El passat 29 de novembre vaig tenir l’honor i el plaer d’acompanyar la pedagoga ciutadellenca Pilar Benejam i Arguimbau en l’acte de la seva investidura com a Doctora Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

La meva àvia ja té majoria d’edat, però no vol marxar de casa. Jo li dic que tinc lloc reservat en una preciosa residència on la cuidaran molt bé, però ella diu que, tot i que no tindrà la mateixa atenció, prefereix morir-se a casa i entre els seus records. La meva àvia té els cabells blancs i forma part dels 9 milions de persones de més de 65 anys que hi ha a Espanya i de les 70.000 persones que s’estima que esperen la creació d’una plaça residencial.

El gener del 2019, Menorca era declarada reserva i destinació Starlight, un reconeixement que no hauria estat possible sense la feina que, els darrers anys, ha fet el Consell Insular de Menorca per reduir l’impacte lumínic, impulsant una il·luminació eficient i sostenible a l’entorn de l’illa que ha contribuït a millorar la qualitat de vida […]

Segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura, creix el nombre de persones subalimentades al planeta, per molt que, entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU per al 2030, s’hi compti el de l’eradicació de la fam.

Des de fa anys, i arreu de tot l’Estat espanyol, els moviments pedagògics, les associacions de mares i pares i els sindicats educatius han reivindicat la necessitat d’arribar a un pacte educatiu. Menorca no n’és una excepció.

L’anunci d’un acord, signat fa pocs dies a Alemanya, per desescalar el conflicte armat que dessagna Líbia, no implica el final d’una guerra que enfronta des de fa anys el Govern, reconegut per les Nacions Unides, amb una part important de l’exèrcit libi que manté el control militar sobre la major part del territori. Resulta […]

L’any 1997, quan jo era un jove estudiant de ciències ambientals, el Dr. Moreno, la Dra. Bru, el Dr. Roqué i molts altres ens explicaven el que passaria al món cap a l’any 2020. Llavors, quan encara no havíem creuat la barrera del 2000, semblava que ens parlaven d’un futur que tothom imaginava diferent del que ara tenim.

L’any 2019, que acabem de deixar enrere, es va complir el 30è aniversari d’ençà que el Comitè Nobel de Noruega va concedir el Premi Nobel de la Pau a Tenzin Gyatso, el 14è Dalai Lama, per la seva resistència constant a l’ús de la violència en la lluita del seu poble per recuperar la llibertat.

Aquest Nadal, com ja s’ha fet un parell d’anys, el Casal de Joves de Ferreries ha organitzat la Setmana Jove. Són tres dies durant els quals al poble es fan activitats de diferents àmbits. Des de les JEM, hi hem participat organitzant un petit debat amb el format de “Vine a fer un cafè”. El títol literal era: “Moure es cul jo? Per a què?”. Possiblement es pot intuir el tema, però el que volíem era conèixer l’opinió dels i les joves, en aquest cas de Ferreries, sobre què fem i què ens interessa.

El Comitè d’Exteriors de la Cambra dels Lords del Parlament britànic va emetre, a principis de l’any passat, un informe sobre la venda d’armes a Aràbia Saudita, amb la conclusió que aquest comerç és il·legal, atès que no s’està verificant la seva no utilització en els atacs indiscriminats contra la població civil del Iemen. És més, el comitè afirma, de manera unànime, que el Govern britànic s’equivoca quan defensa que l’Aràbia Saudita i els demés aliats de la coalició internacional estan de la banda justa en aquesta guerra, i s’alinea amb la preocupació manifestada per les Nacions Unides i moltes ONG internacionals en el sentit que, els danys provocats per aquesta guerra en la població civil, i especialment en els fillets del Iemen, són devastadors.

Els reis d’Espanya han anat de viatge a Cuba, la perla del Carib, entre grans exclamacions dels escandalitzats partits de la dreta moral, que s’han apressat a desqualificar la política d’exteriors del Govern provisional de Pedro Sánchez per haver organitzat aquest viatge d’Estat a un país que, s’han apressat a denunciar, no respecta els drets humans.

Comencen les sessions del 15è Congrés del Front Polisario als territoris alliberats de Tifariti, enmig d’una lògica indignació entre els sahrauís, especialment entre els més joves, per l’estancament del procés que, sota els auspicis de les Nacions Unides, hauria de conduir a l’exercici del dret d’autodeterminació, després de més de 44 anys de l’entrega, amb traïdoria per part del Govern d’Espanya, del territori i de la població sahrauí a les ànsies imperialistes de Hassan II, llavors rei del Marroc.