Demanam que el Consell redacti el Reglament de la Llei del sòl amb participació de l’oposició

Volem consensuar un desplegament de la llei que preservi el territori

La capacitat dels menorquins per preservar el territori i mantenir, així, una fesomia de Menorca respectuosa amb els valors naturals, ha estat i és un dels seus valors més reconeguts. Ara, amb les lleis del PP que afecten el territori, aquest model està en perill.

imatge campanya territori- etiqueta formatget - copia

El PSM Més per Menorca creu en la capacitat d’autogovern del Consell Insular de Menorca per reglamentar, amb l’esperit del PTI actual i amb mesures respectuoses amb el medi ambient, per tal d’intentar pal·liar els efectes de la Llei d’ordenació i ús del sòl (LOUS) sobre el model territorial de Menorca que ha propiciat la seva declaració de Reserva de la Biosfera.

Per això, en el Ple del CIM de setembre, presentarem una proposta d’acord instant l’equip de govern a redactar el Reglament de la Llei del Sòl amb participació dels partits de l’oposició per tal d’intentar preservar al màxim el territori de Menorca amb l’aplicació de la Llei 2/2014, de 25 de març d’ordenació i ús del sòl.

En aquest sentit, no podem oblidar que La Llei 2/2014, de 25 de març, d’ordenació i ús del sòl, disposa en l’article 15.2 que els consells insulars, com a òrgans de govern i administració de l’illa, exerceixen les competències en matèria urbanística que els assigna aquesta llei, i disposen de potestat reglamentària normativa per desplegar-la i executar-la.

Així mateix, la disposició final segona autoritza els consells insulars per desplegar reglamentàriament, totalment o parcialment, la llei, així com per dictar les disposicions reglamentàries necessàries per complir les remissions que es fa a normes d’aquest caràcter.

No obstant, encara que la llei no incorporés aquesta autorització, la llei de consells insulars estableix que les institucions insulars tenen la capacitat reglamentària en aquelles matèries transferides, com és el cas de l’urbanisme i l’ordenació del territori.

D’altra banda, és de general acceptació la consideració que la LOUS és una llei l’aplicació de la qual requereix, per a la seva efectiva aplicació, dels necessaris instruments reglamentaris, tant pel que fa a la planificació, com a la gestió i la disciplina urbanística.

La llei del sòl hauria d’haver estat la llei del territori per excel·lència, compilant les normatives dels darrers trenta anys, però no ha estat així. De fet, beneeix la desregulació que implica la Llei del turisme, i Company ja anuncia, amb la Llei del sector agrari, que qui se’n vagi a fer feina al camp s’hi podrà fer un xalet, independentment de l’extensió del terreny.

Amb aquesta allau de normatives que afecten directament Menorca i els menorquins, sembla que es torna a incidir en un model basat en la construcció i la urbanització, sense recordar que aquest ha estat un dels detonants de la crisi a l’estat Espanyol.

Maite Salord considera que “amb la redacció del Reglament per desplegar la LOUS , el Consell Insular de Menorca té l’ocasió de demostrar si realment vol preservar el territori de Menorca. L’aplicació de la LOUS s’hauria de consensuar amb l’oposició perquè és una llei de vital importància: mediambiental, de qualitat de vida dels ciutadans, econòmica…”