Aquest darrers mesos s’ha encés la veu d’alarma a Menorca. Les dades són eloqüents. Balears és, al costat de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, la regió en la qual hi ha un major predomini del maltractament a la dona, tant per part del company íntim, com d’altres persones que no pertanyen a l’àmbit de la parella. També són una de les zones en les quals hi ha major prevalença de violència fora de la parella
Durant el 2009, més de 57 dones van morir a Espanya a mans de les seves parelles o exparelles i una multitud de dones són víctimes d’agressions físiques, psicològiques o sexuals. De fet, s’estima que més de quatre-cents mil homes són maltractadors a Espanya. Les denúncies familiars es van incrementar un 116 per cent, i els parts de lesions també, i això significa que hi ha una major implicació social.
De fet, des del PSM-EN som conscients que, tot i que la dona ha avançat socialment i laboralment, la violència contra elles –tot i que molts cops també s’estén a tot l’àmbit domèstic, social i/o escolar– es manté i creix. Aquest nou escenari, que alguns qualifiquen de postmasclisme, mostra que les reivindicacions tradicionals de les dones ja s’han superat i sorgeix un element reactiu, el postmasclisme, que intenta evitar que la identitat femenina i masculina es distanciï molt dels models tradicionals.
Per tant, cal recordar una vegada més que aquest no és un problema només de les dones, sinó que és un problema cultural i social que, tot i els petits avanços, fan que es perpetuïn societats masclistes i actituds masclistes on els homes no fan més que canviar per seguir igual: ser els senyors i la referència de la casa, de les relacions socials…. Hi ha casos de violència contra metgesses, jutgesses, treballadores, professors… El model de masculinitat està lligat a l’agressivitat, la força i la violència i hi ha un element cultural que no ens permet identificar aquestes actituds com perilloses. La violència de gènere entre els joves està molt lligada a l’individualisme, l’hedonisme, la immediatesa… i tot això està molt present en la societat actual.
Des del PSM de Menorca expressam, una vegada més, el nostre rebuig més ferme contra aquesta xacra social que, any rera any, deixa tantes víctimes, a la vegada que consideram del tot necessari adoptar totes les mesures possibles per prevenir i reaccionar davant la violència masclista, començant per assumir la nostra culpa i reflexionar sobre el model socials i cultural que estem creant. Som conscients que, malgrat se’n parla i es denuincia més, aquest és un un fenomen que va més enllà dels casos indiuviduals i de l’esfera privada, essent un problema social que encara reflecteix les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones, i en la construcció del nostre sistema social encara associat a parcel·les de poder del món masculí. Així, des del PSM de Menorca entenem que s’ha de fer un esforç molt més important, perquè aquest problema antic i arrelat a la nostre societat, surti de l’esfera privada on la violència es genera.
Les agressions de gènere constitueixen un greu atemptat contra els drets humans, privant a qui les pateix de la seva integritat física i moral, la seva dignitat, i afectant a la llibertat i el dret a la vida. La violència de gènere constitueix un veritable obstacle en una societat democràtica on les persones haurien de viure sense por, lliures, dignament i amb igualtat.
Per aquest motiu, malgrat les institucions cada cop hi destinen més recursos econòmics i materials i malgrat existeix una llei per jutjar als agressors i protegir a les víctimes, les agressions de gènere encara generen vergonya i malestar, i sense el treball conjunt de tota la societat no s’aconseguirà posar fi a aquesta xacra social. La societat ha de prendre consciència de la importància d’anar tots a una per acabar amb la figura del maltractador, des de l’educació en valors a les escoles i en les famílies, fomentant el diàleg i la no violència, propiciant un canvi cultural basat en la igualtat, fins a les administracions, grups polítics i altres entitats. Tots junts hem de crear l’entorn adient on aquestes manifestacions violentes no hi tenguin cabuda.
A dia d’avui, tot i els avenços en el tractament integral del problema, a través de la llei aprovada el 2004, encara s’ha de treballar molt per fer que els serveis siguin fàcilment accessibles per tothom, el que segueix provocant que moltes de les persones que pateixen maltractaments es segueixin instal·lant en l’aïllament i el patiment individual.
Som conscients que necessitem temps per obtenir resultats amb les mesures preses, però alhora som conscient que també hem d’actuar en l’àmbit social i educatiu i són necessaris més esforços en el tractament integral per prevenir i detectar –un dels eixos més importants–, assistir i donar respostes adients i contundents a les persones que viuen aquesta situació i que en molts casos tenen dificultats per accedir a l’ajuda.
Des de el PSM entenem que el missatge als maltractadors han de ser molt clars: la societat adoptarà totes les mesures al seu abast per lluitar contra la xacra de la violència masclista, a fi d’aconseguir la seva eradicació total. Tot i això, consideram que el missatge també ha de ser molt clar a la societat: les reaccions populars emocionals, d’indignació, de ràbia, de por… S’haurien també de canalitzar, a més de mostrar la solidaritat amb les víctimes i la família, també s’ha de canalitzar cap una reflexió social molt important sobre el post masclisme i el model social i el tractament i possibilitats de rehabilitació, sempre que es donin les circumstàncies i sigui viable i en programes molt específics.