"Li ho diré tot a Déu"

Enmig de la guerra que, fa pocs anys, va assolar Síria, amb milers de morts, entre ells molts fiets i fietes, va commocionar el món el relat d’un periodista reproduint les terribles paraules d’un fiet de 3 anys que va tenir el delit d’amenaçar els causants de tanta tragèdia amb una senzilla frase però d’una contundència brutal: “LI HO DIRÉ TOT A DÉU”. Representava el clam angoixat del qual, des de la seva innocència, intenta creure que si Déu existeix no pot consentir tanta crueltat i que sols pot explicar la seva inactivitat pel fet que no n’està assabentat, però ell ho farà, li ho explicarà tot a Déu.

Els que sabem, o creim saber, que els Déus no s’ocupen d’encendre o apagar guerres, per molt que alguns les comencin en el seu nom, les paraules del fiet sirià ens omplen el cor de l’angoixa fruit de la impotència, a la vista de les atrocitats que es reprodueixen sense fi a Gaza, que cada dia contemplam a través dels informatius, amb mils i mils de fiets morts i ferits que miren incrèduls les pròpies ferides sense poder entendre el perquè de tot això.

La impotència que ens remou les entranyes quan contemplam com davant la convocatòria extraordinària i urgent del Consell de Seguretat de l’ONU per intentar implementar un alto el foc, les paraules de Guterres, secretari general de les Nacions Unides, es converteixen en prediques al desert, unes paraules alertant que a Gaza “el sistema internacional es troba a una passa del precipici”, en una guerra en la qual s’ha arribat a un nivell de destrucció de les ciutats gazaties al que no es va arribar en la II Guerra Mundial, amb més de 17.000 morts entre la població civil palestina, dels quals més de la meitat són fiets, amb la mitjana terrible d’una bomba llençada per cada 220 habitants en sols dos mesos, amb escoles i hospitals i mesquites i centres d’acolliment de l’ONU servint de blancs de l’artilleria i l’aviació israelianes, amb la fam i la set convertides en arma de guerra i destrucció provocant l’aparició de malalties que han de causar més i més morts encara.

L’ONU reconeix que els seus mitjans, les seves agències de protecció dels refugiats o dels fiets han arribat al col·lapse, que ja no hi queden hospitals dignes d’aquest nom, que qualsevol cosa que borini s’ha convertit en un blanc per un exèrcit que, en les seves anàlisis i balanços de resultats entén que no és un mal resultat la quantitat de víctimes col·laterals els 17.000 morts en comparació amb el nombre de combatents de Hamas eliminats o neutralitzats. I el Consell de Seguretat, amb el veto dels EUA, impedeix una resolució demanant una treva un alto el foc amb més permanència que l’aturada de cinc o sis dies de fa una setmana.

Un veto que ha de passar a la història per la complicitat que implica en l’assassinat continuat de cents de persones civils, vells, dones i fillets inclosos que veuen destrossades les seves vides o mutilats els seus cossos en una destrucció calculada per exterminar una bona part de la població palestina. És necessari, per tant, dir-ho en veu alta, els EUA són còmplices i col·laboradors de tanta mort, són responsables pel fet que són els únics que podrien aturar el genocidi, els crims de guerra de Netanyahu i el seu govern, contra els palestins, simplement per la via d’aturar el subministrament de les armes, de les bombes que proporcionen dia a dia a Israel, són corresponsables de tanta mort perquè ni tan sols s’avenen a votar en favor d’una aturada de la guerra, perquè ni tan sols són capaços de respectar la voluntat de la immensa majoria dels components del Consell de Seguretat de l’ONU que, amb tretze vots a favor i sols una abstenció, la del Regne Unit, manifestaven la voluntat de dir prou, i els EUA han vetat la mateixa possibilitat de donar formalitat a la votació.

La hipocresia dels dirigents dels EUA es manifesta quan, per boca de Kamala Harris, vicepresidenta, han afirmat aquests dies que “El president Biden i jo també hem estat clars amb el govern israelià en públic i en privat, a mesura que Israel es defensa importa el com ho fa. El dret internacional humanitari ha de ser respectat. Massa palestins innocents estan sent assassinats”

Ells són els que proporcionen els mitjans que Netanyahu fa servir per als seus assassinats de població indefensa i innocent, i no valen laments que ja no ens podem creure. Sols el clam de la ciutadania del tot el món pot aturar la voràgine de destrucció dels dirigents d’Israel, amb el suport dels EUA, i no hem de plànyer cap esforç per aturar-ho, sense més dilacions. Cada nova hora de guerra implica dotzenes de fiets morts i no ens hem de cansar de dir que, aquestes morts també recauen sobre les espatles dels dirigents nord-americans que consenten i possibiliten tanta destrucció.

Ramon Orfila i Pons