Reducció de la jornada laboral: per a qui?

Dimarts passat, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei per reduir la jornada laboral sense disminució del sou, és a dir, per passar de l’actual jornada de les 40 hores setmanals a les 37,5 hores. Tot i aquesta passa important, ara ha de començar la part més interessant (i incerta) del camí: la tramitació parlamentària.

En aquest sentit, la minoria parlamentària de l’actual Govern espanyol fa pensar que l’aprovació d’aquesta llei a les Corts Generals no serà gens fàcil, si no impossible. De fet, els neoconvergents de Junts per Catalunya, que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, ja han anunciat que presentaran una esmena a la totalitat contra aquesta iniciativa. En aquesta ocasió, la dreta espanyola i la dreta catalana s’han mimetitzat del tot: el PP ha anunciat que rebutja la reducció de la jornada laboral, que també compta amb l’oposició frontal de la patronal espanyola més important, la CEOE. Sobre açò, res de nou sobre el guió habitual: és tradició del parlamentarisme que la dreta defensi els interessos de la classe empresarial per sobre dels interessos de la classe treballadora.

Personalment, tot i que em sent a una certa distància política del Govern espanyol, no puc deixar de veure amb bons ulls aquesta mesura. De fet, la reducció de la jornada laboral és un dels motius pels quals vaig anar a votar a les darreres eleccions espanyoles. Tot i que alguns aspiram a una reducció més ambiciosa, no puc deixar de veure la jornada de 37 hores i mitja com una primera passa d’un camí que no ha d’acabar aquí.

No vull entrar en profunditat en els arguments a favor d’aquesta mesura perquè no en soc expert i pens que hi ha persones que ho han explicat molt millor del que ho pugui fer jo. Ara bé, no fa falta afegir gaire cosa si tenim en compte que la classe empresarial guanya cada vegada més: fa poques setmanes coneixíem que l’any 2024 els beneficis de les empreses de l’Estat espanyol va créixer en un 12,1%, doblant la xifra de l’any anterior. Mentrestant, les persones treballadores tenim cada vegada més problemes per arribar a final de mes per l’estancament dels salaris, l’encariment de la vida en general i la crisi de l’habitatge en particular.

A més, pens que és molt oportuna aquesta mesura que afecta directament el dia a dia de tantes persones en un moment en què, de cada vegada més, s’acusa els partits d’esquerres (de forma generalitzada, com si tots tinguessin les mateixes responsabilitats i quotes de poder) de fer política sobre qüestions que no preocupen a ningú i d’haver-se allunyat de la gent corrent i de les persones treballadores.

Tot i açò, no puc deixar de pensar amb quina serà l’aplicació real d’aquesta mesura, si arriba a bon port, en una economia tant depenent del sector turístic com la menorquina. És fer volar coloms reduir la jornada laboral de 40 a 37,5 hores quan una part important de la classe treballadora menorquina es passa la temporada estival fent jornades laborals de fins a cinquanta, seixanta o setanta hores setmanals en el sector serveis? I no, no estic parlant només d’hores extres.

Com diu el tòpic, el paper ho aguanta tot, però esper que la reducció de la jornada vagi acompanyada d’un reforç de la inspecció laboral i de totes aquelles mesures que siguin necessàries per assegurar que es respecta el dret dels treballadors al descans i, en definitiva, a la vida.

Andreu Servera Moll