Camisetes verdes

En una de les seves primeres intervencions al Parlament, l’actual presidenta del govern de les Illes Balears va voler ser taxativa tot afirmant que aquesta “no serà la legislatura de la confrontació lingüística”. Si més no, aquestes paraules s’adiuen ben poc amb els pactes que han signat i amb les mesures que, de moment, s’han pres.

Seria d’esperar que una persona que no vol confrontació fes, lògicament, tot el possible per arribar a consensos els més amplis possibles. No sembla ser aquest el camí escollit. Si no repassem l’inventari en els pocs mesos que el Partit Popular porta governant:

· Supressió de la Direcció General de Política Lingüística.

· Eliminació del requisit de conèixer la Llengua Catalana per accedir a una plaça en el sistema públic de salut.

· Acord amb la ultradreta per substituir l’Oficina de Drets Lingüístics per una fantasmagòrica oficina per a la llibertat lingüística.

Tres mesures que, evidentment, són absolutament ideològiques i sectàries. I en vindran més. No debades el Partit Popular va poder formar govern gràcies a un pacte amb la formació neo-franquista que ha fet de l’atac a la llengua catalana (i a les dones, als immigrants, al col·lectiu LGTBIQ+...) una senya d’identitat.

A això hi podem afegir que les distintes administracions que controla el PP estan plenes de secessionistes lingüístics que pretenen atacar la unitat de la llengua catalana. Potser el cas més paradigmàtic és el del conseller de cultura del Consell Insular de Menorca, que s’ha passat anys i panys esbombant públicament opinions anticientífiques al respecte. També és cert que el càrrec, i el consegüent sou, l’han temperat un poc o, potser, simplement s’ha vist obligat a emmascarar les seves barbaritats.

Tal vegada, el que hauríem d’analitzar és què entén el Partit Popular per evitar la confrontació lingüística. Tinc el convenciment que, coneixent-los, només és un eslògan per esvair les crítiques. En el fons el que pretenen és imposar el silenci, anestesiar la societat, maquillar les seves veritables intencions. I, de fet, ells que es qualifiquen de constitucionalistes, en definitiva tenen l’objectiu de vulnerar, per la porta del darrera, tant l’Estatut d’Autonomia com la mateixa Constitució. Tant un com l’altra, amb una formulació o l'altra, fixen que la llengua catalana, la nostra llengua, serà objecte “d’especial respecte i protecció”.

Ara per ara, i no m’estranyaria gens que en el temps que tardi a publicar-se aquest article la situació s’hagi agreujat, no sembla en absolut que protegir la nostra llengua del procés de substitució que està patint sigui un objectiu de govern de les dretes bessones. Ans al contrari, podem suposar que l’atac anirà a més, que mentre vagi transcorrent la legislatura s’aniran posant en marxa per arraconar l’ús social del català. Mentrestant, això sí, repetiran el mantra de què no volen conflicte. Llavors -és de manual- acusaran els opositors de generar l’enfrontament. Per a la dreta tot el que no sigui callar i obeir és generar conflictes.

Però, no. Dissentir, criticar, combatre les polítiques en contra la nostra llengua és, senzillament, autodefensa i defensa de la legalitat. Les illes s’ompliren de camisetes verdes, que ho recordin. Les tenim netes, guardades i a punt.

Fanni Riudavets