L’art de resoldre conflictes

La resolució de conflictes és un art que, tant de bo l’haguéssim après des de petits perquè ens ajudaria al fet que visquéssim amb més calma amb noltros mateixos i hi hagués més pau a les nostres famílies, al nostre entorn laboral, dins les associacions i grups d’amics, i a la fi, al món en què vivim. 

Val a dir que, des d’una mirada sociològica, els conflictes són inevitables, són inherents a les relacions humanes. Tots en tenim i en tindrem. És més, són necessaris perquè generen una situació en què es contraposen diferents mirades, perspectives i interessos sobre un mateix fet que pot resultar una bona oportunitat per fer un exercici de democràcia, debat i consens per arribar a un acord que satisfaci a totes les parts. Històricament ha estat motor de canvi social. Tanmateix, per quin fet fa que no sigui així en algunes ocasions i els conflictes acabin en violència, ruptura traumàtica de relacions, i molt de desgast emocional?

L’abast de l’anàlisi dels conflictes és molt ampli (pels diferents tipus) i voldria centrar aquest petit apunt a través d’aquest article en donar ingredients generals per entendre els conflictes més quotidians. Al meu entendre, si noltros promovem un canvi personal, en la nostra manera d’abordar els conflictes, podem aspirar a un canvi global; ja ho indicava Mahatma Gandi a través de la mítica frase: “Sigues tu el canvi que vols veure en el món” 

En primer lloc, cal prendre consciència que tot i el sentit funcional que pot tenir un conflicte, vivim en una cultura on el conflicte té una connotació negativa que fa que el visquem de manera incòmoda i sigui poc desitjable. Els mitjans de comunicació així ens ho recorden cada dia, ja que es nodreixen de situacions on hi ha un conflicte perquè saben que atreu l’audiència. Llavors, la tendència a abordar un conflicte és des de l’omissió, rebuig, silenci, crítica... en lloc de veure-ho com una cosa natural.

En segon lloc, també vivim una cultura on cada cop més substituïm el diàleg i la comunicació propera i directa per les interaccions a través de mitjans digitals que no contenen tots els elements de l’acte comunicatiu (vocal i corporal, que influeixen en un 93% en l’impacte del missatge). Ja s’ha posat nom a un fet que ha aparegut entre els joves que és la fòbia a xerrar directament per telèfon (“telefonofòbia”); d’aquesta manera encara és més difícil abordar mitjançant la comunicació qualsevol situació de conflicte i malentès que es pugui donar perquè la comunicació és una eina clau per la resolució de conflictes.

En tercer lloc, vivim en una cultura on el mecanisme més utilitzat per resoldre els conflictes és el sistema judicial (d’aquí que estigui saturat) que parteix d’un pensament dual: en una disputa, un és culpable i l’altre innocent, un és bo i l’altre dolent. Tenint en compte que en els conflictes molts cops tothom té la seva part de raó, es donen molts cops per mala comunicació i intervenen altres factors més enllà dels legals (emocionals i psicològics), no és estrany que estiguin prenent força altres paradigmes de resolució de conflictes com la mediació, negociació i facilitació. Aquests s’han demostrat més eficients i satisfactoris per les dues parts perquè utilitzen la comunicació i fomenten la cultura de la pau per construir solucions que tothom hi surti guanyant (win-win) i es pugui reparar el dany. 

En quart lloc, en la nostra cultura impregnada del neoliberalisme s’exalta l’EGO i l’individualisme, fet que minva la capacitat d’empatia i comprensió del malestar de l’altre, com a elements clau per la resolució adequada dels conflictes. Cal tenir present que un conflicte es dona per una lluita d’interessos diferents i la seva resolució implica considerar les necessitats de l’altre per trobar una solució que pugui atendre les necessitats de tots. Cal per això sortir de la posició que ens dona seguretat que “jo tenc la raó” i que no es predisposa a cedir ni poder veure les coses des d’un altre punt de vista, entendre per què s’ha donat el conflicte. Perquè això es doni, requereix una bona dosi d’amor propi i entendre que un conflicte no és una ocasió d’autoafirmació, de demostrar la nostra vàlua, i exercir el nostre poder i domini sobre l’altre. És més aviat una  oportunitat per millorar la nostra relació, l’harmonia en l’entorn on esteim (família, parella, feina, esport, amistats...). Cal recordar que, tot i la fal·làcia de l’individualisme dominant, som éssers socials i necessitam el grup i formam part d’un TOT global que cal cuidar i respectar. Una dosi d’amor propi, també ens ajudarà a exercir el perdó, també element necessari per avançar en la resolució de conflictes.

Arribats aquí, i en conclusió, cal canviar la concepció del conflicte per veure-ho com quelcom natural en totes les relacions humanes per poder abordar-los d’una manera calmada en lloc d’evitar-los, confiant que sempre hi ha una solució. Per una bona resolució d’aquests, requereix anar a les seves causes, mirar-ho des de diferents perspectives, i exercir l’empatia i comprensió cap a l’altre recordant que les responsabilitats en un conflicte són compartides. Saber identificar tot allò que ens uneix en lloc d’enfocar-nos en les diferències per arribar a acords utilitzant la comunicació assertiva. 

Per tant, el problema no és el conflicte en si mateix, sinó el relat sobre aquest que condiciona com aquest s’aborda. Cal qüestionar, rebel·lar-se i transformar els patrons dominants de confrontació, cerca de guany propi i desacreditar a l’altre per implementar nous paradigmes que impulsen la conciliació, la satisfacció de necessitats de tothom per un benestar comunitari. 

Només així trobarem la pau a dins noltros i també la podrem compartir amb el món.

Laura Anglada

Nota de l'autora: De tot açò i més, en xerrarem al curs L’art de resoldre un conflicte que faré a l’Escola d’Adults de Ciutadella a partir del proper novembre.