La coherència, antídot contra la desafecció política

Un dels problemes més importants a què s'enfronta la nostra societat és la desafecció política. La desafecció és la desconfiança cap a les institucions polítiques i cap a les persones que hi ocupen càrrecs públics en general, que es tradueix en una baixa participació en les eleccions. El fet que més d'un 50% de la gent de Ciutadella no votés a les darreres eleccions municipals de 2023, per exemple, és una mostra evident d'aquesta desafecció.

Tot i que és impossible intentar resumir aquí les causes d'aquest fenomen, crec que tothom estarà d'acord que la corrupció política (abundant i freqüent en els grans partits, però inexistent en d'altres) n'és una de les causes, però no l'única.

Possiblement, la desafecció política tampoc es pot deslligar del fet que vivim en una societat cada vegada més descohesionada i atomitzada: la gent cada vegada confia menys en els partits polítics, però també participa menys en associacions de vesins, en sindicats o en entitats de qualsevol mena. Hi deu haver gent que ho ha estudiat i explicat molt millor, però m'atreviria a dir que aquesta atomització té molt a veure amb els canvis que ens han duit les tecnologies de la informació i la comunicació. Les pantalles i les xarxes socials van arribar a les nostres vides amb la promesa d'apropar-nos més, però en realitat ens han separat. Primer de tot, cal advertir que no vull prohibir res ni donar lliçons a ningú. De fet, seria hipòcrita que ho fes la persona que escriu aquestes línies des de la pantalla del mòbil durant el trajecte diari amb transport públic, ignorant la vida de les persones que fan el mateix recorregut. Ara bé, crec que és imprescindible que siguem conscients d’aquesta realitat i que intentem canviar la nostra relació amb aquestes tecnologies.

Tornant a la desafecció, aquesta hauria de preocupar a tothom, però especialment ens ha de preocupar a aquelles persones que ens consideram progressistes o que aspiram als ideals republicans de la igualtat i la llibertat. Més enllà de les majories polítiques concretes de cada moment, no és possible transformar el món (ni tan sols un país o una ciutat!) sense una ciutadania desperta, activa i crítica. Ep, atenció: reproduir a la barra del bar aquells mantres que hem sentit dir a qualque influencer d’Instagram o TikTok no és ser crític. Tenir una actitud crítica implica ser capaços d'analitzar la realitat que ens envolta i formar-nos un criteri propi.

A la ultradreta, en canvi, ja li va bé una societat fragmentada, callada, o confusa amb tantes notícies falses. Aquest caldo de cultiu els va molt bé perquè quan desapareix la comunitat, desapareix l'empatia. I quan desapareix l'empatia, escampar els seus missatges d'odi és molt fàcil.

A més, la desafecció i la baixa participació no afecten a totes les capes de la societat de la mateixa manera: és interessant observar com als barris de les grans ciutats amb menys participació electoral coincideixen amb les zones on la renda per càpita és més baixa. En canvi, els barris amb rendes més altes tenen uns índexs de participació més alts: la gent que hi viu té molt clar qui defensa els seus interessos i no els deixa de votar mai. Per tant, si les persones treballadores i senzilles de cada cop voten menys, segurament també vol dir que ja no senten que aquells que tradicionalment els havien defensat ho estiguin fent avui dia.

Un exemple d'açò es va viure la setmana passada al Parlament de les Illes Balears. Ha passat una mica desapercebut als mitjans de comunicació, però el PSOE va votar juntament amb el PP tramitar de forma preferent, i saltant-se les garanties de control que dona el procediment parlamentari, una llei que permet crear la Universitat (privada) de Mallorca. Un partit que tradicionalment havia defensat els serveis públics ara posa l’estora vermella a una universitat privada. Per quin motiu es dóna tracte de favor a una iniciativa particular i se la fa passar davant d'iniciatives d'interès general? Quines famílies podran enviar els seus fills a estudiar-hi, a aquesta universitat privada? Tindran l'oportunitat d'estudiar en català, les persones que puguin pagar-ne la matrícula?

Que el PP empra el Govern i la política com una gestoria al servei dels interessos particulars dels seus amics, ja ho sabem des de fa molts anys. Ara bé, que el PSOE també ho faci, pot ser que sorprengui moltes persones que tradicionalment hi havien confiat. Dir una cosa i fer la contrària agreugen la desafecció cap a la política. La coherència, idò, pot ser un bon antídot per combatre la desafecció política.

Andreu Servera Moll