El rei que va nèixer pels reis

Dia 6 de Gener, d'enguany, el dia dels Reis Mags d'Orient, Juan Carlos de Borbó, titulat rei Emèrit, per un invent del Govern que presidia Mariano Rajoy el 2014, ha celebrat, el seu 85è aniversari. I ho ha fet amb una festeta a la residència de luxe en la que viu des de fa mes de tres anys, acompanyat de les seves dues filles i un grup d'amics i empresaris que constitueixen l'espècie de cort que rodeja l'anterior monarca.

Com en la història que conten dels Reis Mags, l'Emèrit, que tants dubtosos mèrits ostenta, també resideix a l'Orient, amb la diferencia que si els Reis Mags son esperats amb deliri pels fillets que confien rebre els reus regals, l'Emèrit no te qui l'esperi amb il·lusió, ans al contrari, tot-hom, i de manera especial el seu fill i actual monarca,  tremola davant la possibilitat que torni, atesa la problemàtica que provoca la seva presència.

I es que, l'ex-rei Borbó, ha aconseguit , amb el seu esforç, fer tant popular l'opció republicana com a model d'Estat, com impopular ha arribat a ser la monarquia que ell ha encarnat al llarg de tants anys, d'ençà que Francisco Franco, el dictador que va esclafar les llibertats dels espanyols durant 40 anys, el va escollir com al seu successor, a títol de Rei, un 22 de Juliol del 1969.

La monarquia mes impopular de les sis existents a Europa, titulava el passat mes de Setembre, un article-informe sobre la monarquia espanyola del diari Público, tot i que des de fa mes de 7 anys no es demana sobre el nivell de popularitat de la Corona des del Centre d'Investigacions Sociològiques, CIS. Una decisió presa davant els resultats cada vegada mes catastròfics de  l'enquesta, i que s'ha mantingut mentre va governar el PP i ara amb el que s'autodenomina “El Gobierno mas progresista de la historia”.

També es cert que els mèrits de l'Emèrit ( permetin que jugui amb les paraules) s'acumulen i  no sols des dels darrers anys del seu regnat sinó també ara, una volta ha deixat de ser Rei, tot i el seu exili llunyà però daurat. I es que tot un  cúmul de despropòsits  s'arrossega des de la tristament famosa cacera de Botsuana, allà pel 2012, en la que després d'abatre un elefant, el monarca es va rompre el maluc en una mai prou aclarida caiguda, originant que es vagi destapar l'affaire que mantenia amb Corina Larsen,  i  amb tots els escàndols que han anat creixent per l'acumulació d'una fortuna fabulosa, respecte de la qual ni s'han explicat mai de manera suficient els orígens, la seva justificació,  ni el seu muntant, ni el lloc on s'ubiquen els milions d'euros que se li atribueixen o els bens adquirits amb tots aquests diners opacs…, sense entrar en qüestions com son la manca de compliment de les obligacions fiscals que, per molt que fos Rei, també l'afectaven. O l'haurien d'haver afectat si fos cert allò de que “Hisenda som tots”.

Però el ciutadà Borbó, titulat Emèrit, no sols no ha cercat el perdó pels seus errors manifests, apart d'aquell tan poc sincer “Lo siento, me he equivocado. No volverà a suceder” de després de la cacera, sinó que va preferir fugir a Abu Dabi, emparat per la tolerància i opacitat de les monarquies del Golf,  cap a les que precisament apunten les sospites respecte de l'origen de la seva fortuna, i  des d'allà estant no ha amagat unes amistats que l'han duit fins i tot a sortir fotografiat amb un presumpte traficant d'armes, reclamat per la justícia de diferents Estats, i mantenint una escabrosa relació amb la auto denominada princesa Corina Larsen.

 Una relació que , una volta transformat l'amor en odi,  ha omplert pàgines i pàgines de la premsa rosa o de les cròniques judicials, per les demandes interposades per l'antiga acompanyant, respecte de les amenaces rebudes des de l'entorn del ex monarca que, sembla que fins i tot podrien implicar l'ex cap dels serveis d’intel·ligència (intel·ligència poca, i irresponsabilitat molta si es confirmessin les acusacions) en la difícil per no dir impossible recuperació dels 65 milions d'euros que Juan Carlos va regalar a Corina i que ara aquesta (Santa Rita, Santa Rita, lo que se da no se quita) es nega a tornar.

Com han de voler ni el Govern d'Espanya, ni el propi Rei i fill de Juan Carlos que aquest torni, si en la darrera visita es va riure a la cara dels periodistes que s'interessaven per si pensava donar explicacions sobre tot això “explicaciones de que” va contestar entre rialles).

No, tant el Govern com l’actual monarca prefereixen molt mes que romangui al seu exili voluntari, per molt que el cost pels contribuents espanyols de mantenir dos assistents i 4 escoltes de seguretat pugi prop de 600.000 euros anuals. Si algun diputat contestatari demana explicacions,  ho declaren “materia reservada” i s'ha acabat la qüestió.

Bé, com dèiem al principi, el 85è aniversari de Juan Carlos de Borbó haurà passat sense pena ni glòria, amb un evident respir de la Casa Reial i del Gobierno de España, i es que, en tot el que rodeja un personatge com l'Emèrit, es ben certa aquella dita “No news, good news”, o el que és el mateix, com menys se'n parli millor.

En fi.

Es Mercadal. Gener del 2023

Ramon Orfila i Pons