“No tot és COVID”

No és necessari mencionar que estem passant per un moment difícil pel que fa a salut mundial. Com tots ja sabem, ens trobem enmig d’una pandèmia a gran escala que ens està afectant directa o indirectament a tots i totes. La part positiva és que la resta de malalties ja han desaparegut… o no és així?

Em dóna la sensació que, d’ençà que va començar la covid-19, és l’únic de que es parla i en el que ens centrem. Però la realitat és, per sort o per desgràcia, molt més variada. Continuen existint els malalts, i estan essent deixats de banda per la sanitat pública en favor d’aquells que pateixen del famós virus.

Sobretot a l’inici de la pandèmia veiem com les llistes d’espera s’allargaven cada cop més o, fins i tot, se’ns anul·laven les cites que teníem des de feia mesos a causa de que estaven saturats de treball. Tan sols per posar un exemple, em van trucar per dir-me que m’haurien d’ajornar una cita amb un especialista que estava esperant des de feia quasi un any. Van dir-me que, en aquell moment, no podien confirmar-me cap nova data concreta. Passat 3 o 4 mesos, i quan ja havíem sortit del confinament general, vaig trucar perquè encara no havia rebut cap notícia. La seva resposta va ser que no tenien constància de res i que havia de tornar a començar novament amb tot el procés des del principi. I com el meu cas, en trobem milers d’altres.

Fins fa poc a la nostra comunitat, i tinc constància que a altres encara és així, si trucaves al metge et trobaves amb un contestador automàtic que et donava dues opcions: prémer un número si tenies -o creies tenir- covid, o un altre si el teu problema era qualsevol altre. Llavors et deien que, per precaució, la consulta havia de ser duta a terme per telèfon. Com és evident, i deixant de banda la problemàtica que això suposa per a la gent més gran o per aquells que simplement no controlen les noves tecnologies o no les tenen al seu abast, està clar que sense veure’t en persona és pràcticament impossible que un metge, per bo que sigui, pugui concloure amb exactitud què és el que et passa i quin és el remei que se t’ha d’aplicar. Si la solució proposada no funcionava, fins a la segona o tercera trucada al metge explicant que, efectivament, una consulta per telèfon no era suficient, no et donaven la possibilitat de poder anar-hi físicament. Com si no fos un dret fonamental rebre una atenció mèdica de qualitat.

Considero que, en certa manera, la sanitat pública s’ha “aprofitat” d’aquesta nova situació per a oferir un servei de pitjor qualitat sabent que la població “no tindrà motius per a queixar-se” o que, si més no, es conformarà. Aquest escrit intenta ser també un recordatori del fet que ens mereixem una sanitat tan bona com la que teníem abans de la pandèmia o, ja posats a demanar, encara millor.

A més, voldria fer també un al·legat a la vacunació. Les actuals estadístiques estan deixant constància de que la nova variant (òmicron) és molt més lleu comparada amb el virus inicial. La major part d’afectats ho passen fàcilment, com si fos un refredat més, o bé ni se n’adonen que s’han contagiat fins que no reben els resultats del test. Així i tot, hi segueix havent alguns hospitalitzats: la darrera publicació de l’associació americana de medicina ha confirmat que 2 de cada 3 ingressats per covid -és a dir, més del 65%- són persones que van decidir no vacunar-se. Ja no tan sols per la pròpia salut d’un mateix, sinó per responsabilitat pública i envers els nostres conciutadans, hem de vacunar-nos i així intentar no continuar ocupant i saturant una infraestructura que, com hem pogut observar, en els darrers anys ja ha estat prou danyada de per si.

Concloent diria que un cop hem estat responsables i hem complert amb la nostra obligació moral, podrem ser crítics amb el sistema tenint la raó del nostre costat. No ens podem conformar amb la nova normalitat, lluitem per la conservació dels nostres drets bàsics i per arribar a un model on tothom pugui contar, com sempre hem defensat, amb una sanitat pública i de qualitat!