Estimada Aminattou

Escrit publicat per Maria Josep Morell

“Avui fosquet a la Sala de Plens de l’Ajuntament, hem viscut un esdeveniment inoblidable, que a tots els que hi hem assistit ens ha transformat. La sensibilitat, la sinceritat i la força que has compartit amb nosaltres, ens ha fet renéixer l’esperança que crèiem haver perdut…..”

Així començava la carta que li vaig escriure a n’Aminattou després de passar amb ella unes hores el passat Juliol quan va venir a Maó. Record la seva aparença fràgil, el color esblanqueït de la seva pell, el fred qe tenia mentre sopàvem a la vora de la mar, tot i que era el mes de Juliol. Però el que tinc més present, és la seva veu, la seguretat i la claretat amb  que exposava les seves conviccions.

Avui 8 de Decembre, llegeixo unes declaracions fetes per n’Aminattou, segurament amb un fil de veu després de vint i un dies de vaga de fam, però que resonen amb més força que mai: “…ni la presò, ni la deportació forçosa, ni l’expulssió de la feina, ni la tortura, han pogut doblegar ni canviar els meus pensaments…”.
Em resulta insuportable imaginar l’ infinit patiment d’aquesta dona, cada vegada més lluny del seu país, dels seus fills i de l’esperança que l’ha mantingut amb vida durant tot aquest temps. El poble Saharaui i el món sencer la necessita, no permetem que aquest patiment es transformi en silenci.