La sentència des Guix deslegitima la Norma Territorial Transitòria

La sentència des Guix deslegitima la Norma Territorial Transitòria en un dels seus aspectes fonamentals: conversió d’hortals en sòl urbà

El President Tadeo no pot posar els interessos partidistes per davant de la seguretat jurídica, si no vol incórrer en una greu irresponsabilitat

La Norma Territorial Transitòria que vol aprovar el Consell Insular de Menorca obre la porta als ajuntaments de l’illa a recollir, en els seus planejaments, i en la categoria de sòl urbà, els assentaments en medi rural que considerin oportuns, qüestió que apunta, directament, a la conversió dels nuclis d’hortals (d’origen il·legal) que hi ha a Menorca en sòl urbà. I, en aquest sentit, la sentència des Guix és demolidora.

imatge campanya territori- etiqueta formatget - copia
Així, convé recordar que l’origen d’aquesta sentència és un contenciós de l’Ajuntament d’Escorca (essent batle l’ara vicepresident del Govern Balear, Antonio Gómez) contra el Consell Insular de Mallorca el qual, a través d’una modificació del Pla Territorial Insular, va protegir l’àmbit des Guix (a la Serra de Tramuntana). Es Guix era una urbanització d’origen il•legal que l’Ajuntament d’Escorca, a les Normes Subsidiàries de 1993, va classificar com a sòl urbà, classificació que ara la Sentència en qüestió assenyala com a improcedent, ratificant en definitiva la decisió del PTI de Mallorca de protegir-ho com a sòl rústic, amb la categoria d’àrea rural d’interès paisatgístic.

Aquesta Sentència parteix del fet que la normativa balear del sòl ha d’adequar-se (en allò que l’afecta), a la normativa estatal sobre situacions bàsiques del sòl (text refós de la llei del sòl, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/ 2008). Aquesta disposició legal, vinculant per al legislador balear, no permet la transformació del sòl rural al marge de la llei, ja que exigeix per ser sòl urbanitzat que el seu origen sigui legal (és a dir, legalment assentats).

La normativa balear, quan defineix els sòls urbans, a més dels que tradicionalment la normativa ve considerant com a tals (és a dir, i en resum, en primer lloc, els terrenys que el plantejament urbanístic general inclou de manera expressa en aquesta classe de sòl perquè han estat legalment sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà i compten amb tots els serveis urbanístics bàsics ; o, en segon lloc, els terrenys que, en execució del planejament urbanístic, assoleixin el grau d’urbanització que aquest determina, és a dir, els urbanitzables que passen a ser urbans), recull també la figura dels assentaments en medi rural. Aquest invent del legislador balear vol ser una via directa per a la legalització dels anteriorment denominats nuclis rurals. El TSJIB, però, manté que no és possible que assentaments que tenen un origen il·legal puguin adquirir la condició de sòl urbà (“no està permès per la norma bàsica que urbanitzacions implantades il·legalment puguin ser classificades com a sòl urbà”). En definitiva, la Sentència del Tribunal Superior estableix que aquesta norma del Parlament Balear que preveu que els antics nuclis rurals passin a ser sòl urbà (en la figura d’assentaments) és, inconstitucional.

Afirma el TSJIB que la classificació del sòl urbà, a diferència del que passa amb el sòl urbanitzable o no urbanitzable, no és una potestat discrecional: el sòl urbà ha de tenir un origen legal i ha de comptar amb els quatre serveis urbanístics bàsics (xarxa elèctrica, sanejament, subministrament d’aigua, vials). El Tribunal afirma que, en definitiva, no és possible fer un urbanisme a la carta.

Així, a la vista de la Sentència del Tribunal Superior, obrir la porta a nous sòls urbans en la figura d’assentament en medi rural, com fa la Norma Territorial Transitòria, seria un greu error. La Sentència ho deixa ben clar: aquests assentaments (d’origen il·legal) no podran ser de cap manera sòl urbà. Per tant, crear expectatives en aquest sentit és una equivocació perquè atempta contra la seguretat jurídica de què tant ralla el Partit Popular: el Tribunal Superior (per unanimitat de tota la Sala, no ho oblidem), afirma que és inconstitucional quan es vol utilitzar per passar a urbà allò que té un origen il·legal.

Zona d'hortals

D’altra banda, la Sentència des Guix recorda que les disposicions de la Llei 1/1991, d’espais naturals, tenen el caràcter de mínimes i que, en conseqüència, prevalen les determinacions dels plans d’ordenació territorial i dels instruments de planejament general que suposin una major restricció. Aquesta afirmació és fonamental en un moment en què el Partit Popular, a través de la Norma Territorial Transitòria, vol obrir la porta a actuacions urbanitzadores en àrees naturals d’especial interès (ANEI), a través del que denomina grans equipaments (que podran dur amb ells la construcció d’hotels de fins a 200 places), amb l’excusa que la llei de turisme permet fer-ho. De cap manera podem acceptar que es rebaixi la protecció dels espais naturals d’especial interès de Menorca.

Com afirma la portaveu del PSM Més Menorca, Maite Salord, “queda claríssim que la sentència des Guix deixa tocada de mort la Norma Territorial Transitòria de la qual, no ho oblidem, ja es van haver de treure les famoses “legitimacions” per ser de dubtosa legalitat. L’equip del president Tadeo, més que atacar amb desqualificacions gratuïtes la feina de l’oposició, més li convindria actuar amb responsabilitat i paralitzar la NTT si no vol que les conseqüències legals de la seva aprovació siguin demolidores. Ara és hora de demostrar que realment defensen la seguretat jurídica i no només interessos partidistes: més val posar damunt la taula una gestió nul•la de les promeses electorals que una NTT contrària a llei. S’han d’avaluar les eventuals responsabilitats patrimonials que es podrien derivar del fet que es reconeguessin per les administracions aquests assentaments, que en conseqüència s’hi donessin llicències i que, finalment, els tribunals diguessin que no es podien donar. Açò podria generar demandes.”