Encara cal seguir lluitant

Article publicat per Antònia Allès

Sembla mentida, però sí, malgrat tots els avenços, malgrat que hem encetat el segle XXI, encara és necessari que les dones alcin la veu i reivindiquin els seus drets, els nostres drets, en definitiva.

Un any més, per tant, té sentit celebrar el Dia de la Dona perquè, per desgràcia, encara  hi queden moltes coses a fer i moltes fites per aconseguir.

Al nostre entorn més proper, l’anomenat món desenvolupat (?), patim contínuament, tot i que sembli impossible,  de casos de discriminació laboral, de dificultats per compaginar la vida familiar i la laboral, de violència domèstica…. I no és que els patim sinó que amb disfresses dialèctiques i sota la capa de la  demòcrates, encara hi ha sectors de la nostra societat que segueixen justificant aquests atacs i aquestes injustícies.

Però no acaba aquí la cosa, sinó que  en alguns països, la situació de les dones és insostenible i totalment injusta i discriminatòria: és el col•lectiu on hi ha més analfabetisme, que pateix més injústicies socials, fins a l’extrem que els seus drets com a persones són, en alguns casos, anul•lats (només cal tenir en compte, per exemple, els casos de Safiya o d’Amina, la pràctica de l’ablació, etc.).

Per tant, és bo que, al manco un dia a l’any, totes -i tots!- reflexionem sobre la situació de la dona en la societat, en la família… I, a partir d’aquí, reafirmem el nostre compromís i la nostra lluita per aconseguir que la igualtat entre dones i homes sigui un realitat arreu del món.
Qualsevol petit gest, esforç, si el feim tots, pot arribar a donar grans resultats.

I hem de començar per ca nostra mateix. Jo, i els homes i dones del PSM ho estam fent. I tu?