“Vox creix”

Article opinió – Ramon Orfila

“Vox creix”

El resultat de les eleccions autonòmiques a Castella-Lleó no deixa ningú indiferent i ha de condicionar, sens dubte, les polítiques que es couen a nivell de l’Estat i de manera especial les estratègies dels partits clàssics de l’arc parlamentari.

Idò,  els resultats han resultat decebedors per algunes d’aquestes forces polítiques, si tenim en compte les pretensions i objectius de cadascuna d’elles i les comparam amb els resultats finals després del recompte de vots.

Està prou clar que l’objectiu del PP, quan va convocar de manera anticipada aquestes eleccions, era consolidar el seu poder, millorant la seva representació al Parlament, guanyant comoditat des de la majoria absoluta que esperaven obtenir i evitant així els condicionants del govern de coalició que mantenien amb “Ciudadanos”. Encara que la major part dels analistes polítics coincidien en la consideració que la convocatòria anticipada de les eleccions obeïa molt més a interessos i consignes dictades des de Gènova 13, cercant amb la desitjada majoria absoluta un efecte de degotís de victòries del PP a nivells regionals que acabés enfonsant el govern de Pedro Sanchez. Això explicaria la presència permanent, en la campanya, de Casado, que es  va mudar a terres Castellano-Lleoneses com si fos ell el cap de llista a aquelles eleccions.

 Idò la victòria pírrica obtinguda pel PP allunya Casado del seu objectiu de consolidar el seu poder dins la dreta espanyola, per la via de demostrar que no és Ayuso la que te una gran capacitat de guanyar eleccions, sinó que la victòria que esperaven obtenir demostraria que era el PP, i per tant Casado, el guanyador sobre l’esquerra governant a Espanya.

 Però el PP, intentant fugir del foc, ha caigut a les brases, i si be és cert que ha passat a ser el primer partit a aquella regió, prenent el lloc a un PSOE dèbil, també ho és que sols ha guanyat dos escons i que la diferència amb els socialistes és mínima amb sols 1,3 punts de diferencia i que fins i tot ha perdut 50.000 vots des de les darreres eleccions.

 I si ha aconseguit desfer-se dels seus, fins avui, socis de govern, “Ciudadanos”, que pràcticament ha desaparegut del mapa parlamentari, perdent 11 dels seus 12 escons, també es cert que, per governar, amb una majoria còmoda, Mañueco es trobarà en mans de VOX, el vertader guanyador de les eleccions, que passa d’un a tretze parlamentaris. Un partit, VOX, que ja ha deixat clar que no es conformaran amb miques en la negociació per la investidura sinó que exigiran incloure forts elements en el programa de govern i la participació en el mateix executiu en el que volen tenir una presència acord amb la seva força. Així ho han afirmat el mateix vespre electoral.

La irresponsable i innecessària convocatòria electoral anticipada haurà tingut, per tant, una conseqüència d’una transcendència brutal, com és que el de Castella-Lleó es convertirà, de manera molt probable, en el primer govern autonòmic participat per l’extrema dreta franquista de la historia de la democràcia. Una data per recordar, en la història política.

La debilitat del PSOE s’ha fet prou visible igualment en aquests comicis, i la pèrdua de 7 escons passarà factura al partit de Pedro Sanchez, que mostra una tendència general a la baixa, que no li serà fàcil capgirar.

D’altra banda, dos partits pràcticament han desaparegut del panorama polític parlamentari, en aquestes eleccions. Ciudadanos, a pesar que el seu candidat, Igea, ha fet una bona campanya, s’ha vist arrossegat per la torrentada que des de fa un temps arrastra el partit d’Arrimadas, el que va presidir Albert Rivera, cap a la mar de la seva absoluta desaparició, en una de les desfetes més espectaculars de la història contemporània

I Unidas-Podemos que, havent perdut el 50% de la representació parlamentària que tenien fins ara, ha perdut un valor encara més important, que tindran que maldar recuperar si no volen degenerar de manera progressiva, cap al no res. I és la seva pretensió de representar els sectors més conscienciats i mobilitzats de la societat. Una de les causes de la seva derrota es precisament la presència creixent de les candidatures que s’han anomenat de “la España vaciada”, que han mostrat un canvi de tendència que pot  tenir conseqüències a les properes eleccions generals, en tant que, a aquella candidatura de “Teruel existe” s’hi vagin sumant diputats de Lleó o Soria entre altres que poden posar en solfa l’hegemonia dels grans partits, PP, PSOE, UP, a l’hora d’obtenir la confiança d’uns electors cada dia més desencisats per les polítiques dictades des de Madrid que poques vegades tenen en compte aspiracions, il·lusions i necessitats de les províncies més despoblades.

Tot un desafiament per les forces polítiques que, per començar, es molt probable que es tradueixi en una renuncia del PP d’Andalusia a convocar eleccions anticipades, a la vista d’aquests resultats tan esquifits pels convocants de Castella-Lleó, i un reforç de la contestatària Ayuso en la seva brega amb Casado per liderar el partit i la candidatura del mateix a unes properes eleccions generals.

Atenció al reforçat partit d’Abascal, la perspectiva de tenir governs participats pels neo-franquistes ens posa la pell de gallina, almenys als que encara recordam el que implica viure baix el jou d’un govern de la dreta més extrema.

Notícies relacionades