“No hi ha pitjor cec que el qui no vol veure”

Enrique Osorio, vicepresident de la Comunitat de Madrid i un dels homes forts del govern d'aquella comunitat, novament s'ha cobert de glòria, a partir d'unes declaracions irresponsables, aquesta vegada sobre els morts a les residències geriàtriques durant la primera onada del COVID19.

Les declaracions, anunciant la negativa del PP a avalar la proposta de constituir una comissió d'estudi sobre la situació de l'assistència geriàtrica a les residències de Madrid, han provocat un allau de reaccions i un profund malestar a la cúpula estatal del Partit Popular, conscient de que unes manifestacions que han estat qualificades de miserables per part dels grups parlamentaris de la oposició i per centenars de ciutadans via Twitter podrien malmetre els esforços de Feijoo per aparentar una posició més centrada que la que va mostrar l'anterior líder popular, Pablo Casado.

Dir que les Residències Geriàtriques de Madrid van tenir un problema greu de gestió al principi de la pandèmia no descobreix res nou, i els grups parlamentaris de l'esquerra ho han denunciat de manera reiterada, sense que des del Govern que presideix Ayuso s'hagi pres cap tipus d'actuació tendent a delimitar possibles responsabilitats en aquella desastrosa gestió que, segons afirmen, pot haver ocasionat milers de morts.

Son prou conegudes les denuncies que tant des de Mas Madrid, com des de Unidas Podemos o el PSOE, s'han formulat destapant fins i tot un suposat protocol de la Conselleria responsable, que prioritzava nivells d'atenció segons la situació de cada resident i que, segons alguns col·lectius, va ocasionar la mort per inassistència a molts ancians.

Que una investigació parlamentària sobre la gestió a les residències en aquells mesos terribles contribuiria a clarificar que va succeir realment i a desxernir responsabilitats polítiques no ho pot dubtar ningú. I de la bondat del procediment d'investigació en el si dels parlaments en pot donar fe que és una pràctica comú, això si, proposta sempre des dels grups de l'oposició i que sol ser rebutjada com a innecessària pels grups que donen suport als respectius governs.

El problema ve donat aquesta vegada per les expressions utilitzades pel Vicepresident Ossorio per justificar la negativa del PP a l'assemblea de Madrid a que es pugui estudiar o investigar aquesta qüestió, amb afirmacions com que:

«Pensamos que no tiene sentido, porque mandamos un mensaje falso a los familiares, el mensaje es parece que estamos diciendo o sospechando que las muertes que sucedieron se pudieron evitar y eso no es cierto. Ahora esta comisión yo creo que solo tiene un interés electoral y va a causar un daño innecesario a esas familias que volverán a pensar: ¿se podría haber evitado la muerte de mi familiar? Eso las familias ya lo han superado y volver a esto por interés electoral creo sinceramente que no es procedente»

Unes paraules que han provocat una vertadera tempestat de peticions de dimissió del Vicepresident i que molt probablement es traduiran en una proposta de reprovació del mateix per part dels demés grups en properes sessions parlamentàries o amb anuncis per part d'algun grup de no participar mes en cap acte parlamentari en el que hi intervingui Ossorio que, d'altra banda te el suport monolític, almenys a l'assemblea de Madrid, per part del seu partit.

Ossorio ja va ocasionar una crisi notable quan, devant l'informe de Càritas Española sobre la pobresa a Madrid, en va fer pública burla escenificant de manera penosa i miserable des de la tribuna on parlava, que ell no veia pobresa de cap classe a la Comunitat de la que es Vicepresident, “donde estarán estos pobres”, amb un to impropi del càrrec que ostenta a l'hora de tractar una qüestió tan sensible.

Es ben cert que un cúmul de mostres de manca de sensibilitat com les que va acumulant el Vicepresident Ossorio no contribueix precisament a donar credibilitat i prestigi al Govern del que forma part, però també es cert que el suport rebut per la Presidenta Ayuso no fa pensar en cap rectificació, per molt que la imatge creada pugui perjudicar Feijoo que, d'altra banda es absolutament incapaç de plantar cara a la presidenta madrilenya que ja va fer caure l'anterior líder del PP, Pablo Casado, i a la que sembla que Feijoo també te una por notable.

En fi.