Culpables per omissió

14.000 infants podrien morir de fam els dies vinents a Gaza si no canvia de manera radical l’actitud del Govern de Netanyahu de no permetre el pas de suficient ajut humanitari de l’ONU. I el món és contenta amb unes tímides crítiques a aquest continuat intent d'extermini de la població palestina. Mentre tones d'aliments preparats per les Nacions Unides estan pendents del permís d'Israel per entrar a Gaza, cada hora va morint de fam algun fillet, amb la complicitat de bona part dels governants mundials. És hora que els ciutadans del món aixequem la nostra veu per retreure als nostres governants la timidesa amb la qual condemnen un dels desastres més cruels de la història moderna. Vivim en directe, cada dia, a través dels mitjans de comunicació, el genocidi que Netanyahu i el seu govern impulsen a Palestina, i no podem callar a l'hora de condemnar-lo.

Netanyahu està tan convençut de la impunitat dels seus actes que s’atreveix a dir que “per raons pràctiques i diplomàtiques” hauran de permetre l’entrada d’aliments a la Franja de Gaza. Segons el primer ministre els seus “amics, l’avisen que no podran ajudar Israel en la guerra si persisteixen les imatges de la fam massiva que es divulguen des de Gaza” i que per aquest motiu hauran de cedir un poc en el seu setge als palestins a aquella zona.

El cinisme dels dirigents d’Israel no té límits, reconeixen l’ús de la fam com a arma de guerra contra els palestins de Gaza, reconeixen la seva voluntat d’ocupar militarment aquella zona per fer créixer el territori d’Israel, reconeixen que els seus aliats els pressionen per evitar unes imatges que estan impactant els ciutadans dels països occidentals i que no tenen més remei que permetre l’entrada d’un mínim d’aliments per evitar aquesta imatge, per res més.  No es pot ser més miserable.

El ministre israelià de Finances, Bezalel Smotrich, ha assegurat fa pocs dies que els gazatins solament rebran "un pa de pita i un plat de menjar" al dia.

"M’agradaria poder impedir la introducció d’un sol gra de sal a Gaza. És possible”, ha arribat a dir el ministre concedint que, si Israel actués així, “el món ens obligarà a posar fi a la guerra i perdríem". “Fa un any i mig que acabam amb Hamàs i desmantellant Gaza, deixant-la en un nivell de destrucció sense precedents, i el món encara no ens ha aturat”, ha destacat. Afegint que l'exèrcit d'Israel està "destruint el que queda de la Franja, perquè tot el que queda en peu és una gran ciutat terrorista”.

La prepotència del Govern de Netanyahu no té límits, i sols la condemna que esclati des de tots els racons del món, i sense pal·liatius, de la política genocida de l'estat d'Israel pot acabar amb aquest desastre.

El món no pot callar ni un minut més!

Els plans del Govern de Netanyahu per la Franja de Gaza inclou el desplaçament massiu de palestins i l'ocupació militar permanent de la zona per part d'Israel.  El primer ministre justifica aquesta política amb els plans que Trump va fer públics, de transformar la zona en una "Riviera", un resort turístic, un projecte pel qual fan nosa els dos milions de palestins. Ens trobam davant els plans d'un nou intent de genocidi i d'una nova conculcació de la legalitat internacional, aquesta vegada amb la benedicció explícita del president dels EUA.

Vulnerar lleis i principis

És la consolidació del principi que no existeixen fronteres ni dret internacional, i que la política exterior té un únic fonament: la llei del més fort. Israel pot ocupar qualsevol part dels territoris veïns, sense que cap organisme internacional ho posi en dubte i molt menys ho impedeixi. Netanyahu i Trump estan disposats a vulnerar lleis i principis per aconseguir les seves finalitats: crear el Gran Israel ampliant les seves fronteres i ocupant el territori destinat a la construcció d'un estat palestí i a la vegada fer un negoci fabulós amb la construcció d'una immensa urbanització de luxe a Gaza... Com poden consentir Europa i els EUA i el món sencer una barbaritat com aquesta i després clamar escandalitzats quan Putin fa el mateix a Ucraïna?

El cinisme més absolut regeix a les cancelleries europees quan els 27 països de la UE s'acontenten amb amenaces de "revisar les relacions comercials amb Israel", i sols reaccionen quan els seus ciutadans comencen a indignar-se davant la difusió de les imatges ferotges dels milers de fillets assassinats, dia a dia i sense cap remordiment, per l'estat d'Israel.

Quan el món permet, amb el seu silenci ple de complicitats, que ministres del govern de Netanyahu defensin el setge de fam que amenaça de matar dotzenes de milers de palestins, sense prendre decisions valentes, retirant ambaixadors, rompent relacions comercials i bancàries o imposant sancions als responsables, vol dir que s'està donant carta blanca al sionisme radical per continuar l'extermini.

Però l'opinió pública encara és important a Europa i és necessari crear un estat d'opinió que pressioni i obligui els governants a prendre mesures urgents i contundents per aturar els crims que cada dia es cometen a Palestina i que emeten en directe els mitjans de comunicació.

Els demòcrates del món hem de dir ben clar i en veu ben alta que l'estat d'Israel és culpable d'un genocidi a Palestina, però que els països que ho consenten i avalen amb el seu silenci també són culpables, per omissió.

El president nord-americà i cada dia més governs d’Europa es comencen a sentir incòmodes amb la soledat d'un aval incondicional al govern d'Israel en els seus crims de guerra que cada vegada es veuen més contestats entre l'opinió pública de tot el món, inclosos els EUA i fins i tot una bona part de la població d'Israel que intueix que la dinàmica de mort dels seus dirigents sols condueix a radicalitzar més encara els palestins.

I mantenir una postura digna respecte dels crims de guerra de Netanyahu i l’aïllament internacional a tots els nivells és la millor resposta a les criminals accions de l'exèrcit d'Israel i als plans, igualment criminals, anunciats pel govern israelià pel futur de Palestina i, més concretament, de Gaza.

Ramon Orfila i Pons