Que el desencís o la indignació no ens dugui a l’abstenció

Fa uns dies, una al·lota d'uns 18 anys, em feia una reflexió respecte de la política, les eleccions i la participació dels més joves de la nostra societat: “ Hi ha que convèncer els candidats que s'han d'adreçar directament als que voten per primera vegada, i fer-ho de manera entenedora, amb el seu llenguatge i parlant de fins quin punt es necessari participar si no volem que la política i les institucions es mantenguin allunyades dels joves, si no volem que aquests acabin abraçant l'abstenció com a l’actitud més fàcil devant les eleccions”.

I simptomàticament dos dels principals sindicats de les Illes Balears, CCOO i UGT, han sortit la setmana passada amb motiu de la celebració del Primer de Maig, cridant als treballadors a votar i a fer-ho per les forces progressistes, “si no volem perdre els avenços que s'han donat en els drets dels treballadors a les Illes Balears”, alertant del perill que no votar en favor de les forces progressistes equival a donar la victòria electoral als partits que posen per devant la defensa dels interessos del capital en tost del dels obrers.

I es que, com es reflexa a un reportatge publicat pel diari ARA Balears, “L’abstenció és el principal enemic dels partits d’esquerres per reeditar un tercer Pacte consecutiu.“ i la tendència dels darrers anys accentua l’actitud de no participar fins el punt que en els últims 16 anys l'abstenció hauria augmentat un 10% afectant de manera molt especial els segments de població que s'han assentat a les Illes els darrers anys, que se senten poc o gens afectades pel que poden fer o decidir les institucions afectades per les eleccions municipals i autonòmiques, possiblement pel fet que l'accés a la informació política dels nou vinguts i també dels joves es redueix al que reben a través de les cadenes de televisió, d'àmbit estatal que ignoren les qüestions locals o insulars en els que incideixen les institucions cridades a renovar-se el proper 28 de maig.

Hi ha que reconèixer, d'altra banda, que l'espectacle d'enfrontaments, d'una agror creixent,  entre les forces progressistes ha pujat el to tant com ha baixat el llistó de la credibilitat de les propostes que arriben a la ciutadania, que viu el debat polític de manera més distant a com ho fa el petit sector que manté una actitud més militant cap a l'acció política. Hem de reconèixer també que la mateixa actitud dels màxims dirigents dels partits amb mes presència al Congrés dels Diputats, multiplicant la seva presència, fins a l'embafament, a través d'uns mitjans de comunicació que tendeixen a magnificar les seves pica baralles, contribueix i no poc a desencisar una part de l'electorat que cada dia es situa més en una actitud crítica o d'incredulitat respecte de la ristra desfermada de propostes i promeses acompanyades de les corresponents contra propostes que, per poc esperit crític que conservin els ciutadans als que van dirigides, no poden evitar fer-se a si mateixos la pregunta del milió de dòlars: “ I que els ha impedit realitzar totes aquestes propostes  els anys que han governat , als que ara es desgatinyen prometent abocar el corn de l'abundància a cada municipi o illa ?”

Sigui com sigui, i a pesar de l'espectacle penós de la baralla permanent i de la poc creïble allau de promeses que s'aboquen dia rere dia sobre els electors, el que es ben cert és que no podem permetre que menys de la meitat dels electors acabin decidint, tal i com es desprèn de les tendències que marquen les enquestes, com han de ser els nostres pobles i la nostra Illa, i quines han de ser les prioritats de l'acció dels governs municipals, insular i autonòmic pels propers anys.

Qui opta per no votar es fa corresponsable del triomf dels que resultin vencedors a les properes eleccions i per tant de les polítiques que aquests implementin al llarg dels propers quatre anys.

Deixar de votar és el mateix que delegar gratuïtament i sense condicions el nostre vot en els que si han decidit participar i açò es una mostra d'inconsciència que no ens podem permetre.

La indignació per determinades actuacions polítiques dels que han gestionat les institucions els darrers anys s'han de canalitzar de manera activa, votant a qui resulti més creïble o més honest, castigant les polítiques que consideram equivocades, que hi ha prou opcions entre les forces de progrés com per poder fer-ho, però sense deixar que la nostra abstenció impliqui un desistiment de responsabilitat que, per defecte, permeti que governin els que poden fer tornar enrere el curs de la història, o perdre els drets i avenços socials, polítics o econòmics, de les dones o els joves,  aconseguits amb anys i anys de lluites.

Ens hi jugam massa com per permetre que altres decideix per cadascun de nosaltres.

Ramon Orfila i Pons.