"Intent de cop d'estat a Alemanya"

La notícia, sorprenent de tant insòlita, saltava a tots els mitjans de comunicació fa pocs dies, el 6 de Desembre: La  ministra alemanya d'Interior, confirmava la detenció de 25 persones per un intent de preparar un Cop d'Estat que, de manera violenta, acabés amb el sistema democràtic i amb la República Federal, per instaurar un sistema autoritari que recorda el Tercer Reich i el nacional socialisme de Hitler.

Entre els detinguts hi figuren un aristòcrata conegut per les seves idees d'extrema dreta i relacionat amb l'organització Reichsbürger, defensora de la recuperació del Gran Imperi Alemany, que compta amb uns 20.000 seguidors, disposats a emprar la violència per aconseguir els seus objectius, una ex jutgessa i ex diputada i alguns ex policies i militars a la reserva, ben entrenats als cossos especials de l'exercit, com és el cas del segon en la direcció del grup, un ex comandant dels paracaigudistes.

En l'operatiu policial per desmuntar el moviment colpista, en el que han participat més de 3.000 agents, s'ha actuat a tots els lands, de manera especialment sincronitzada, i s'han descobert plans per assaltar el Bundestag o Parlament de la República Federal i segrestar molts dirigents polítics alemanys, a l'espera que una bona part de l'exercit es sumés al moviment.

No era cap sorpresa l'existència de grups radicals de la dreta alemanya, i tampoc ho era la violència dels seus  mètodes, i de fet en els moments més àlgids de la pandèmia, en els que es donar una forta contestació a les mesures anti-COVID i a la vacunació massiva, es van produir manifestacions multitudinàries amb brots violents que van cristal·litzar en un intent d'assalt al Bundestag, fracassat per la contundència de l'acció de la policia, i es va
detectar un grup que pretenia segrestar el ministre de sanitat, però d’això a l'existència d'un pla per assaltar les institucions, hi ha una distància prou considerable com per causar sorpresa i una greu preocupació entre les autoritats i les forces polítiques democràtiques.

La similitud dels plans per ocupar de manera violenta la seu parlamentària amb l'assalt del 6 de gener del 2021 al Capitolio dels Estats Units no es fruit de la casualitat. El menyspreu més absolut cap a les institucions i en concret cap el Poder Legislatiu és una de les característiques del Trumpisme convertit en una nova forma d'orientar la lluita política, amb l'objectiu de promoure el caos i el desgovern que possibilitin una caiguda del sistema democràtic i la instauració d'un sistema autoritari. De fet fa pocs dies, coincidint amb l'anunci de les detencions a Alemanya, Trump s'ha manifestat de manera favorable a la derogació de la pròpia Constitució dels EEUU per anular així qualsevol norma que impedeixi el seu retorn al poder, que li han pres de manera fraudulenta segons ell i els seus partidaris en unes eleccions amanyades per uns poders que, segons ell, es mantenen a l'ombra.

Com tampoc és cap casualitat que, després de les eleccions al Brasil, els partidaris del derrotat Bolsonaro, es vagin concentrar devant les casernes militars cridant l'exercit a intervenir per impedir la proclamació del resultat dels comicis electorals i la presa de possessió del nou President Lula da Silva.
?
Les denuncies de l'existència d'una coordinació entre els grups de l'extrema dreta a nivell internacional, no son fruit de mentalitats o teories conspiranoiques, existeixen els contactes i els suports entre els diferents partits de la dreta més radical, i cerquen la coincidència dels seus missatges, centrats en el rebuig de les polítiques igualitàries, el
feminisme, l'ecologisme, la política migratòria, i el foment de l'anti islamisme.

L'extrema dreta cerca el poder des de totes les perspectives i emprant qualsevol fórmula, inclosa la violència i en aquest sentit el lideratge, a nivell d'exemple, del Trumpisme ens ha de preocupar per la seva capacitat d'exportar el seu model i pel fet que, a pesar que des de fora dels EEUU ens pot semblar un cúmul de despropòsits, està  demostrant una gran capacitat d'atracció per milions de nord americans, i com a mostra les recents eleccions de mitjan legislatura en les que els Partit Republicà ha mantingut una bona part de la seva representació política, com també ha succeït al Brasil amb els partidaris de l'extremista Bolsonaro.

Dèiem la setmana passada que...

“ l'objectiu de la dreta més extrema és la denigració de la política i del parlamentarisme, com a via per tornar a l'autoritarisme que ja ens va dessagnar el segle passat, i els demòcrates ens hem d'aprestar a defensar la democràcia, atès que l'objectiu que persegueixen va més enllà de les persones a les que disparen els seus dards en forma d'insults, l'objectiu a batre es el sistema democràtic i per defensar-lo necessitarem totes les forces. Es per això que el silenci davant aquestes actituds pot esdevenir còmplice, i que avui mes que mai tenim l'obligació d'aixecar la veu per denunciar les tàctiques d'un neo-feixisme que es manifesta cada dia de manera més violenta i descarada.”

Les noticies que arriben d’Alemanya ens reafirmen més que mai en tot el que vam dir fa una setmana.

Ramon Orfila Pons