“Sostenibilitat i autogovern”

Aquestes darreres setmanes hem pogut llegir i escoltar als mitjans de comunicació com el PP, de la mà de l’expresident del Consell Insular de Menorca, Joan Huguet, defensava que la Llei de Reserva de Biosfera era innecessària. No m’ha sorprès. L’opinió mereix emperò una contrareflexió. El primer que cal dir és que la consideració de si és necessària o no una llei per a desenvolupar els objectius com a Reserva de Biosfera és essencialment política, no jurídica. O dit d’una altra manera, depèn de l’horitzó, de l’aspiració, que tengui cadascú amb la Reserva. I crec que les aspiracions del PP són en aquest sentit bastant magres. El partit d’Huguet ja ha dit, de forma clara i sense matisos, que l’objectiu de la llei de Reserva de Biosfera per a Menorca ha de ser bàsicament aconseguir un finançament extra de cinc milions d’euros. O dit d’una altra manera, l’aspiració del PP és millorar el finançament del Consell de Menorca a través d’una aportació extra de recursos de la Comunitat Autònoma, justificada amb la Reserva de Biosfera.

Idò no! L’objectiu d’una llei de Reserva de Biosfera no pot reduir-se a aconseguir cinc milions d’euros. Per aconseguir açò hi ha altres mecanismes, com per exemple esmenar l’actual Llei de finançament dels consells insulars o impulsar una llei que compensi els costos de la desconcentració de serveis per la que va apostar Menorca en el dia, com ja es va proposar fa pocs anys des del grup parlamentari de Més per Menorca. Però de cap de les maneres la Llei de Reserva s’ha de reduir a una llei de finançament de la Reserva.

Val la pena saber per açò que aquesta vinculació que fa el PP entre una Llei de Reserva i un finançament extra de cinc milions, té un origen ben concret. L’any 2019 el Parlament de les Illes Balears va aprovar una proposició de llei -la Llei 16/2019, de 8 d’abril, de l’estatut especial de capitalitat de la ciutat d’Eivissa- per a finançar amb cinc milions d’euros a l’Ajuntament de Vila i compensar els costos derivats de la centralitat que pateix la ciutat, de mobilitat, serveis, infraestructura, etc. Un costos que són ben reals i que tenen el seu origen en el model de concentració de serveis a la ciutat d’Eivissa. Menorca, en canvi, per raons històriques que ara no venen al cas, va optar en el seu dia per un model d’organització descentralitzat i dispers. Aquest model també té, sense cap dubte, altres costos vinculats.

La qüestió és que aquella llei de «Llei de capitalitat d’Eivissa» va generar un desequilibri entre illes que encara no s’ha resolt, ni el PP va voler resoldre l’any 2019 amb una disposició transitòria que compensés Menorca. L’alternativa és per tant perversa: es pretén obtenir a través de la Llei de Reserva un finançament que resolgui el desequilibri causat per la Llei de capitalitat. Sincerament, lamentable.

Però la proposta del PP va, implícitament, més enllà. La Llei dels cinc milions serveix també per a diluir i desnaturalitzar els autèntics objectius d’una llei de reserva. I quin són aquests objectius, des del meu punt de vista? Simplificant molt els reduiria a dos: sostenibilitat i autogovern.

O dit d’una altra manera, la Llei de Reserva ha de servir per a crear un nou marc jurídic que permeti a Menorca ser més eficaç en l’assoliment dels objectius de sostenibilitat que va assumir l’illa l’any 1993, i que ara amb l’Agenda 2030 de l’ONU es veuen reforçats. Com a components d’aquest nou marc jurídic, sense cap dubte, caldrà tenir en compte l’assumpció de noves competències i sobiranies que ens permetin gestionar sosteniblement, per exemple, els ports, o la costa, o l’aigua, o les places turístiques, o…. Açò no serà possible sense nous acords institucions, noves normes i noves lleis. Efectivament una llei no és un full de ruta, però el full de ruta de la sostenibilitat haurà de contenir necessàriament més d’una llei. I una d’aquestes lleis havia de ser la Llei de Menorca Reserva de Biosfera. Es podrà discutir sobre el seu contingut i abast, però necessàriament havia de servir per encetar aquest camí d’un millor autogovern al servei d’una major sostenibilitat.

Serà casualitat o no (en política poques coses són casuals) però el PP ja es va oposar l’any 2000 a l’única llei que el Consell de Menorca ha impulsat fins avui: la Llei de Camí de Cavalls. «La nueva Ley de Camí de Cavalls trasladará los conflictos al Juzgado» (Última Hora Menorca, 12/12/2000) o «El PP lamenta que no haya sido posible el consenso y anuncia que modificará el texto cuando gobierne» (Diari Menorca, 12/12/2000) són només dos dels titulars generats pel PP en contra d’aquella Llei. Titulars que podrien ser totalment actuals substituint simplement «Camí de Cavalls» per «Reserva de Biosfera». Tanmateix emperò val la pena no oblidar una cosa: aquella dreta que antany negava la servitud pública de pas pel Camí de Cavalls després es va convertir, ràpidament, en la gran defensora de l’històric camí com a ruta turística per accedir a xiringuitos, hotels i altres impensables.

Així idò, tot fa pensar que el problema real de la Llei Menorca Reserva de Biosfera és un altre, és d’horitzons.