Habitatge a Menorca: propòsits per al 2023

És habitual aprofitar aquestes dates per fer balanç de l’any que es tanca i apuntar una sèrie de bons propòsits per a l’any que encetam. Així, m’agradaria emprar aquest espai per fer una llista de propostes per mirar de resoldre una qüestió col·lectiva, que ens afecta a tots, com és l’accés a l’habitatge.

Durant els darrers anys, accedir a un habitatge ha esdevingut cada vegada més difícil per als menorquins, sobretot pels que som més joves. Sigui llogar un pis o comprar una casa és cada cop més car a una illa que cada vegada està més de moda i on els salaris no creixen al mateix ritme que ho fan els preus. Sense cap dubte, en el fet que aquesta problemàtica sigui cada cop més sagnant hi ha ajudat un model econòmic excessivament depenent del turisme: una economia caracteritzada per uns salaris baixos, acompanyat per fenòmens com el lloguer turístic, que fa que cada vegada sigui més difícil per a persones que viuen tot l’any a Menorca trobar un pis de lloguer. De la mateixa manera, cada vegada és més habitual que les persones més adinerades que visiten l’illa vulguin comprar una casa a Menorca, provocant que l’oferta d’habitatges es dirigesqui cada vegada més a aquest perfil de persones amb un poder adquisitiu molt elevat. No és casualitat, idò, que les Illes Balears siguin la comunitat autònoma de tot l’Estat espanyol on comprar un habitatge és més difícil: la combinació de salaris baixos i un mercat immobiliari amb preus disparats provoca que s’hagin de destinar 15,8 anys de salari per poder comprar un habitatge^[1]. Aquesta és una dada demolidora si tenim en compte que a la segona comunitat autònoma del rànquing és Madrid, on es necessiten 8,6 anys de salari.

De totes maneres, havia promès una llista de propòsits per a l’any que ve. Així idò, els meus desitjos en matèria d’habitatge per al 2023 són els següents:

• Incrementar el parc públic d’habitatge. És hora que l’habitatge públic esdevengui una prioritat per al Govern de les Illes Balears -que és el competent en aquesta matèria- i destini els recursos suficients per donar resposta a l’emergència habitacional que vivim. Així, seria necessari que l’IBAVI construís almenys 100 habitatges nous durant els pròxims deu anys a Menorca per poder donar resposta a la demanda existent. Recentment, hem tingut una bona notícia en aquest sentit: el Govern de les Illes Balears s’ha compromès a començar una promoció d’habitatge social a Alaior (val a dir que aquesta és una de les contraprestacions que Més per Menorca ha aconseguit a canvi de garantir l’aprovació dels pressuposts del 2023).
• Limitar els preus del lloguer d’habitatges. En contra de les mentides de la dreta, aquesta és una mesura que funciona: a Barcelona es van limitar els preus dels lloguers entre el 2020 i el 2021 i es va permetre no només reduir el preu dels lloguers, sinó també incrementar l’oferta disponible d’habitatge en règim de lloguer. Desgraciadament, però, el Tribunal Constitucional va acabar amb aquesta limitació perquè, segons els seus magistrats, aquesta és una qüestió que va en contra de la Llei d’arrendaments urbans espanyola. Per altra banda, el PSOE i Unidas Podemos van prometre que regularien aquesta qüestió, però tres anys després encara esperam que es faci realitat. Per aquest motiu, Més per Menorca va registrar ja fa mesos una proposició de llei per modificar aquesta llei i permetre que siguin les comunitats autònomes les que puguin regular els preus dels lloguers. Actualment, aquesta iniciativa es troba al Congrés dels diputats esperant que pugui ser tramitada. Esper que durant aquest 2023 que ara comença ses senyories del Congrés dels diputats es dignin a tramitar i aprovar aquesta mesura tan necessària.

• Regular la compra de segones residències de no residents. No es tracta de discriminar a ningú per la seva nacionalitat, ans al contrari: es tracta de destinar els habitatges de Menorca a les persones que viuen tot l’any aquí, i no només a aquelles persones que ens visiten un parell de setmanes a l’any. Es tracta, de fet, d’aplicar la funció social de la propietat privada que reconeix la Constitució espanyola. En aquest sentit, també cal assenyalar que és Més per Menorca qui ha posat aquesta qüestió a l’agenda política durant el 2022, forçant el Govern de les Illes Balears a constituir un grup de treball per avançar en aquesta qüestió. Esper també, idò, que durant el 2023 es puguin començar a veure els fruits d’aquest grup de treball.

El problema de l’habitatge no és un tema que es pugui resoldre fàcilment ni per al qual hi hagi una vareta màgica, com podeu comprovar. De totes maneres, crec que tenim l’anàlisi de les seves conseqüències, i alguns també tenim propostes per fer-hi front. L’emergència habitacional és un dels reptes més importants que tenim com a societat, i pens sincerament que les tres propostes aquí apuntades marquen la bona direcció per resoldre-la. Bon any!

Andreu Servera Moll.