Un ridícul reial

El passat 25 d’abril, la casa reial va atorgar el títol de “reial” a l’associació coneguda com a “Acadèmi de sa llengo Baléà”. Associació que, com és de tots conegut, no representa més que a un furibund grupuscle ultradretà i, una cosa va lligada amb l'altre, reconegudament anticatalanista de les illes Balears. Dita associació no va estar-se ni un minut a difondre la bona nova i automàticament va canviar el seu nom pel de “Reyal acadèmi de sa llengo baléà”.

Ràpidament la majoria de la societat balear, representada per innumerables associacions culturals, per la majoria dels partits polítics, i pel món universitari, a través de la Universitat de les Illes Balears, va mostrar el seu més ferm rebuig a la concessió d’aquest títol. S’ha de tenir en compte que la UIB és un òrgan reconegut pel propi Estatut d’Autonomia de les illes com a garant de la protecció de la nostra llengua, i fins i tot hi ha una llei orgànica 1/2007 que obligaria a consultar amb la dita entitat qualsevol canvi que es volgués dur a terme amb relació a aquesta.

Però, per intentar conèixer una mica més els motius d’aquesta reial i anticientífica distinció, potser estaria bé aprofundir una mica en la història d’ambdues institucions: la casa reial dels Borbons, i la Academi de sa llengo. D’aquesta manera probablement podríem aclarir algunes coses sobre aquesta estrambòtica decisió.

Per una part tenim la “Academi”, associació que nasqué el desembre de 1992, a imitació de la Real Académia de Cultura Valenciana, una associació nascuda un temps abans al País Valencià amb qui comparteixen un objectiu comú; el desprestigi de la llengua catalana i la seva desaparició amb l’antic sistema del “divide y vencerás”. Arribant fins i tot, en el cas dels balears, a crear l’any 1997 un partit polític de tall “gonellista” anomenat Unió des poble Baléà, que afortunadament no tingué gaire èxit políticament parlant.

Actualment però, i aprofitant l’arribada de l’extrema dreta de Vox, única opció política que els reconeix i defensa oberta i públicament, i un PP que massa vegades s’ha posat de perfil quan de defensar la nostra llengua es tracta, a les principals institucions de les nostres illes tornen a estar crescuts i duen a terme un nou intent d’imposar les seves obsessions a tots els nivells. D’aquesta manera dia sí i dia també hem de tornar a escoltar a les nostres institucions atacs continus a la llengua catalana, pròpia de les nostres illes com marca el nostre Estatut d’Autonomia, que ja creiem superats.

És dins aquesta nova onada que hem d’emmarcar el fet que s’hagi demanat a la casa reial la concessió del títol de reial per la mal anomenada “academi”. Però, què diu la casa reial sobre la concessió de tan preuat títol (per alguns)? Vegem-ho.

En el nostre país existeixen nombroses societats que porten en el seu nom el títol de “reial”: alguns clubs esportius, algunes confraries religioses, i moltes acadèmies que poden ser científiques, històriques, culturals, etc, sempre que compleixin alguns requisits com puguin ser, tenir més de vint-i-cinc anys d’antiguitat i gaudir d’una “notable implantació social”, a conseqüència d’haver desenvolupat una important i ininterrompuda activitat en el camp del seu objectiu social. De la mateixa manera es valorarà positivament els informes que sol·liciti la casa reial, informes que en aquest cas la casa reial no ha volgut mostrar ni ha anunciat d’on provenien. Tot i així, la darrera paraula la té sempre la pròpia casa reial, en la figura del mateix monarca, que és la que decideix si atorgar aquest títol o no.

Pel que sembla doncs, la “Academi de sa llengo baléà” no reuniria els requisits necessaris, ja que no es pot dir que estigui realitzant aportacions en el camp de la cultura, ni té una gran implantació entre la societat balear. Llavors, per què es va prendre aquesta decisió? Per què mostrar-li obertament aquest reconeixement, i més en el moment crític que viu la nostra llengua i cultura?

Personalment, tinc clar que no va ser una decisió presa a la babalà, sinó que demostraria la simpatia de l’actual cap d’estat espanyol, apodat “el preparado”, per l’anticatalanisme, com ja ha mostrat en moltes ocasions. Especialment clara i dolorosa va ser la seva aparició el passat octubre del 2017 en contra del referèndum d’autodeterminació i del govern legítimament elegit de la Generalitat de Catalunya. Aparició pública impensable en qualsevol democràcia moderna i pròpia d’un cap d’estat imposat per la dictadura, impedint la participació del poble que va haver d’acceptar sense cap possibilitat de dir la seva al respecte. Aquesta ha sigut, sens dubte, una més de les moltes actuacions en contra de la llengua catalana i dels Països Catalans que al llarg de la història han caracteritzat, i en ple segle XXI segueixen caracteritzant, a la família Borbó.

Afortunadament, impulsades pels partits d’esquerres de les Illes Balears, pareix que aquesta acció ha provocat la resposta unànim de les administracions locals, i aquestes ja han començat a demanar, fins i tot amb el vot del Partit Popular, una rectificació a casa reial i que s’anul·li dita distinció. Serà d’aquesta que el rei, ni que sigui per una vegada, escoltarà al poble i als seus legítims representants? O, pel contrari, com deia Lluís Apesteguia en una sessió en el parlament balear, “els Borbons seguiran fent de Borbons”?

Simó Ferrando