No fa tant que ser ecologista tenia connotacions socials un tant pejoratives. Qui tenia cura pel medi que l’envoltava podia ser ridiculitzat i ser titllat de hippy o de voler endarrerir-se en el temps de la prehistòria mentre observava pardalets.
L’intent d’assalt de la seu del principal sindicat de treballadors d’Itàlia, al final d’una violenta manifestació convocada, en un principi, per protestar contra la obligatorietat del anomenat passaport COVID, ha marcat una línia vermella que obliga el govern Italià a prendre mesures que, mes prest que tard, han de representar un model a seguir per altres governants d’una Europa en la que, dia a dia, assistim al creixement d’un nou feixisme, caracteritzat per les crides a l’odi contra minories, emigrants i col·lectiu LGTBI i la pràctica de la violència.
La frase d’Eduardo Galeano és prou il·lustrativa com per ser recordada i compartida aquests dies quan, des de l’entorn de la Fiscalia General de l’Estat algú ha llançat l’esperat globus sonda avançant que, en qüestió de pocs dies, algunes setmanes com a molt, la Fiscalia anunciarà l’arxivament de les diligencies contra Juan Carlos Borbón, obertes a partir de l’esclat de noticies que involucraven el pare de l’actual rei en activitats suposadament delictives relacionades amb el cobrament de comissions i blanqueig de capitals, entre altres.
Era el setembre del 2013. Han passat vuit anys. La manifestació més gran que mai s’ha produït a les Illes tenyia de verd els carrers de Palma, Eivissa i Maó. Més de 100.000 persones sortien al carrer en defensa de la nostra llengua i el nostre sistema educatiu.
“Misión cumplida”, amb aquesta exclamació, Pedro Sánchez, president del Gobierno de España va donar per finalitzada l’operació d’evacuació del contingent d’espanyols que encara es trobaven a Afganistan després de l’anunci de la retirada de l’exercit dels EEUU d’aquell país.
