Ciutadella is not Spain

Ciutadella no és Espanya. La política municipal està molt enfora de la política estatal. Per això, el que passa al plenari de l’Ajuntament de Ciutadella no pot -ni hauria de voler- assemblar-se al que es veu al Congrés dels Diputats de Madrid.

Per començar, hem d’analitzar quins polítics hi ha a cada banda. A Ciutadella, el plenari està format per veïns i veïnes del poble: persones que es troben a les entitats socials, que tenen fills que comparteixen aula, que coincideixen al supermercat, al bar o fent un cafè pel centre. En canvi, al Congrés hi ha diputats vinguts de tot l’Estat, molts dels quals ni tan sols es coneixen entre ells. Ciutadella i Madrid, en aquest sentit, són com un ou i una castanya.

El tipus de debat també és completament diferent. A Ciutadella, la majoria dels temes són de gestió i afecten directament la vida quotidiana de la gent: carrers, serveis, equipaments, festes, convivència. A Madrid, en canvi, les discussions es mouen a un altre nivell, sovint lluny dels interessos de les Illes, i encara més de Menorca.

Ara bé, hi ha un perill: el contagi del “circ” polític. L’oposició a Ciutadella comença a copiar els tics del Congrés, aquells que triomfen a les xarxes socials. I ja em perdonareu, però l’estil Sánchez, Feijóo, Abascal o Rufián no pot ser -ni hauria de ser- el de Pons, Benejam o Medrano. La política municipal ha de ser molt més propera, més amable, més centrada en les persones que es troben cada dia pels carrers de la ciutat.

En la política municipal és normal i saludable que hi hagi acords i desacords, visions diferents i maneres diverses de gestionar. Però no s’hauria d’oblidar mai que les vint-i-una persones que formen el plenari de l’Ajuntament de Ciutadella són, abans que res, veïns i veïnes que conviuen dins la mateixa comunitat.

Des de fa un any i mig, al PP estan rabiosos perquè van ser desallotjats d’un govern municipal al qual mai no haurien d’haver accedit. I ara, la reforma del Born no encaixa amb el seu model, i això els cou. Però aquest disgust no justifica els espectacles que munten dia sí i dia també.

Potser els aniria bé fer un poc de memòria i recordar algunes decisions preses en èpoques passades: Qui va ser la regidora que va treure de manera improvisada els busos de la plaça Menorca i els va dur a la plaça de la Pau i a l’avinguda Mascaró Pasarius? Qui va convertir l’encreuament del carrer Sant Antoni Maria Claret i Camí de Maó en un embut de trànsit “per acostar la gent al centre”? (Record que quan feien les obres en Pepe Mascaró preguntava als plens quan estarien llestes i la resposta del regidor sempre era la mateixa: “Quinze dies”) Qui va ser la regidora que va tenir el pla de mobilitat de Ciutadella damunt la taula i el va ignorar perquè no volia el Camí de Maó com a via de sortida de la ciutat? Tots tenim passat i convé no oblidar-lo, quan parlam de coherència.

Acabaré com he començat: Ciutadella no és Espanya. Esper que l’any que ve ho puguem reafirmar.

Oriol Baradad