I després de la creació?

Article publicat per Magí Muñoz al Mirador Nacionalista

Els darrers anys hem estat testimonis a Menorca d’un augment progressiu en la producció artística, entenent per art tant les arts plàstiques -pintura i escultura-, com també el gravat, el dibuix o la fotografia…, disciplines que han generat un volum d’obres mai imaginat. És una circumstància que ens planteja afortunadament, no ho hem de dubtar, nous reptes a les administracions, en el cas que es vulguin assumir.

A què atribuir aquesta voluminosa producció? Al meu humil parer, algunes de les arrels d’aquesta fita són: la creixent formació tant reglada com no reglada, per una banda de les escoles municipals d’art que han jugat un paper rellevant per despertar la curiositat i aprofundiment en les arts, i per l’altra, de l’educació reglada, com és el cas del batxillerat artístic, que ha permès obrir camí a nous professionals de l’art; la consolidació d’espais culturals que han sabut mantenir una programació constant, tant d’artistes locals com de fora, que ha apropat la diversitat de l’art actual a la ciutadania (en són exemples les sales de cultura de la Fundació Sa Nostra o algunes sales municipals com la del Roser de Ciutadella o la del Claustre del Carme de Maó, tot i alguns alts i baixos); o les diverses galeries d’art que s’han guanyat un lloc en la realitat artística menorquina, des de la iniciativa privada. No cal menysprear llavors tampoc l’interès social creixent pel desenvolupament de les capacitats artístiques individuals o pel gaudi de la producció artística.

Tanmateix, tot i les arrels, imprescindibles, és mereixedor reconèixer que qui ha realitzat i realitza aquesta tasca són els creadors i productors d’obres d’art, els artistes, que a més de produir han sabut estar atents al seu temps, proporcionant-nos treballs extraordinaris, reinventant l’art dia a dia i apropant-nos a noves maneres de veure els mons que ens acompanyen.

Emperò les i els artistes menorquins o residents a l’illa han hagut de fer front a diverses circumstàncies que vertaderament no són gaire encoratjadores: les diferents direccions polítiques –poc organitzades entre si-, la manca d’espais expositius en condicions, la poca adquisició d’obra per enriquir el patrimoni artístic de les institucions, o la vaga difusió de la creació artística menorquina més enllà de les nostres limitacions territorials… Tot açò són aspectes que, tot i veure algunes llums més recentment, ens haurien d’encaminar a la reflexió, i posterior actuació, ja que poden donar a entendre als ulls de la societat que el mapa artístic de Menorca és poc estimulant o que va a la sort dels propis artistes. I tampoc n’és el cas.

Per aprofitar aquest moment històric, de revolució artística, ens hem de plantejar una coordinació d’accions que donin un resultat més enllà de les individualitats i de les accions puntuals. Contemplem alguns reptes que hem de saber fer esdevenir oportunitats.

En primer lloc, l’educació obligatòria i no obligatòria ha de fermar lligams amb la cultura artística viva del poble, en col•laboració amb les administracions implicades. Així, és necessari oferir als centres educatius reglats –abastant la seva totalitat: des de l’educació infantil fins les universitats- i no reglats, com les escoles municipals d’art, a part d’exposicions interessants, visites degudament preparades per a l’aprenentatge de l’art, entenent que la visita està necessàriament adequada al nivell de desenvolupament dels estudiants, que són crítiques i, perquè no, contemplen el món de les emocions. Per tant, ja tenim un primer repte: la formació en l’art no es pot limitar als espais tancats de les escoles, ha d’establir ponts amb els espais culturals que hi ha al seu entorn més proper.

Tot i la formació inicial, cal disposar d’espais, que comptin amb unes mínimes condicions, que permetin el treball autònom, experimental i professional. Espais que bé podrien ser el que es coneix com les fàbriques culturals o espais d’art en brut, infrastructures en què Menorca encara ho té tot per fer. Aquests no han de ser grans espais, tanmateix el més necessari és que tenguin una gestió eficaç, amb una correcta atenció cap a les persones que hi facin el seu treball, tenint en compte la possibilitat de la posterior exhibició de l’obra que s’hi hagi produït. Llavors, un segon repte és: oferir espais per al desenvolupament creatiu.

Així mateix, hem de comprendre l’illa com un conjunt d’iniciatives que poden ser capaces d’esdevenir interessants per compartir-les entre els diferents municipis. No és desencertat pensar que l’obra d’un artista local pot despertar interès, reflexió o bellesa al municipi vesí. Per tant una mancança actual és la comunicació artística permanent entre les entitats locals. Ja tenim un altre repte: establir una xarxa d’intercanvi de produccions artístiques entre els municipis.

Convé en aquest punt fer una breu aturada. Si el nostre objectiu és enriquir la nostra identitat artística, és necessari disposar de programes de manteniment i de creació de sales d’exposicions, adequar aquests espais a la versatilitat que encomana l’art actual, i donar importància al muntatge expositiu –la qual cosa dóna un aire més complet i motivador a les exposicions-, i per açò no és suficient amb la bona voluntat en la gestió d’aquests espais. Si volem bons productes culturals, és necessària la professionalització en el muntatge i la difusió.

Fins ara ens hem centrat en la cultura artística dinàmica, però n’hi ha una altra que cal tenir present, si pretenem que el marc sigui el màxim de complet. Es tracta de comptar amb el nostre passat i present, que és patrimoni artístic. Menorca mereix disposar d’un lloc permanent que mostri el patrimoni artístic de l’illa, bastit a partir de les col•leccions insular, municipals o d’altres institucions. Aquest espai necessàriament ha d’oferir en una part destacada l’art contemporani, que contínuament s’ha d’anar adquirint. Nogensmenys, s’han d’establir també altres mostres permanents d’artistes que han tingut un paper destacat en la nostra història de l’art, en espais atractius i interessants pedagògicament. Un quart repte és: la necessitat de tenir espais d’exposició permanent d’obra artística tant contemporània com del nostre passat més rellevant.

Cal estar al dia pel que fa al coneixement del nostre art a l’àmbit professional, amb estudis seriosos sobre la producció que s’ha fet o es fa a l’illa, que siguin un ampli complement dels catàlegs de les exposicions, i al mateix temps generar debats que comptin amb la participació de professionals de fora. Un cas excepcional de recerca el tenim amb l’Enciclopèdia de Menorca, que prest ens oferirà el segon tom que completarà la Història de l’Art de Menorca. Repte cinquè: fomentar la investigació i el coneixement sobre l’art de Menorca.

Ens convé tenir present que no som el melic del món, i que si volem que ens tenguin en compte hem de sortir fora i donar-nos a conèixer. Hem de ser capaços de fer una correcta promoció exterior de l’art que es genera a la nostra illa, tenint en compte que aquest és un atractiu més de Menorca, i que, tal i com promocionam les platges, la natura o el patrimoni històric com a reclams, hem de saber crear estratègies innovadores i atractives que estimulin la visita a la nostra illa. Hem d’oferir al visitant l’interès artístic i la possibilitat de venir, per exemple, a fer uns dies en estades de creació artística. Cal generar itineraris de creació cultural actual, fet que passa per una programació d’exposicions estable, coordinada i de qualitat. Quan explicam les virtuts del nostre territori també hem de saber explicar necessàriament les virtuts de la nostra cultura. Un sisè repte és: la promoció exterior del nostre art com a reclam, com a complement al territori, i l’oferta de possibilitats engrescadores.

Sens dubte, hi ha molts altres reptes que mereixen ser tinguts en compte: uns criteris amb visió de futur per a la planificació de l’art urbà, com són les escultures públiques de les places o rotondes; la necessitat de projectes artístics innovadors compartits per tota l’illa que generin un clima de creació enriquidor…

Estic convençut que els professionals de l’art en poden aportar molts més de reptes que els aquí exposats, i que es troben en el seu dia a dia.

Per desenvolupar totes aquestes possibilitats no és ingenu pensar que és necessària una inversió elevada, però hem de saber quin horitzó desitjam, i evidentment, ens mereixem un horitzó més proper. Hem de ser conscients de les nostres responsabilitats, compartides amb les diferents institucions de l’illa. No podem oblidar que Menorca compta amb les competències en cultura, emperò encara el govern de les Illes Balears manté partides molt quantioses en promoció exterior de la cultura, en personal, i programes educatius culturals, que en algun moment, desitjam, ens seran transferides totalment.

No m’agradaria estendre’m més sense afirmar que vivim un moment que seria l’enveja de qualsevol època passada, emperò no podem oblidar els reptes actuals, que són ben importants. Els moments històrics, que fan més forta la nostra cultura i identitat, s’han d’aprofitar, i en l’àmbit artístic trobam ara aquesta oportunitat històrica. És imprescindible que les institucions implicades hi treballin decididament. Treballem perquè els reptes actuals no siguin un somni dolç sinó una realitat ben prest!

Per acabar, vull avançar que més endavant parlaré d’altres àmbits creatius, que també ens encomanen reptes i possibilitats, com són la música i el teatre.