L'escola laica d'Alaior

El passat 22 d’abril a Alaior es va celebrar un acte. Era la presentació d’un llibre. L’estudi històric que el pedagog Pere Alzina ha fet sobre l’Escola Laica d’Alaior. Tot i que és una obra més que recomanable, no és la meva intenció comentar-la. Vull explicar-vos en què va consistir el mateix acte i el seu significat.

Aquell vespre es va recrear una de les vetllades artístiques que l’escola organitzava periòdicament durant els anys que va estar en funcionament, és a dir des de principis del segle XX fins a l’esclat de la guerra.

Així vam poder gaudir de música, poesia, teatre, lectura de textos de l’època, a més d’una interessant exposició sobre l’educació racionalista, lliure, llibertària i republicana, a càrrec de l’autor del llibre.

Va ser molt emotiu veure com l’antiga església de Sant Diego s’omplia a vessar de tantes persones decidides a homenatjar als homes i dones que lluitaren per construir un món millor a partir de la idea que la cultura fa els éssers humans més lliures.

Tot plegat em porta a unes reflexions ben senzilles, però prou necessàries avui en dia.

La primera és òbvia. La dictadura franquista va suposar un retrocés brutal en tot el que fa referència a l’educació. L’escola laica havia promogut avanços pedagògics que encara són de plena actualitat: coneixement de l’entorn, foment de la creativitat, participació dels alumnes i les famílies, capacitat d’anàlisi i esperit crític, educació en valors, igualtat entre homes i dones...

En aquests dies en què la dreta, sota dues denominacions i una mateixa ideologia, intenta altre cop fer-nos tornar enrere, qüestiona la renovació pedagògica, posa en marxa experiments sectaris amb l’única finalitat d’enfonsar la nostra llengua i cultura, maniobra per suprimir les passes fetes en igualtat de gènere, pretén reinstaurar un estat carcerari... llavors és més necessari que mai no oblidar els que ens precediren, tenir ben present que la lluita ve de lluny, ser conscients que, només una societat activa i rica amb associacions i entitats, pot tancar el pas a l’adoctrinament del pensament únic que la dreta ens vol imposar.

Republicans i anarquistes, en períodes històrics durs i cruels, van ser capaços de plantar cara a l’ofensiva dretana. Aquesta és la lliçó que em vaig emportar de l’acte. Estic segura que tots els que feren possible l’Escola Laica d’Alaior estarien d’acord en aquesta lluita.

A l’anvers del full de convidada a la presentació del llibre hi figurava l’himne de l’escola. En aquests versos se’ns deia que els llibres fan les persones més fortes i lliures. Hem de recordar-ho, i la millor manera de retre’ls homenatge és mantenir ferms i vius els ideals d’una societat més justa i igualitària.