EL TRUMPISME GUANYA BATALLES ABANS QUE COMENCI LA GUERRA

La coincidència entre l’acte solemne, al Capitoli dels EUA, de reconeixement dels resultats electorals que donen la victòria a Trump, amb algunes notícies que es relacionen amb els efectes de l’ofensiva trumpista fa sospitar que, en la batalla per crear un nou ordre mundial, en el que el “Trump way of live” es converteixi en el model dominant, ha començat ben dejorn de tal manera que, com el Cid Campeador, Trump pugna per guanyar batalles fins i tot abans de pujar al cavall.

L'anunci de la dimissió de Justin Trudeau, primer ministre del Canadà, ridiculitzat pel seu veí nord-americà Donald Trump, després de la retirada de la seva vicepresidenta que va marxar acusant el primer mandatari de no estar prou atent a les noves amenaces cap al seu país, entre les quals destacava la previsible pujada d’aranzels tot just Trump prengui possessió del seu càrrec, dia 20 de gener, i l’amenaça del futur president nord-americà de promoure la integració del Canadà als EUA convertit en el 51 estat, han mostrat una profunda crisi de lideratge del liberalisme a favor d’un conservadorisme en plena expansió i significa una victòria anticipada de Trump que veu lliure el país per impulsar la victòria dels seus correligionaris conservadors canadencs.

Ofensiva propagandística

Tampoc es pot considerar una coincidència l’ofensiva propagandística del factòtum del trumpisme, Elon Musk, que no ha dubtat ni un segon d’ençà de la victòria dels republicans, a l'hora d’intervenir en els processos electorals que es viuen a Europa, amb declaracions explosives tenint en compte el seu caràcter de mà dreta del president, afirmant que sols l’extrema dreta alemanya del partit “Alternativa per a Alemanya” té capacitat per resoldre els problemes del país i atacant personalment el Canceller Scholz en una clara voluntat d’ingerència mai vista fins ara en un procés electoral a Europa, si exceptuam les protagonitzades per Rússia en alguns dels seus veïns, denunciades durament per l’Europa democràtica.

Tant és així que un candidat moderat en les seves manifestacions públiques, com és Scholz ha reaccionat amb contundència: “Alemanya és una democràcia forta i estable. Aquí el que compta és la voluntat dels ciutadans, no les declaracions erràtiques d’un multimilionari nord-americà. Cal mantenir la calma”, ha escrit Scholz en un missatge a la xarxa social X, propietat de Musk.

O han provocat la reacció del president francès Macron que, en la trobada anual dels ambaixadors francesos, ha acusat Musk de “donar suport a una nova internacional reaccionària” i de voler intervenir les eleccions de països europeus democràtics, denunciant que s’ha creat «una internacional de reaccionaris» que representa a «grans interessos financers privats», que aprofita que «les nostres democràcies lliberals no s’han mostrat prou eficaces» en la protecció de la classe mitjana.

Elon Musk, l'aliat preferent

Musk, amb el seu rol d’aliat preferent del futur president Trump, comença així una ofensiva que s’ha d’intensificar en un futur immediat, i que en el cas d’Europa, implicarà el desafiament difícilment assumible de caminar en la via de ser autosuficients en matèria de defensa a partir de la voluntat expressada per activa i passiva de no continuar contribuint, des dels Estats Units, a una defensa militar del Vell Continent davant una virtual agressió de la Rússia de Putin. S’ha de recordar que Trump fins i tot es va atrevir a afirmar en un dels seus atacs de violència verbal, que seria capaç d’animar Putin a atacar una Europa que no està fent els seus deures en matèria d’inversió militar.

I per si no n’hi hagués prou, des d’Àustria s’ha anunciat que el president ha encarregat al líder de la ultradreta la formació d’un govern amb el partit de la dreta més moderada, amb els perills que representa el fet de tenir els primers governs de l’extrema dreta, antimigració, islamofòbic i ultraconservador en polítiques econòmiques i socials.

Si vivim coses veurem, deia aquell, i la influència de l’elecció de Trump ja es fa visible abans de prendre el poder de manera formal, i pot capgirar l’ordre mundial en molts aspectes i de manera rapidíssima. No ho dubtem.

Que Déu ens agafi confessats.

Ramon Orfila i Pons