La perillosa dinàmica de l'acció-reacció

El conflicte que està assolant la Franja de Gaza, que ha causat ja més de 26.000 morts i més de 50.000 ferits, a més de la destrucció irreversible de la major part dels assentaments urbans, siguin habitatges, hospitals, escoles o qualsevol mena d’equipaments, manté ben viu el perill d’estendre el seu àmbit a zones ja tensades com són el Líban, o Síria o Iemen, entre altres.

És per això que qualsevol espurna que pugui desembocar en un conflicte de més ample abast en l’àmbit regional, és observada amb preocupació des dels àmbits internacionals, conscients com són del qual està en joc. La tensió al Mar Roig que ja afecta de manera notable el comerç internacional n’és una mostra simple, però prou visible i l’actuació dels anomenats Rebels Hutis atacant els vaixells sospitosos de comerciar amb Israel mostra de manera prou clara fins a quin punt resulta difícil controlar la seva acció militar, per molt moderns i sofisticats que siguin els mitjans que els EUA i la Gran Bretanya dediquen a aquest objectiu. De manera que, els atacs virulents que desfermen aquests dos països contra territori Iemení cada vegada que un mercant és atacat resulten ineficaços la major part de les vegades, mentre s’incrementen més encara les actuacions ofensives de la milícia Huti que dia a dia, a cada nou atac de l’aviació nord-americana sobre el seu territori veu incrementada la seva popularitat entre la població del Iemen que veu com uns herois els combatents que gosen desafiar i posar en solfa el poder dels països més poderosos, militarment parlant, del planeta.

L'anunciada reacció de l’exèrcit dels EUA davant el recent atac contra una de les seves bases militars a Síria, a prop de la frontera amb Jordània, i que ha causat tres morts i alguns ferits entre els soldats americans, pot resultar especialment perillosa si no es manté dins el que es pot considerar una resposta proporcionada a la gravetat de l’atac i, duita a terme de manera que no s’involucrin nous elements dins el polvorí actual en el qual s’ha convertit l’Orient Mitjà en conjunt. Biden, que es troba a la corda fluixa per la poca capacitat demostrada a l’hora de liderar solucions polítiques viables al conflicte de Gaza, podria tenir la temptació de fer una demostració de força que acabés afegint llenya a un foc que ja crema amb prou força per a intentar apagar-lo abocant-hi metzina.

La recent resolució de la Cort Internacional de Justícia, coneguda com el Tribunal de la Haia que, sense imposar un alto el foc que tindria poca capacitat d’implementar sobre el terreny, ha desafiat les tesis de Netanyahu i els seus aliats, especialment dels Estats Units, principal valedor i subministrador de les armes que l’estat sionista utilitza per massacrar els palestins de Gaza, insta de manera directa l’Estat d’Israel a no continuar per la via que, segons els indicis analitzats, podria constituir un intent de genocidi contra els gazaties i exigeix a Netanyahu que deixi d’assetjar per fam i set els habitants de Gaza, als que, ho recorda el tribunal, alguns ministres israelians consideren poc més que animals. I li dona un més per demostrar que ha fet cas de les resolucions dictades.

I una vegada més la dinàmica “acció-reacció-acció” s’ha imposat de manera immediata, de tal manera que coincidint amb la publicació de la resolució del tribunal, el govern de Netanyahu ha afirmat tenir proves que involucrarien unes deu persones, d’entre els milers d’empleats de l’Agència de les Nacions Unides de Suport als Refugiats Palestins, que haurien tingut alguna relació amb l’atac de Hamas del 7 d’octubre a territori d’Israel, la qual cosa ha produït una reacció en cadena dels EUA i els seus principals aliats que han anunciat la congelació de les seves aportacions humanitàries agreujant encara més la situació humanitària dels palestins, que l’ONU qualifica de desesperada i catastròfica. S’ha optat de nou pel càstig col·lectiu, no contra els que hagis pogut delinquir sinó contra tot el poble palestí.

I quina pot ser ara, la reacció dels amics i aliats dels palestins que veuran com a les morts pels bombardejos a Gaza s’hi afegeixen més morts per fam i set i precisament quan el Tribunal de la Haia ha exigit tot el contrari??

L’incapacitat de suposats líders mundials com és el president Biden, en cas d’abanderar sortides a un conflicte que a poc a poc es va internacionalitzant, tindrà un cost més elevat com més es destorbin a impulsar-les. Un cost que pot començar afectant els mateixos protagonistes de la inacció, i és que ja hi ha qui analitza que la manca d’autoritat moral i real de l’actual president dels EUA sols fa que creixin dia a dia les possibilitats d’un nou triomf del seu adversari, Trump a les pròximes presidencials.

Que Déu ens agafi confessats ¡!

Ramon Orfila i Pons