Aquest darrers mesos del 2010 s’ha encès la veu d’alarma a Menorca. Les dades són eloqüents. Balears és, al costat de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, la regió en la qual hi ha un major predomini del maltractament a la dona, tant per part del company íntim, com d’altres persones que no pertanyen a l’àmbit de la parella. També són una de les zones en les quals hi ha major prevalença de violència fora de la parella.
El PSM-EN mostra una vegada més la seva preocupació i indignació pels maltractaments, la violència de gènera i sexual i pel model social individualista i els hàbits de l‘anomenat postmasclisme.
Durant el 2009, més de 57 dones van morir a Espanya a mans de les seves parelles o exparelles i una multitud de dones són víctimes d’agressions físiques, psicològiques o sexuals. De fet, s’estima que més de quatre-cents mil homes són maltractadors a Espanya. Les denúncies familiars es van incrementar un 116 per cent, i els parts de lesions també, i això significa que hi ha una major implicació social.
Per això, i tot tot i que la dona ha avançat socialment i laboralment, la violència contra elles –tot i que molts cops també s’estén a tot l’àmbit domèstic, social i/o escolar– es manté i creix. Aquest nou escenari, que alguns qualifiquen de postmasclisme, mostra que les reivindicacions tradicionals de les dones ja s’han superat i sorgeix un element reactiu, el postmasclisme, que intenta evitar que la identitat femenina i masculina es distanciï molt dels models tradicionals.
Aquest no és un problema només de les dones, sinó que és un problema cultural i social que, tot i els petits avanços, fan que es perpetuïn societats masclistes i actituds masclistes on els homes no fan més que canviar per seguir igual: ser els senyors i la referència de la casa, de les relacions socials….
Des del PSM de Menorca expressam, una vegada més, el nostre rebuig més ferme contra aquesta xacra social que, any rera any, deixa tantes víctimes, a la vegada que consideram del tot necessari adoptar totes les mesures possibles per prevenir i reaccionar davant la violència masclista, començant per assumir la nostra culpa i reflexionar sobre el model socials i cultural que estem creant.
Les agressions de gènere constitueixen un greu atemptat contra els drets humans, privant a qui les pateix de la seva integritat física i moral, la seva dignitat, i afectant a la llibertat i el dret a la vida. La violència de gènere constitueix un veritable obstacle en una societat democràtica on les persones haurien de viure sense por, lliures, dignament i amb igualtat. Per tant, el missatge als maltractadors han de ser molt clars: la societat adoptarà totes les mesures al seu abast per lluitar contra la xacra de la violència masclista, a fi d’aconseguir la seva eradicació total…