Palestina massacrada

És possible que algú pugui trobar que som massa reiteratius a l’hora de parlar de Palestina i Gaza, però m’és igual, cada dia sense denunciar la massacre que el govern d’Israel perpetra a Gaza i a Cisjordània, és un dia més de permetre el desastre. Que creixi, per tant, el clam contra els criminals que cerquen exterminar tot un poble o que cadascun de nosaltres s’apresti a denunciar el genocidi o els crims de guerra, (tant em fa el nom) des del testimoni de tot el que contemplam horroritzats, d’aquesta massacre transmesa en directe per tots els telenotícies del món.

Netanyahu no vol testimonis dels seus crims, sense pensar que tots i cadascun dels familiars, amics o coneguts dels 65.000 palestins innocents assassinats a Gaza es converteixen dia a dia no sols en testimonis sinó en denunciants del genocidi i que cada dia són més les veus que reclamen responsabilitats als culpables, als que ho són per acció, però també als que ho són per omissió. No hi pot haver neutralitat en els assassinats massius que perpetra el primer ministre d'Israel, ni equidistància entre les víctimes i els seus botxins, qui calla consent i qui consent avala!

Fa pocs dies l’acció criminal s'ha centrat en un grup de periodistes, i l’endemà ho va fer en un grup de metges, i demà continuarà amb la mort per fam o per les bombes dels fillets i filletes que viuen l'infern a la terra per culpa de Netanyahu que mata, Trump que li regala les bombes per fer-ho o de qualsevol dels governants que fan com qui no veu els cossos destrossats dels infants de Gaza, i fingeix ignorar que són ja 145 els fillets morts de fam entre l’horror de les seves famílies.

El nou cavall d'Àtila, aquell que on posava la pota no tornava a créixer l'herba té nom propi, Netanyahu, el cavall que representa la mort entre els quatre genets de l'Apocalipsi té nom i, també, es diu Netanyahu.

L'aprovació solemne per part del Govern d’Israel, d'un nou assentament jueu a Cisjordània representa un atac definitiu a la "solució dels dos estats" en tant que divideix territorialment Cisjordània i aïlla Jerusalem Est. Esteim davant una prova més de la calculada estratègia del govern d'Israel per a destruir Palestina i qualsevol possibilitat de trobar la sortida a un conflicte que Israel alimenta de manera constant, assassinant milers de civils palestins i consolidant una ocupació il·legal de les seves terres.

Si el món consent que Israel dugui a terme aquests plans hauran contribuït a enterrar de manera definitiva qualsevol sortida al conflicte que no sigui l'extermini del poble palestí i l’expulsió de la seva terra.

Tanmateix, els projectes de destrucció que impulsen Netanyahu i els seus no comportarà el final d'una guerra que aïlla cada dia més l'estat d'Israel i divideix el seu propi poble…, qualsevol persona, amb dos dits de front, sap que l’estratègia de conduir a la desesperació a un col·lectiu o a un poble sols ocasiona més violència en la resposta.

És això el que volen els falcons que governen Israel, encendre més i més la resposta desesperada dels palestins per justificar la seva guerra de destrucció. Els falcons es nodreixen de carronya i han de matar i matar per alimentar-se. L'animal carnisser en què s'ha convertit el govern d'Israel sols pot sobreviure si continua la guerra i els assassinats, i ho faran fins que el món sigui capaç de reaccionar i digui prou.

La vergonya de Trump

Fa vergonya sentir les paraules cíniques de Trump lamentant els morts que causa la guerra a Ucraïna i reconeixent que li fan mal al cor les morts de fillets innocents, per la barbàrie de la guerra, quan els mateixos telenotícies ofereixen les imatges ferotges de les dotzenes de morts a Gaza causats per les armes que el mateix Trump envia a Israel. Trump s'alinea amb els falcons del govern d'Israel quan aquests consideren que els fillets palestins massacrats dia a dia o morts per la fam, son infrahumans, tal com els ha arribat a descriure algun dirigent de la coalició de govern d'Israel.

Ens hauria de caure la cara de vergonya a tots…, a tot el món, per consentir l'assassinat massiu del poble palestí.

Però cada dia continuen els assassinats d’innocents a Palestina… i els governs d'Europa s’acontenten a formular alguna queixa formal, encara que de manera progressiva van arribant notícies del rebuig cada dia més gran i generalitzat dels crims de Netanyahu, i fins i tot el Parlament Europeu s’ha posicionat en favor de Palestina. Per sort els ciutadans cada dia estan més indignats i més mobilitzats i arribarà el dia, més prest que tard, que canalitzaran la seva justa indignació i demanaran responsabilitats als governs irresponsables que han permès el desastre que signifiquen els més de 64.000 civils morts i més de 163.000 ferits, els més de 14.000 infants assassinats i les morts diàries per fam que s'estan convertint en la normalitat a aquell infern en el qual el Govern d’Israel ha convertit Gaza.

Ramon Orfila i Pons