1 de maig, Dia Internacional del Treballador

Avui és dia 1 de maig i pràcticament arreu del món se celebra el Dia Internacional del Treballador. En les últimes dècades, aquesta jornada s'ha utilitzat com a acte per a la reivindicació de sindicats i treballadors obrers i avui dia és una de les dates marcades al calendari amb més participació ciutadana. Però, per què dia 1 de maig se celebra això? Quin és l'origen d'aquesta jornada? Què es reivindica? Anem a fer un poc de memòria per tenir consciència d'on venim, on esteim i on anam.

El primer de maig té el seu origen a finals del segle XIX, quan les jornades laborals dels treballadors eren de 12 hores arribant fins a 18 hores, en el context industrial de l'època a les grans fàbriques. Aquestes jornades van fer explotar les protestes del moviment sindicalista obrer als Estats Units, concretament a Chicago, l'1 de maig de 1886 i es volia exigir la jornada laboral de vuit hores. Aquesta vaga va durar tres dies i els líders de la protesta van ser condemnats a mort i milers de treballadors que van secundar la vaga van ser acomiadats. Encara que, avui dia, la jornada de 8 hores estigui molt normalitzada, aquesta fita va costar la mort dels líders del moviment obrer.

Després d'aquests fets als Estats Units, el Primer Congrés de la Segona Internacional Socialista va donar un fort impuls per a la celebració d'aquesta festivitat i l'any 1889 a París es va fixar l'1 de maig com el dia per a la celebració de la consecució de la jornada de vuit hores i les demandes del moviment obrer.

Aquesta data es va escollir com a homenatge als coneguts com a "Màrtirs de Chicago".

Si bé a tot el món, aquest dia se celebra l'1 de maig, als Estats Units no és així, ja que el president Grover Cleveland, va declarar el "Labor day" el primer dilluns de setembre perquè considerava una data políticament més neutral que l'1 de maig i per no "reforçar el caràcter revolucionari i socialista".

Avui, aquest dia de reivindicació no ha perdut força i es continuen reivindicant demandes dintre del context actual. Però, quines són aquestes demandes?

La inflació, entre d'altres, ha sigut un dels principals factors de la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i al voltant de 3,5 milions d'empleats en actiu es troben a Espanya en situació de pobresa laboral, entesa aquesta situació com la que pateixen aquells treballadors la remuneració dels quals no supera el 60% dels ingressos mitjans, segons criteris de l'oficina d'estadística europea Eurostat, i que troben dificultats per sufragar les seves necessitats bàsiques.

Així, en contra del que defensa la CEOE, s'han de lligar els salaris a l'IPC perquè aquest poder adquisitiu no es devaluï amb la inflació. A més, crec que seria bo una jornada laboral de quatre dies per a una major conciliació i que el treballador descansi més i rendeixi més quan està treballant, més hores no vol dir més eficiència. Per acabar, s'han de dur a terme polítiques fiscals redistributives perquè l'excés dels beneficis empresarials vagin al treballador.

Per acabar, a Menorca cal continuar denunciant el model d'ocupació dependent del turisme i reivindicar una ocupació no estacional apostant per una diversificació econòmica que vetlla pel territori i per la salut individual i col·lectiva dels treballadors. Tot això, ha d'anar acompanyat, si més no, d'oferta laboral de qualitat i salaris dignes. Aquest canvi de model d'ocupació a Menorca és inevitable i no pot esperar més.

Iker Riudavets.