No es pot acceptar que el PP retalli democràcia i justifiqui l’ús de tàctiques i símbols propis d’una dictadura

Les cares visibles del PSM Més per Menorca, des de la democràcia, planten cara a les amenaces i atacs del PP a la Comunitat Educativa de Menorca i de les Illes i donen suport als tres directors cessats de Maó. I ho han fet davant la Casa de Cultura de Ciutadella, símbol de la importància que té la cultura i l’educació per al progrés social. A més, el 1904, va ser l’escola de Sa Plaça, on el pedagog Joan Benejam va impartir classes, amb un model educatiu encara ben vigent, que concebia l’educació com una eina de progrés, de justícia i de llibertat. Una educació que havia de tenir espais per al diàleg i el debat i que havia d’ensenyar a pensar a les persones. Aspectes que, avui en dia, fan tanta por al PP.

D’altra banda, en aquests moments, en què tenim una Delegació Educatiu sense delegat, no s’han volgut fotografiar davant cap centre escolar en actiu per por que, per part del PP, se’ls pogués relacionar amb el Partit. Es tracta, com ha dit Maite Salord, “d’autocensura, la pitjor de les censures perquè és la que neix de la por. I tenim por de les represàlies perquè, avui, els ensenyants pateixen, per part del PP, una persecució política, una cacera de bruixes, purgues contra els dissidents més pròpies d’una dictadura que d’una democràcia. No permetrem que ens retallin una democràcia, tan justeta en segons quins aspectes, i que ha costat tant d’aconseguir.”

Per la seva banda, el diputat Nel Martí ha exposat els següents punts:

1.  TIL és un projecte en contra de la llengua catalana i contra l’escola pública. Neix de la convicció que el català no ha de ser una llengua preferent com a llengua pròpia del país, i la margina en àmbits com l’administració o l’escola.
   El TIL neix per a marginar el català a l’escola, com a llengua vehicular, llengua d’ensenyament i llengua d’immersió lingüística. No és un projecte per a millorar la qualitat de l’ensenyament, ans el contrari introdueix mesures que poden generar segregació i fracàs escolar.
2. Quant el tema dels directors expedientats, valoram que és una decisió que va en contra de l’autonomia dels centres, de la competències dels consells escolars (d’aprovar els projecte lingüístics) i en contra de la participació de la comunitat escolar en la vida de les escoles. El directors són l’excusa que la Consellera ha utilitzat per no culpabilitzar i perseguir els pares i mares (que són part dels consells escolars), i persuadir així els professors que qüestionen la viabilitat i la bondat del TIL.
3. Quant a l’actuació de la consellera, en lloc de promoure actuacions d’apropament i diàleg, pren mesures de pressió que tensionen l’escola. L’actuació de Camps és irresponsable, inconscient i incompetent; totalment incompetent. Perquè dirigir l’escola sense l’aval del prefessionals i experts és més que irresponsabilitats.

L’actuació de la Consellera Camps, en les formes i el contingut, és defensada amb entusiasme per aquells que també justifiquen l’ús de la bandera franquista o falangista (fent referència al diputat Antoni Camps o la diputada Aina Aguiló). I no és estrany, perquè tenen moltes coses en comú.