Un moment decisiu per definir la Menorca que volem

Vivim un moment decisiu. La resposta que donem durant els pròxims anys als reptes més importants als quals s’enfronta Menorca (i el món sencer) seran decisius: fer front a l’emergència climàtica, garantir l’accés a l’habitatge per a tothom, superar la dependència del monocultiu turístic o garantir l’accés a aigua potable per a la població són qualcuns d’aquests reptes.

A primera vista pot fer una mica de vertigen pensar en totes aquestes problemàtiques. Sincerament, però, pens que som a temps de planificar i de donar una resposta adequada a les qüestions que he esmentat. Des de Menorca, hem de ser pioners a l’hora de pensar i aplicar solucions als reptes de present i de futur que tenim al davant, i crec que els següents anys seran clau. A partir del pròxim 28 de maig, s’obrirà un període que ens ha de permetre (re)pensar quina Menorca volem i planificar el futur.

És cert que a Menorca ja comptam amb eines que han servit per planificar i definir un model d’illa concret: l’instrument que des del 2003 ha ordenat el territori, el PTI, n’és l’exemple més evident. Ara bé, la Menorca del 2023 no és la mateixa que teníem fa vint anys. Són moltes les qüestions que s'han de posar damunt la taula, però m'agradaria aprofitar aquestes línies per apuntar-ne, sense voluntat de ser exhaustiu, a tres de molt concretes:

• Primerament, ens haurem de plantejar quantes embarcacions estem disposats a permetre a la costa, perquè les dades apunten que ja fa anys que hem superat la capacitat de càrrega nàutica del litoral. En aquest sentit, serà decisiu el Pla insular de costa (PIC), ara rebatejat com a Pla per a l’ordenació del litoral, que ha de servir per evitar la superació de la capacitat de càrrega nàutica de platges i espais marins a Menorca. A més, haurà d’incloure mesures de protecció de la posidònia i del medi marí.
• També ens haurem de plantejar quants vehicles estem disposats a permetre a les nostres carreteres. Formentera ja fa uns anys que disposa de limitacions en el nombre de vehicles que poden accedir a l'illa, i Menorca ara podrà tenir una regulació similar gràcies a la Llei de Menorca Reserva de Biosfera. Aquesta regulació ens ha de permetre, a més, avançar cap a un model de mobilitat més verda, amb més presència del transport públic.
• En tercer lloc, ens haurem de plantejar quants visitants estem disposats a allotjar a l'illa. Per fer-ho, seria ideal poder controlar les portes d'entrada (ports i aeroport), però mentre açò no sigui possible haurem d'esprémer les competències d'ordenació turística. Per sort, Menorca ja té algunes normes molt clares per ordenar el turisme. Un exemple ben clar és la zonificació del lloguer turístic: a Menorca només es pot fer aquesta activitat a les zones turístiques, però està prohibida als nuclis urbans (és a dir, als pobles i ciutats). De totes maneres, aquestes normes són insuficients: és necessari recalcular les places que hi ha ara mateix al mercat. En la meva modesta opinió, podríem (i hauríem de) decréixer en places turístiques, cosa que es pot fer sense que comporti necessàriament una minva en la prosperitat i el benestar dels menorquins i les menorquines.

La resposta que es doni a aquestes tres preguntes durant els pròxims quatre anys marcaran el futur. Per aquest motiu, els resultats del pròxim 28 de maig seran decisius, perquè en funció de les majories que es puguin configurar tindrem una Menorca més saturada o més conseqüent amb els límits naturals; una Menorca més dependent del turisme o més diversificada econòmicament. I, no cal dir-ho, el pes relatiu que tengui Més per Menorca en aquestes noves majories serà clau per definir aquesta Menorca pròspera i verda que anhelam. Una Menorca amb una economia més equilibrada, una Menorca on el transport públic sigui una alternativa real al vehicle privat, una Menorca on no hi hagi gent sense casa ni cases sense gent. Més per Menorca és l'única opció política que no deu res a ningú, que no té hipoteques amb ningú: ni a Palma, ni a Madrid, ni a Brussel·les. És, per tant, l'única força política amb les mans lliures per prendre les decisions valentes que necessitam els menorquins i menorquines. Dia 28 de maig, jo ho tenc clar!

Andreu Servera Moll