EPPUR SI MUOVE, Pedro Sánchez

El nerviosisme amb el que es tracta, des del Govern espanyol, qualsevol referència crítica respecte del Rei  Mohamed VI o del sistema polític del Marroc, és indicatiu de fins quin punt  tenen la pell fina, els dirigents del PSOE, respecte d'aquests temes.

El darrer episodi d'aquesta actitud ha tingut lloc la setmana passada com a reacció a les paraules, poques per cert, vessades per Yolanda Díaz, sobre la qüestió del Sàhara Occidental, en l'entrevista que Jordi Evole li va fer al seu programa televisiu.

“Marruecos es una dictadura”, va afirmar la Vicepresidenta segona, i de manera immediata va ser replicada per la Ministre Pilar Alegría, actuant com a portaveu del PSOE , que va posar l'èmfasi en que l'opinió de Díaz s’havia expressat a títol individual, i que no representava la  posició del Govern de l'Estat.

De manera immediata també, es va pronunciar la Ministra i Portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, que ha insistit en que es tracta d'una opinió personal i ha recriminat a la Vicepresidència que “en diplomàcia la responsabilitat és molt important”, una manera “diplomàtica” de qualificar d'irresponsables les declaracions de la seva companya de govern. I finalment, li ha tocat a Albares, a qui ja hi ha qui la qualificat com “el millor ministre d'Exteriors del Marroc dins el Govern Espanyol, de tota la història”,  matisar que la posició de l'executiu de Pedro Sánchez, està plasmada en la declaració conjunta dels governs espanyol i marroquí, després de  la cimera entre els dos països, mantinguda fa pocs mesos.

La memòria es fluixa, i ben segur que els tres ministres socialistes que han reaccionat de manera tan ràpida no es recorden de les denuncies constants d'organitzacions internacionals defensores dels drets humans, i la Resolució del mateix Parlament Europeo, del mes de Gener d'enguany, en la que 356 eurodiputats van votar a favor d'instar el Regne d'el Marroc a respectar “la llibertat d’expressió i la llibertat dels mitjans de comunicació, i a garantir als periodistes empresonats un judici just amb totes les garanties processals”, a més de denunciar el deteriorament constant de la  llibertat de premsa al Marroc, recordant que en la classificació mundial de la llibertat de premsa, el país va caure fins el lloc 135 dels 180 analitzats.

Fingir ignorància en aquesta i altres qüestions no pot avalar les polítiques equivocades de l'Executiu espanyol i concretament l'encara inexplicat gir de la seva política exterior respecte del Sàhara Occidental, i la soledat absoluta de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats quan s'ha tractat aquesta qüestió, és prou significativa.  

D’altra banda la defensa oberta dels interessos del Marroc en el Parlament Europeu per part dels diputats socialistes, ha aïllat el grup socialista espanyol dels seus propis correligionaris europeus, si tenim en compte que la Resolució condemnatòria del Marroc aprovada el Gener passat , va obtenir sols 32 vots en contra, entre els que s'hi trobaven els 17 diputats socialistes espanyols.

I quan l’escàndol del Qatar-gate ha escandalitzat Europa, pels intents de Qatar i també del Marroc, d'influenciar les decisions del Parlament Europeu, els socialistes espanyols s’ han vist enmig d'una trama de corrupció que, pel moment encara no ha esquitxat cap dels seus eurodiputats a nivell particular, però ha posat en entredit l’estratègia  de donar suport absolut a les tesis i els interessos marroquins, fins el punt que els eurodiputats socialistes no poden amagar el seu malestar per les decisions que està adoptant,  a nivell de funcionament intern, el Parlament d'Europa, restringint les visites d'eurodiputats al Marroc, o la instrucció donada als euro parlamentaris de donar compte de les visites de diplomàtics marroquins i qatarís, al Parlament, amb l'objectiu de donar transparència als intents d'aquells dos països d'influenciar les decisions sobiranes de la institució europea.

Tot l'arc parlamentari en el Congrés i en el Semat està convençut que existeix algun tipus de xantatge cap a Pedro Sánchez, que l'hi ha fet donar aquest gir de 180º respecte del futur i el  present del poble del Sàhara, aquell a qui van enganar una i una altra vegada amb promeses d'autodeterminació, sempre falses, aquell a qui tenint DNI i passaport espanyol li han negat els beneficis que Espanya ha donat als habitants d'altres antigues colònies.

I de la sospita de l'existència d'un xantatge al President del Govern se n'han fet ressò , en la sessió de control al govern del dimecres dia 19, quan , segons la crònica parlamentària de El Público, la immensa major part dels que van fer possible que Sánchez fos investit President li han retret una opacitat inexplicable, injustificable...a no ser que Sánchez tengui coses que amagar.

Així, la portaveu d'Esquerra Republicana, Marta Rosique que ha qualificat el Regne del Marroc com “la dictadura amiga”, li ha retret que Espanya negui al poble del Sàhara el dret d'autodeterminació, contradit la legalitat internacional, per acabar insinuant que "Probablemente nunca llegaremos a saber cuál es el chantaje que les ha hecho Marruecos. Deben tener información realmente valiosa para mover sus hilos con facilidad".

La també diputada de ERC , Maria Dantas, ha tancat la seva rèplica al President afirmant respecte de la frontera amb el Marroc i el suposat control de la immigració il·legal que ... "Cada vez cuesta más dinero mantener esta frontera, la UE y España pagan cientos de millones para que hagan su trabajo sucio", ha afirmado Dantas. "Europa y España pagan y Marruecos mata. En la cuestión de Marruecos se ha colocado del lado del rey, que oprime a los saharauis o a la población amazigh"

Unes duríssimes paraules que han estat seguides de una contundent intervenció del portaveu de Bildu, Jon Iñarritu, que ha recordat l’amplíssim consens parlamentari perquè es torni a la política històrica sobre el Sàhara i ha desafiat Pedro Sánchez a que "Si tan seguro está que el cambio de posición es tan positivo, tráigalo al parlamento para que se vote. Le animo a que vaya a los campamentos saharauis a que lo explique"

Nestor Rego, del BNG ha exigit que  "El Gobierno debe asumir su responsabilidad para la descolonización del Sáhara, apoyar el derecho a la autodeterminación y el pleno reconocimiento de la independencia y de la República Árabe Saharaui Democrática".

Igual que ha fet el diputat Baldoví de Compromís afirmant que "Tenemos una cuenta pendiente con el pueblo saharaui.  Los hemos abandonado a su suerte, es injusto. “

I igualment de contundent s'ha mostrat Aitor Esteban del PNB que ha continuat les crítiques raonant que  "Ha conseguido parar la inmigración desde Marruecos a costa de vender el Sáhara. Pero por favor, no saque pecho de eso", i ha destacat que "Algún día sabremos lo que pasó con Marruecos. Mientras tanto, le doy un consejo: cuidado con las redes de inteligencia marroquíes que cada vez están más presentes".

Ningú, ningú que no sigui el Grup Parlamentari Socialista, dona suport a la política de submissió cap al Rei feudal del Marroc, mostrada per Sánchez i el ministre d'Exterior Albares, i la opacitat, la incapacitat, per por o per caparrudería, de reconèixer l'error de la nova política que ens ha enemistat amb Algèria i amb la OUA, de la que la República Saharaui Democràtica n’és membre de ple dret i impedirà que Espanya jugui algun dia un paper en la solució del problema del Sàhara, un problema causat per Espanya que cada dia s'agreugerà més i més.

Pedro Sánchez i el seu govern han consumat la traïció al poble del Sàhara Occidental, iniciada amb el Pacte Tripartit del 1975 pel que es va entregar el territori i la població del Sàhara a la voracitat del Rei del Marroc, possiblement el President del Govern sigui recordat en el futur per aquesta malifeta i no per algunes actuacions positives, que també m'ha fet, però sempre, sempre subsistirà el dubte de quines son les causes reals d'un canvi que no s'ha entès ni per part del seus propis correligionaris.

Ramon Orfila Pons.