de Verlaat, el llibre Sant Lluís no és Missouri, de David Arguimbau, i una subscripció a la Revista Posidònia.

Esper que em pugueu dur almanco un parell de coses de les que he demanat. Si no m’ho podeu dur tot, ho entendré perfectament i em seguiré esforçant per tornar-vos-ho a demanar l’any qui ve. Desitj que el viatge no se us faci gaire llarg i que no tingueu gaires problemes per arribar. Em van dir que havíeu deixat de recórrer el món en camell... Em sembla molt bé! Eren moltes hores per a aquests pobres animals i el clima d’aquí no és adequat per a ells. Em sap greu, però, la manca de combinacions de vols per entrar i sortir de l’illa: si vinguéssiu a l’estiu, segurament ho tindríeu més bo de fer, però ara com ara haureu de fer escala a Barcelona o Palma i esperar a no tenir retard ni overbooking. 

Esper que el trajecte us sigui lleu,

Gemma Ferrer