A més mar;més vela

Article publicat per Anna Pons Sans al Mirador Nacionalista

A més mar, més vela aquest és el lema del PP. Els surten casos de corrupció a dojo, però tant els dirigents com les bases del partit semblen no tenir cap vergonya: en lloc d’acotar cap i callar, el que fan és sortir atacant a tot aquell qui gosi denunciar la seva corrupció. És a dir, apliquen la política de capgirar les coses i es presenten com a víctimes enfront de la societat. El que ha passat a les Illes Balears d’ençà es va destapar el cas d’Andratx és si més no de República Bananera. El primer que passa és que el President surt als mitjans i demana disculpes. I ja està! Tot resolt, però  llavors la cosa es complica: es descobreix una telefonada del Conseller d’Interior parlant amb el batle corrupte. Tampoc passa res: el Conseller té la gran barra de, després d’haver-se publicat la transcripció de la seva conversa amb Hidalgo, declarar als mitjans que havien xerrat només de que  era dilluns i altres banalitats.
I encara en compareixença davant del Parlament continua insistint que van parlar de banalitats, només assumeix que havia d’haver donat més importància al fet d’haver parlat amb Hidalgo i demana disculpes. I ja està!

El senyor Matas  també va tenir una trobada amb aquest batle, però tampoc gosa dir de què van parlar; segurament devien comentar el menú de Nadal de casa seva. En el discurs de cap d’any el senyor Matas continua parlant de disculpes i que en cap cas ell tolera la corrupció, però quants batles del PP i companys de govern d’aquest partit estant imputats en diversos casos de presumpta corrupció?

Així i tot el missatge del PP continua sent el mateix, sembla que han rebut una única consigna: “A més mar, més vela”, i ara es passen el dia cercant excuses per tapar la seva pressumpta corrupció. Miren a veure  a quin argument poden agafar-se per tapar tot el que els ve damunt. Fa poc  hem pogut sentir com encara retreuen el terrible atemptat del 11-M a Madrid com a causa de la seva pèrdua de poder. Potser molts encara no han entès que el que els va fer perdre les eleccions no fou el desafortunat atac terrorista sinó les seves manipulacions i les seves mentides.

I ara, amb les eleccions tan a prop, una vegada més juguen a atacar i a fer creure que hi ha un complot en contra del seu partit.
La fe cega i la disciplina que  les bases  del partit parctiquen són envejables per a qualsevol dirigent de partit:  tothom es mou a toc de xiulet i ningú, almenys en públic, qüestiona mai res, ni polítiques socials, ni lingüístiques, ni medioambientals, res de res…

D’altra banda, costa entendre aquest seguidisme, aquesta fe cega.  Sentirem  mai dins d’aquest partit alguna veu discordant?