La hipocresia d'Eurovisió

Porque vivimos a golpes, porque apenas si nos dejan

decir que somos quien somos,

nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.

Estamos tocando el fondo.

Maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales

que, lavándose las manos, se desentienden y evaden.

Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.

Gabriel Celaya.

La hipocresia d'Eurovisió, que ha pretès silenciar les crítiques a l'Estat d'Israel pels crims de guerra i crims de lesa humanitat del seu primer ministre Netanyahu, amb l'argument d'una suposada neutralitat del festival són una mostra més de la deriva sense rumb d'una Europa que aplica criteris contradictoris davant cada nova crisi. La barbàrie que està imposant Netanyahu a la població civil de Gaza, amb més de 52.000 morts, d'ells més de 15.000 fillets no es pot tractar amb el silenci còmplice que voldrien imposar certes autoritats comunitàries que fingeixen ignorar la massacre diària a Gaza, mentre s'esbrellen les vestimentes davant les igualment condemnables accions de la Rússia de Putin, contra la població civil d’Ucraïna.

Qualsevol silenci respecte de les actuacions criminals del Govern d'Israel que està matant de fam a milers d'infants a Gaza es converteix en un aval a aquestes polítiques i no val intentar justificar el distint raser amb el qual es mesuren accions semblants contra les poblacions civils d’Ucraïna o Gaza, amb la infantil excusa que el primer país és europeu mentre que Gaza està fora d'Europa. "Som humà, i res humà m'és aliè".

La terrible gravetat del que està succeint a Palestina, amb el perill que milers d'infants morin de fam i set, després de setmanes de bloqueig per part d'Israel que impedeix l'entrada de suport humanitari i un constant bombardeig d'escoles, mesquites, hospitals i centres de refugiats fa que qualsevol intent de neutralitat representi un aval als crims d'un Govern embogit que no cessarà fins a exterminar una bona part dels palestins que impedeixen, amb la seva sola existència, la construcció del Gran Israel que Netanyahu i els seus socis de govern volen fonamentar sobre les dotzenes de milers de morts per les bombes que Occident envia a Israel sense condicions.

Tan culpable és el que mata milers de fillets com el que proporciona les armes per fer possible els assassinats, i més quan l’assassí no amaga la seva decisió de continuar matant. 

La brutalitat del que està succeint a Gaza fa que ningú es pugui mantenir equidistant, no es pot pretendre estar situat entre el que mata i el que maten sense prendre partit. 

Esper que un dia, més prest que tard, la humanitat exigeixi responsabilitats als culpables per omissió del genocidi que, en ple segle XXI, cada dia afegeix nous capítols a una de les històries més fosques de la humanitat.

Si la UE és incapaç de reaccionar davant els assassinats massius de Netanyahu a Gaza, i demostra la seva incapacitat a l'hora de prendre resolucions per aturar aquests crims i fins i tot algun dels seus dirigents es permet plantejar que el primer ministre d'Israel, acusat de crims contra la humanitat per la Cort Internacional, visiti impunement Alemanya o Hongria, em deman perquè necessitam una despesa multimilionària en compra d'armaments com la que proposen tots els dirigents europeus, amb l’objectiu de fer una Europa més forta..., Si som incapaços d'acordar una política exterior conjunta, de poc ens valdrà haver gastat mils i mils de milions en armes.

La "civilitzada Europa" demostra amb la seva incapacitat a l'hora de reaccionar davant els crims de l'Estat d'Israel a Gaza que encara és simplement l'Europa dels Mercaders, amb una única prioritat: els negocis, i mostra com sempre, un pànic poc racional a distanciar-se del que pensen i fan els EUA que, en aquesta qüestió han apostat de manera absoluta per donar suport a qualsevol política de l’Estat d’Israel, per criminal que resulti.

A un altre nivell, centenars d’entitats, ciutadans individualment, i els partits amb representació parlamentària de Sumar, Podemos, Bildu, Esquerra Republicana, Bloque Nacionalista Galego i Compromís, han signat un document que han remès al Govern Espanyol, en el que afirmen: “Davant el silenci diplomàtic, l’ambigüitat institucional i les decisions preses d’esquena a la legalitat internacional, aixequen la veu en defensa del dret irrenunciable del poble Sahrauí a decidir lliurement el seu futur” i denuncien que “la recent reafirmació del suport de l’Estat Espanyol a la proposta d’autonomia del Regne del Marroc pel Sàhara occidental no sols suposa una greu contradicció amb el dret internacional sinó també una ofensa a la memòria històrica, als principis democràtics i a la dignitat d’un poble que fa cinquanta anys que resisteix a l’exili i baix ocupació”.

Un nou desmarcament de partits que van investir Sánchez, prou indicatiu de l’aïllament del president en aquesta política.

Servilisme i traïció a parts iguals. Esper que un dia arribarem a saber quins són els motius reals del gir de 180° de Pedro Sánchez i Albares, en la política exterior respecte del Sàhara Occidental. El secretisme més absolut ha rodejat aquest canvi de política que ha deixat aïllat el PSOE al Congrés dels Diputats, on els grups parlamentaris que van investir president a Sánchez rebutgen aquest canvi i ni tan sols els mateixos socis de govern, Sumar, l'avalen.

Quina credibilitat pot tenir una política que en els casos de Palestina o Ucraïna defensen que no es poden ocupar a la força territoris i en el cas del Sàhara Occidental es posen del costat dels invasors marroquins?

Alguna cosa fa mala olor de la política exterior del PSOE!

Ramon Orfila i Pons