Papà, de gros vull ser…, o estudiar...

El títol d'aquest article no és baladí, és una afirmació freqüent a casa dels que tenim adolescents. I aquí comença el ball, els pares volem una carrera amb sortida, i aquí volia anar. La nostra economia és de destapar botelles de vi i cava, entenem serveis, de baixa remuneració, de fet, segons El País, de l'Ibex-35 la menor remuneració mitjana la té una cadena hotelera, clar a partir d'aquí com ho fem. No és probable que vingui una gran companyia tecnològica a treure'ns del clot, per no dir impossible. És molt fàcil de dir que hem de canviar de sector, quan el més fàcil és seguir el corrent.

He visitat totes les illes de les Balears, em falta només Dragonera. De Formentera puc dir que és preciosa i que encara té un gran encant i espais de gran singularitat com s'Estany Pudent i sa Platja de ses Illetes. Eivissa és un desgavell difícil d’avaluar, encara que la tramuntana de la mateixa té reductes com Santa Agnès de Corona o Sant Mateu dignes de visita. Mallorca té moltes cares des de Magaluf a espais pràcticament buits com Sineu (única població que segons l’Ibestat perd població de les Balears) i una combinació de mar i muntanya difícil d'igualar. I Menorca que està de moda. En totes s'observa que la petjada del turisme és intensa i lesiva on als residents no se'ls veu o fins hi tot estorben. No fa gaire a un grup de ciclistes una turista a Trebalúger els hi va dir a veure si estarien molt de temps a partir perquè venir a Menorca li havia costat molt i ells li espanyaven el seu dia a aquella platja. Crec que tot s'ha de veure per poder-ne rallar, des dels torrats de Magaluf o s’Arenal a la calma relativa de s'Estany Pudent, i a partir d'aquí treure conclusions i noves fites. 

Qui vol fer de cambrer a s’Arenal o vol treballar a un hotel de cinc estrelles? Millor el cinc estrelles si no hi ha res millor, però el sou és el mateix per conveni, hi hauria d’haver sous en funció de la categoria de l'establiment, perquè si es millora l'oferta de les Illes però no els sous dels treballadors, i encara ve més gent, més feina, mateixos doblers, a un ase li pots donar fuet, però alerta que l’ase et pot donar una coça. Quan els residents se senten ofegats econòmicament lloguen habitatges de manera extraoficial per treure renda, és un cercle viciós.

Temps enrere un sabater tenia casa a Ciutadella i xalet a sa Cala Blanca, hi havia molta feina de sabata i feien molta feina. Feien fins les 20:30 h quasi diàriament, el que s’anava a les 19 h era assenyalat i es deia d’ell: Aquest no en vol. També cal dir que el preu d’una parcel·la a sa Cala Blanca era el sou d'un mes i el xalet el feien el propietari i un familiar en caps de setmana, per avançar obra. Però açò no tornarà.

El problema és recurrent a altres destins turístics, ara el Govern Balear ha encarregat un estudi per veure de destriar la massificació, però cal actuar ja. No hi ha solucions fàcils, però cal actuar sobre el lloguer turístic, en primer lloc, l'entrada de vehicles i regular accessos a indrets de valor ambiental, el turisme no fa falta que arribi per tot (aquesta premissa ja es va rallar amb el primer PTI). Calen mesures amb enginy, i a més cal tenir en compte que per intentar arreglar un problema no se'n creïn de nous.

Sam Moll