L'horror s'apodera de l'Orient Mitjà

Les duríssimes imatges, de l'atac de Hamas a l'interior d'Israel i la violència desfermada sobre la població civil que va provocar més d'un milenar de morts, i els ferotges bombardejos indiscriminats de la Franja de Gaza, com a resposta israeliana, emesos en directe per les televisions de tot el món, que ja han causat un parell de milers de morts entre la població civil, han fet entrar l'horror a milions de llars de tots els continents. L'horror més absolut ha colpejat les vides de cents de mils de persones, milers de les quals han mort o han rebut ferides greus i s'han vist obligades a fugir enfora de les seves llars, dels seus pobles, rompent famílies i provocant una incertesa quasi absoluta respecte del futur a centenars de mils de palestins que ja han perdut les seves cases i ara es veuen empesos a desplaçar-se cap al Sud per fugir de les amenaces de la invasió terrestre.
Aquest és el primer balanç d'una setmana que ha fet tremolar el món, un món cada vegada més conscient que el drama sols ha fet començar i que esteim a punt d'encetar la fase més destructiva d'un conflicte que és retroalimenta i amenaça de convertir-se en un conflicte regional que podria adquirir proporcions descomunals.

El fracàs a l'hora d'implementar els acords d'Oslo de setembre del 1993 que preveien la creació de dos estats, Israel i Palestina, i la manca d'estabilitat de les fronteres acordades està en la base de l'explosió de violència d'aquests dies. La constant vulneració dels acords i de la legalitat internacional per part d'Israel que ha promogut un creixement exponencial de nous assentaments que han representat una ocupació de més i més zones del que havia de ser el territori de l'Estat de Palestina, han fomentat una disgregació territorial que està fent impossible aquella fórmula de dos estats.

L'ocupació per la força de nous territoris palestins a Cisjordània ha provocat més i més descontentament entre els palestins que, decebuts per la poca capacitat de reacció de l'Autoritat Palestina controlada per Al Fatah la moderació de la qual han equiparat a una actitud de docilitat i entreguisme a Israel, ha engreixat les faccions més radicals de la resistència Palestina i, a la franja de Gaza ha donat el control absolut de les institucions al grup Hamas a les darreres eleccions democràtiques, fetes amb observadors internacionals.

L'atac de Hamàs a l'interior d'Israel, ha sorprès amb la guàrdia baixa el Govern de Netanyahu i ha posat en dubte l'eficàcia dels serveis d'intel·ligència d'un país que ha fet de la seguretat el seu principal "leitmotiv", a la vegada que ha fet dubtar de l'estratègia defensiva d'un exèrcit que ha dedicat molts més esforços a l'objectiu de protegir els colons jueus en els assentaments il·legals a Cisjordània que a la protecció i control de les fronteres que creien equivocadament segures. I ha trobat un govern contestat com mai per una bona part de la seva població pels seus intents de soscavar la base democràtica de la separació de poders, tot amb l'objectiu d'aconseguir salvar Netanyahu dels requisits de la justícia que l'acusa de corrupció.

El desastre de l'atac d'Hamás que ha causat més de mil morts entre la població civil, que no pot deixar de ser condemnat pels danys indiscriminats sobre la població indefensa que ha causat, no pot ser contestat amb una violència com la que ha desfermat l'exercit d'Israel que està destruint, amb els seus bombardejos, de manera sistemàtica pobles i ciutats de Gaza, provocant milers de morts i ferits i obligant a desplaçar-se a cents de mils de persones, en una espècie de neteja ètnica que vol provocar la reducció encara més del territori gazània en mans palestines, i tot açò a una de les zones ja més densament poblades del món.

Les conseqüències d'un increment de la repressió d'Israel contra els palestins de Gaza que es pot produir a partir d'una anunciada invasió de l'exercit, amb els milers de vides que pot costar, sols pot conduir a un creixement fins a l'infinit del conflicte i cal que el concert de les nacions del món actuï per impedir-ho de manera immediata i rotunda.... i pel que es veu, ara per ara, no és precisament el camí que sembla agafar Europa i els EUA.

Tot el món àrab se sent concernit pel que succeeix aquests dies a Palestina, i les imatges dels fillets i ancians morts o ferits, baix els escombres dels edificis on vivien i l'èxode cap al sud al qual Israel els insta amb l'amenaça d'una nova ocupació, refresca a la seva memòria el record d'aquella AL-NAKBA (la catàstrofe) del 1948, quan centenars de milers de palestins van iniciar un èxode del qual mai s'han pogut recobrar.

És per això que la simpatia amb la que es veu el poble palestí no sols des de l'Orient Mitjà sinó des de tots els països àrabs del món, es tradueix aquests dies en manifestacions de suport a la lluita desigual, David contra Goliath, del poble de Palestina contra l'estat d'Israel que compta amb un dels exèrcits més poderosos del món. Un suport al carrer que està creant problemes als governants dels països que, empesos pels EUA han evolucionat en la seva política exterior fins a establir relacions diplomàtiques amb Israel i a construir una política de defensa basada en l'aliança amb l'Estat Jueu i en l'adquisició de l'armament sofisticat que aquell país ha posat al seu abast.

Un exemple paradigmàtic d'aquesta política és la impulsada pel Marroc que, a partir dels anomenats "Acords Abraham" promoguts per l'anterior president dels EUA Donald Trump, s'ha convertit en un dels principals aliats d'Israel al Nord d'Àfrica, defensant sense cap escrúpol els interessos israelians als diferents foros en els que participa i concretament al si de la Unió Per la Unitat Africana, amb propostes, fortament contestades i finalment rebutjades, com la de convertir l'estat sionista en observador permanent em presencia dins l'ONU africana.

Les imatges de les grades plenes de banderes palestines a un camp de futbol de Rabat, amb milers de marruquis clamant en favor dels ciutadans de Gaza i de Hamàs, contrasta amb el silenci absolut del monarca marroquí que, amb el seu silenci esdevé còmplice de la massacre que s'ha iniciat contra els palestins de la franja de Gaza, i contribueix al malestar que existeix des de fa temps en el poble del Marroc i especialment entre les seves forces armades que es troben entre l'espasa del rebuig que sent el seu poble cap a les polítiques israelianes de repressió dels palestins i la paret de tenir que col·laborar amb els instructors que l’exercit d'Israel els envia per instruir-los en l'ús dels drons i altres armaments subministrats per Israel per combatre contra els saharauis del Polisario.

No es pot dir, precisament, que l'actitud dels EUA i França en l'actual esclafit del conflicte a Palestina donant un absolut i incondicional suport al govern de Netanyahu, contribueixi a incrementar-les ja prou esquifides simpaties africanes cap tot el que representen aquells dos països, sinó que més bé al contrari fan créixer el sentiment contrari entre la població i alguns governs africans que es vanen d'estar fent fora dels seus països l'exercit i fins i tot la diplomàcia francesa i nord-americana.

Mentre, el Consell de Seguretat de l'ONU, haurà dedicat tres debats a la qüestió saharaui aquest mes d'octubre, i si és contenta amb aprovar l'informe presentat pel secretari general no s'haurà avançat gens ni mica en la resolució d'un dels problemes que arrosseguen les Nacions Unides des de fa més anys, contribuint a engrandir la sensació d'inutilitat de l'organisme internacional, incapaç de resoldre de manera activa cap dels grans problemes que amenacen la pau al món. I és que la ineficàcia del Consell de Seguretat els atorga un mínim paper en el conflicte entre Rússia i Ucraïna, així com l'incapacitat d'implementar les mateixes resolucions en el problema del Sàhara i consentint que Israel faci un cas omís a les resolucions sobre Palestina des de fa molts anys, fins al punt que cada dia són més els que es demanen quin sentit té el manteniment d'un organisme més conegut per la seva ineficàcia que per les seves iniciatives.

En fi, sigui com sigui serà interessant observar quina repercussió té el conflicte que ha esclatat aquests dies a Palestina en el debat de l'informe de Guterres sobre el problema del Sàhara previst per finals de mes.

Es Mercadal 16 d'octubre del 2023

Ramon Orfila i Pons