L’Estat deixa a Balears amb un multiplex en el nou pla de telecomunicacions

El Govern de l’Estat continua amb el seu pla de telecomunicacions en el qual les Illes Balears perd un multiplex que fins ara li permetia rebre TV3, Super3, 33 i 3/24

El PSM Més per Menorca insta a Bauzá a al·legar contra el pla i a reclamar dos multiplex

“Impedir la recepció de canals en llengua catalana és propi d’un estat colonialista”

El Govern de l’Estat va aprovar divendres passat dia 19 de setembre, mitjançant un Real Decret, el pla de telecomunicacions digitals terrestres (TDT) i les claus per a la liberalització de l’espai digital. Amb aquesta reordenació de l’espai radioelèctric es pretén que una part d’aquest passi a dedicar-se a nous serveis de telefonia mòbil 4G.

Enllaç del Ministeri:
http://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/Paginas/enlaces/190914-tdt.aspx

A les Illes Balears el Reial Decret redueix de dos a un els múltiplex i els seus corresponents canals potencials. Aquesta reducció faria impossible la recepció a les Illes de canals com TV3, Super 3, 33 i el 3/24, o com a molt només un d’ells es podria continuar rebent.

Per al PSM Més per Menorca és una decisió és més política que tècnica, perquè tècnicament és viable. L’espai radioelèctric té espai suficient per a permetre que les comunitats amb llengua pròpia tenguin un multiplex més que els permeti la reciprocitat entre elles.

Per a Nel Martí, diputat del PSM Més per Menorca, perdre la recepció de canals com TV3 cat, Super 3, 33 o el 3/24 suposaria un nou atac al tan necessari espai comunicacional entre parlants de la mateixa llengua per a la normalització lingüística, que recull tant l’Estatut de les Illes Balears com la Llei de Normalització Lingüística. “Un atac a la llengua i a la llibertat d’informació.”

El PSM Més per Menorca insta a Bauzá que presenti al·legacions al Pla i reclami dos multiplex per a les Illes per a garantir la reciprocitat entre les tres comunitats autònomes amb llengua catalana. Si no es fa res, a partir de dia 1 de gener del 2015 les Illes tindrem accés a menys canals en llengua catalana, i a menys pluralitat informativa.

“En decisions com aquestes és quan es posa a prova el respecte i la sensibilitat per les comunitats amb llengua pròpia. I posar traves a la comunicació entre comunitats que comparteixen llengua és propi d’una visió colonialista i autoritària”, explica Martí.