El fet que la Consellera Juana Mari Camps impedesqui, ara, que els directors expedientats dels tres instituts de Maó puguin incorporar-se a la seva feina com a docents, té la clara intenció de posar al límit la comunitat educativa de Menorca i de les Illes. I ho fa emprant la tàctica de la por i l’amenaça, impròpies d’un govern democràtic.
En aquest sentit, volem recordar al senyor Estarellas, Director General d’Educació, que, a més del dret a la vaga i a l’educació, n’hi ha un altre de fonamental: el de la llibertat d’expressió, pel qual s’ha castigat als tres directors de Maó.
És vergonyós que el partit que acaba de ser condemnat per finançament il·legal al Cas Scala, el que fa aparcaments en rústic sense complir la llei, el que evita inspeccionar per no fer complir la llei, el partit dels sobres i els comptes B, el partit en què els joves saluden amb el braç aixecat a l’estil nazi o es fan fotos amb banderes preconstitucionals, aquest partit, el PP, s’atreveix a utilitzar la por, la persecució, el xantatge i el càstig per un “presumpte” (encara no s’han pronunciat respecte els recursos) incompliments d’unes intruccions , que no de la Llei.
El diputat Nel Martí afirma que “hem demanat una reunió urgent amb la Consellera, així com la seva compareixença, perquè no podem acceptar que, a més de ser incapaç de dialogar i intentar arribar a acords, encara encén més els ànims de la comunitat educativa amb actes de prepotència com aquest”.
Per la seva banda, Maite Salord ironitza sobre el paper del CIM en tot aquest cas: “el president Tadeo no va voler acceptar el Ple extraordinari per tractar el tema dels directors de Maó però va assegurar que treballava per arribar a un acord. Si aquesta és la seva capacitat per imposar seny dins el PP, estam arreglats.”