Netanyahu, desenfrenat, condueix Israel al desastre

Les paoroses imatges de la policia israeliana carregant de manera especialment violenta, utilitzant  granades atordidores i bales de goma,  contra centenars de palestins que estaven resant a l'interior de la mesquita Al-Aqsa, un dels llocs més sagrats de la religió musulmana, han donat la volta al món, provocant la indignació de milions de creients de tot el món, precisament en plena celebració del Ramadà, el mes de dejuni dels musulmans, considerat un temps d'aprofundiment de la seva fe.

La mesquita de Al-Aqsa està situada en ple centre de la ciutat vella de Jerusalem, a l'anomenada pels palestins Explanada de les Mesquites i també un lloc sagrat pels jueus que l'anomenen el Mont del Temple, sobre el que s'edificava el Temple de Salomó, al peu del qual es troba el Mur de les Lamentacions, lloc de pregaria dels jueus de tot el món.

La justificació de la policia israeliana, la presència a l'interior de la mesquita d'elements extremistes del moviment de Hamas, és molt semblant a la utilitzada en altres actuacions considerades igualment provocadores i que han acabat encenent un foc, el dels enfrontaments entre palestins i israelites, que no s'ha apagat mai des de la mateixa fundació de l'Estat d'Israel.

Els precedents d'explosions de violència iniciades a partir del que s'han considerat provocacions desestabilitzadores del difícil i precari equilibri en la convivència a aquesta zona, fa témer que la dinàmica acció-reacció-acció que ja s'ha començat a desfermar, amb atacs de coets des dels territoris palestins de Gaza o des del Líban, contestats amb immediats i contundents contraatacs de l'aviació d'Israel que, com sol succeir han acabat afectant població civil, en el cas de la Franja de Gaza i provocant una greu crisi diplomàtica en les relacions entre dos estats sobirans com son Israel i el Liban, apel·lant aquest darrer al Consell de Seguretat de la ONU, em demanda d'empara devant l'atac de les forces armades d'Israel, contra el seu territori.

Al mateix temps, a l'interior de l'Estat d'Israel, la violència s'ha desfermant també, amb atacs de palestins contra civils israelians i d'israelians contra palestins, amb la recomanació feta als ciutadans jueus d'anar sempre armats al carrer, feta pel propi alcalde de Jerusalem, quan es conegut el perill d'una utilització innecessària de les armes per part de qui no està capacitat ni entrenat per fer-ne ús, devant situacions de suposat perill, que massa vegades s'han substanciat amb innocents víctimes mortals en el passat.

Tots tenim encara a la memòria situacions semblants a que s'està donant aquests dies i que van desembocar en enfrontaments de llarga durada entre palestins i israelians, com la que es va iniciar l'any 2000 quan Ariel Sharon, en aquells moments líder del partit Likud, la força ultra nacionalista i dretana, a l'oposició, que encapçalant una visita provocadora a l'Explanada de les Mesquites, va originar l'inici de la Segona Intifada, o Intifada de Al-Aqsa, que va causar la mort de més de 3000 palestins i la d'un milenar d'israelians.

El fet que l'Estat de Israel estigui governat en l'actualitat per la coalició mes dretana i ultranacionalista de la història fa témer que l'escalada en els enfrontaments entre els dos col·lectius pugui continuar, alimentada pels propis governants que en tost de cercar la pacificació de la convivència, aquests dies molt deteriorada, procurin afegir metzina als focs.

La sensació que aquest conflicte arriba en el millor moment per la conveniència del Govern de Netanyahu, fa mal pensar que podem estar devant un conflicte d'aquells que es retro alimenten, que produeix l'efecte, cercat, de fer oblidar els greus conflictes que han enfrontat els darrers mesos, al govern i especialment al seu Primer Ministre Netanyahu, amb una bona part del seu propi poble.

Mai s'havien vist, abans d'ara, unes manifestacions tant constants i tant multitudinàries, als carrers de les principals ciutats d'Israel com les que han paralitzat el país les darreres setmanes, en una contestació, sense precedents devant l'intent de Netayahu de legislar per interès propi, modificant els mateixos fonaments de  l'Estat de Dret, i dinamitant les bases de la Democràcia Israeliana, és a dir, fomentant la degeneració del que Israel es vana de considerar la principal, si no única, democràcia de l'Orient Mitjà, i tot per aconseguir un nivell d’immunitat pel mateix Primer Ministre i alguns dels ministres mes radicals del Govern, que conduiria a la impunitat absoluta dels governants, despullant el poder judicial de la seva capacitat d'actuar de manera independent.

En un proper capítol, entrarem a analitzar la perversió que podria implicar la implementació del nou concepte de democràcia de Netanyahu i els seus aliats, i del respir que els està procurat l'explosió del conflicte d'Al-Aqsa, en tant que tapa les boques dels crítics, entre els ciutadans israelians, dels plans del govern ultradretà actualment en el poder.

Ramon Orfila i Pons