Paradís estacional, no apte per a gent local

«Que complicat, sobreviure per ca nostra mantenint sa dignitat: ara som un explotat, però as gener torn a ser pobre». Ho cantaven els Verlaat el 2020. De llavors ençà, han estat molts els menorquins que han pres consciència de les conseqüències negatives d’un model econòmic que tot ho arrasa. La pandèmia va ser, tal vegada, el punt d’inflexió que va fer que ens ho replantejàssim tot: el malestar durant els mesos de juliol i agost, la preocupació per les reserves d’aigua, la sensació de ser un intrús dins la pròpia illa, la impossibilitat de trobar un habitatge a un preu pagable, la constatació que perdíem un patrimoni natural que havíem conservat durant anys i que ara regalàvem a uns turistes que s’hi volien fer selfies, talment un photocall. «Massificat, es turisme de Menorca. Paradís estacional, si es regenera m’és igual: sa postal és lo que importa».  

La pandèmia va ser un punt d’inflexió entre la ciutadania, però les dades avalen aquesta sensació de saturació. Segons l’IBESTAT, el 2023 Menorca va arribar a xifres rècord de pressió humana. Per primera vegada, es va superar la barrera de les 200.000 persones de mitjana al juliol. A més, el 29 de juliol es va assolir un màxim històric: 225.820 persones a la vegada a la nostra illa. Aquestes xifres superen en un 5,5% les del 2022, que ja eren històriques. El creixement desbocat és més que evident, idò. I no hi ha res que faci pensar que s’aturarà en qualque moment.  

Els efectes d’aquesta massificació i d’un model econòmic basat íntegrament en el turisme són molts i engloben molts d’àmbits. Així, l’oferta d’habitatges per a ús turístic (la declarada i la no declarada) implica una disminució dràstica de l’oferta destinada a residents i un increment desorbitat dels preus, fet que impossibilita l’accés a un habitatge digne a qui vol construir una vida aquí. L’excessiva demanda i la sobreexplotació dels aqüífers fan minvar de manera preocupant les reserves d’aigua. La necessitat de mà d’obra barata ha comportat un canvi demogràfic brusc: les grans onades migratòries han provocat que, en un segle, la població de les Illes s’hagi triplicat. Actualment, de fet, la meitat de la població resident a les Balears és nascuda a fora. Evidentment, açò té conseqüències en diversos àmbits de la societat: culturals, lingüístiques, de formació de xarxes socials, etc. 

Davant un panorama que ho redibuixa tot, necessitam replantejar quin model econòmic volem per a la nostra illa. Volem apostar-ho tot a un turisme basat en el consum i en el capitalisme duits a l’extrem, abandonant qualsevol altra activitat econòmica? Volem enviar joves menorquins en massa a estudiar a fora amb la certesa que no els podrem recuperar perquè el model econòmic menorquí els ofereix un horitzó laboral més que desencoratjador? Volem construir una illa pensada íntegrament per a uns visitants que ja tenen una idea preconcebuda del que és Menorca? Ens volem creure, nosaltres també, que formam part d’aquesta idea artificial d’illa, com si fóssim figurants d’un decorat? Volem anar pels carrers de ca nostra i constatar que el paisatge lingüístic ja no es dirigeix a nosaltres? Volem asseure’ns a qualsevol bar i que ens atenguin en qualsevol llengua menys en la pròpia? Volem passejar per nuclis antics deserts, sense vesins ni comerços locals, amb una estètica aliena, exactament idèntica a la de qualsevol ciutat mínimament turística d’Occident? 

Sembla que, malgrat l’evidència aclaparadora, les institucions públiques no es veuen amb cor de plantejar seriosament aquest debat. Per açò, dissabte passat més de mil persones vam sortir al carrer. La plaça de la Biosfera —cala Biosfereta durant unes hores— es va omplir de crema solar, pilotes de Nivea i para-sols per reclamar a les institucions mesures dràstiques i urgents que permetin que Menorca torni a ser una illa per viure-hi, i no per venir-hi una setmana a l’any. La campanya Via Menorca, liderada pel GOB, ha recollit i canalitzat tots aquests malestars de la societat menorquina.  

La concentració de dissabte, idò, va ser una primera constatació de la necessitat de replantejar Menorca i de replantejar-nos què volem ser com a menorquins. Que no sigui la darrera, i que el procés que enceta serveixi per tornar-nos la Menorca que estimam. «Sa humitat ha ofegat es sistema neuronal de qui pensi que és normal tot açò que comentam...». 

Gemma Ferrer