“Marroc, el paradís de la corrupció”

Article opinió – Ramon Orfila

“Marroc, el paradís de la corrupció”

No hi ha dubte que tot el que ha rodejat l'elecció del lloc, la preparació i la celebració del Mundial de Futbol de Qatar passarà a la història com un dels episodis més tèrbols de la història de les celebracions futbolístiques internacionals. I com més s'aprofundeix en la investigació més s’estén la sospita de l'existència d'una corrupció que, en les darreres setmanes, embruta el propi Parlament Europeu i ha ocasionat ja la fulminant destitució de la vicepresidenta, la socialista grega Eva Kaili, en una de les votacions més unànimes de la història de Cambra, per 625 vots a favor, sols un en contra i dues abstencions.

La reacció contundent del Parlament d'Europa fa pensar que la investigació que s'ha posat en marxa des del mateix moment en que es va divulgar la noticia de l'actuació policial que ha permès desemmascarar la trama qatarí-europea, no ha de cessar fins que es pugui discernir l'abast real de la corrupció euro parlamentària i les possibles derivacions que ja es comencen a insinuar, fruit de les primeres indagacions de la policia que apunten a l’existència d'una organització criminal orientada al blanqueig de capitals i la corrupció i que, de moment s'ha concretat en la imputació de 4 persones, entre les que s'hi troba el propi marit de la vicepresidenta.

No es necessari dir que, a partir de la constatació de l'existència de la trama corrupta, qualsevol relació del Parlament Europeo amb Qatar s'ha posat en entredit i que els eurodiputats que més es van relacionar amb el país del Golf, es troben baix la lupa dels investigadors, i que es la mateixa cambra europea qui encoratja les indagacions sabent que no es poden permetre perjudicar mes encara el seu prestigi i decidits a tallar de soca-arrel qualsevol conducta que pogués generar sospites de connivència amb la trama descoberta.

Intentarem deixar de banda l'esperpèntica actuació de l'eurodiputat mallorquí, i ex president de les Illes Balears, l'inefable Jose Ramon Bauzá, un personatge del que qualsevol cosa es pot esperar, i que presideix un grup d'amistat UE-Qatar , que reconeix haver viatjat en qualitat de president de l'esmentat grup a Doha, convidat per les autoritats qatarís que el van obsequiar amb un passatge en classe bussines i dos vespres a l'hotel “Sheraton Grand Doha Resort”, el fet es que en les sospites que centren la investigació en curs s'ha descobert una derivada que condueix a un nou país
sospitós d'intentar comprar voluntats, es a dir subornar eurodiputats, aquesta vegada per evitar determinats pronunciaments del Parlament Europeu.

En efecte, el milió i mig d'euros trobats en els registres domiciliaris efectuats per la policia belga i concretament l'origen d'aquesta sucosa quantitat, ha conduit les autoritats a ampliar les sospites respecte dels països que haurien intentat influenciar les decisions parlamentàries, de tal manera que en l'expedient que va dur a la detenció de l’ex eurodiputat ja s'apuntava a dos ambaixadors del Marroc, a Bèlgica i a Polònia, com a possibles orígens de les grans quantitats d'euros incautades als detinguts i encara que no resulta sorprenent per ningú que estigui al corrent de les activitats del lobby pro marroquí al Parlament d'Estrasburg, aquesta vegada les conseqüències de les investigacions poden resultar més costoses pels interessos del Govern del Marroc, en tant que els ha de resultar menys fàcil tirar terra damunt uns escàndols com els que es van destapant, i que ja han originat la destitució de la Vicepresidenta Kaili.

L'aspecte positiu de tot això, i de manera especial, del fet que dos ambaixadors marroquins es trobin en la línia de la investigació de delictes de corrupció que tenen a veure amb la compra de voluntats polítiques, és que tot allò que s’havia anat denunciant, fins ara sense aconseguir que s'investigués a fons, pel que fa a la diplomàcia dels regals milionaris del Marroc a polítics d'altres països, ara es comença a trobar al descobert i tant els mitjans de comunicació independents com la mateixa fiscalia belga i la policia podran estirar el fil conductor que pugui explicar determinades
actituds polítiques i determinats luxes ostentosos per part d'eurodiputats fins ara presumptament sospitosos i ara en el punt de mira de sospites cada dia més fonamentades.

No els ha de ser tant fàcil, a partir d'ara, a alguns dels eurodiputats pro marroquins justificar l'orientació dels seus vots en qüestions tan importants com son els tractats de comerç entre Europa i el Marroc, i de manera especial els tractats de pesca i els relatius al comerç de productes agrícoles, que afectin a produccions o extraccions provinents del Sàhara Occidental. I si es així, podem estar devant una nova situació que afavoreixi i molt els objectius del govern de la República Àrab Saharaui Democràtica, d'impedir per tots els mitjans possibles que el Marroc continuï explotant
il·legalment els recursos saharauis amb el vist i plau europeu que, almenys, no podrà fingir un desconeixement de la realitat que fins ara massa vegades els ha duit a afavorir la política del Marroc, en un exercici de realitat política que els convertia en els seus còmplices.

La monarquia absoluta del Marroc ha tingut com a eix de la seva política exterior dues pràctiques igualment reprovables, la compra de voluntats polítiques per la via de finançaments personals o als propis estats amb els que ha tractat, i la via del xantatge. De la segona via en son testimonis fets com els de la política del control dels moviments migratoris cap a Espanya que, en alguns moments han ocasionat crisis diplomàtiques i conseqüències en vides humanes, com va ser el cas de la crisi de la platja del Tarajal a Melilla.

L'existència de la primera via explica qüestions com son les recents decisions de països amb poc pes polític i amb problemes econòmics, d'obrir consolats al Aayun o a Dahla, als territoris ocupats de manera il·legal al Sàhara Occidental, uns consolats amb unes funcions pràcticament inexistents atesa la nul·la presència de ciutadans dels respectius països a aquelles ciutats. Les investigacions denunciades aquests dies per rotatius d'un pes indubtable com es l'Epiegel i la mateixa voluntat de la fiscalia i policia belgues, empesos per un Parlament Europeo conscient que s'hi juga el prestigi i la credibilitat en el deixerniment d'aquest affaire, poden jugar a favor del desemmascarament de les pràctiques de la diplomàcia d'un país, el Marroc, que fa de la corrupció una pràctica comú permesa i fins i tot fomentada des de la mateixa administració, una corrupció que te el vèrtex en la pròpia monarquia feudal, amb un rei omnipotent i impune que confon els seus interessos personals amb els del país.

Ramon Orfila Pons.

Notícies relacionades